Valldoreix, una història d'epidèmies més enllà del coronavirus

La vila ha viscut multitud d'epidèmies al llarg dels últims segles que van afectar bona part de la població


  • Comparteix:

Imatge d'un cementiri / Foto: Creative Commons CC0

Imatge d'un cementiri / Foto: Creative Commons CC0

La pandèmia del coronavirus ha arribat arreu del món, i també a Valldoreix. A la vila, però, no és la primera vegada que hi ha epidèmies. L'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés ha repassat al magazín 'Sant Cugat a fons' les més destacades i les que van marcar més a la població del territori. Cortés ha recordat que no tenen dades sobre com va afectar la grip espanyola a la vila i que segurament va ser una de les epidèmies que més afectació va tenir sobre el conjunt de la població.

ESCOLTA-HO



  • 1652: cinc morts per una epidèmia de pesta en un sol més. En aquella època, Valldoreix tenia uns 50 habitants, per tant va morir un 10% de la població.

  • 1681: moren sis nens per una epidèmia de pesta.

  • 1683: una pesta durant l'estiu mata cinc nens i 10 adults.

  • 1684: 15 morts per una pesta i febres terciàries.

  • 1714: 14 morts de virola.

  • 1716: una epidèmia pesta, virola i disenteria provoca que es canvïi el nom a l'ermita de Sant Pere al de la Mare de Déu de la Salut per fer front a les malalties.

  • 1729: una grip s'emporta 10 nens i 13 adults.

  • 1778: una epidèmia de verola acaba amb la vida de dues persones a Mas Gener en dos dies, que abans formava part de Valldoreix.

  • 1802: una epidèmia s'emporta 10 nens i 15 adults.

  • 1809: dos tongades d'epidèmies de tifus provoquen la mort de 37 persones a Valldoreix. Es tracta de l'epidèmia més virulenta documentada a la vila.

  • 1822: 16 adults moren per febre groga.

  • 1823: 8 adults moren per còlera en un únic mes.


  • L'historiador Juanjo Cortés també ha explicat que a principi dels anys 70 va haver campanyes de vacunacions massives i que a Valldoreix arribaven furgons procedents de Barcelona. El 1974 es va voler homenatjar el metge Jaume Ferran i Clua per la seva contribució a la lluita contra malalties com la còlera o la tuberculosi i es va posar el seu nom a l'escola de la vila. Ferran i Clua, a més, va tenir un lligam amb Valldoreix ja que durant els anys 20 va passar estades a la vila a casa d'un dels seus fills.

    Per altra banda, Cortés ha explicat que no hi ha documentat cap confinament a Valldoreix, però sí tenen constància que a Sant Cugat es van escopetejar dos homes de Barcelona perquè van arribar al poble contagiats de pesta.



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.