SOS Bosc de Volpelleres eleva al ple la petició de replantejar la ubicació de La Mirada

El tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, ha tornat a defensar el projecte i el compromís del govern amb el medi ambient


Temes relacionats

El futur del bosc de Volpelleres i una petició per reubicar un pipicà de Mira-sol, a l'audiència pública (19/oct/20)

L'Ajuntament referma "la consciència ambiental" del projecte de La Mirada al Bosc de Volpelleres (16/oct/20)

L'AFA de La Mirada, en contra de la campanya "demagògica" de SOS Bosc Volpelleres ( 7/oct/20)

2.700 signatures contra el projecte de La Mirada al Bosc de Volpelleres ( 5/oct/20)


  • Comparteix:

La plataforma SOS Bosc de Volpelleres ha tornat a posar sobre la taula el replantejament de la ubicació de l'escola La Mirada per "la necessitat de protegir el bosc" on està previst construir-la. Tal com va explicar a Cugat Mèdia, el tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, ha defensat el projecte del centre escolar, que es portarà a aprovació provisional al ple de novembre, i ha assegurat que l'executiu local és "molt sensible" a les qüestions ambientals. Duch ha detallat que està previst un repoblament de l'arbrat que s'hagi de talar per construir l'edifici a l'espai entre el futur nou centre i l'institut Leonardo da Vinci.




Comenta-ho a Facebook

COMENTARIS

Xavier Bona Biòleg, col·legiat 00108-C. Les mancances en valors mediambientals es manifesten en el sí de l’equip de govern de Sant Cugat i cap grup municipal aixeca un dit en defensa del bosc de Vollpalleres. La qüestió de contraposar la construcció d’una escola, ara en una altra ubicació, a la protecció i millora de la biodiversitat d’un bosc com el de Vollpalleres, és falsa. El de Vollpalleres, és un bosc madur i un dels connectors ecològics entre els Parcs Naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, veritable amortidor (‘buffer’) de l’ocupació dels terrenys abans agrícoles per a la construcció d’habitatges enlloc del seu idíl·lic retorn al bosc, cosa que de retruc provoca la necessitat de més equipaments per als que en compren. Que aquests nous equipaments s’ubiquin on generen encara més impacte mediambiental és com guarir una ferida amb una altra punyalada i sense cost afegit, ja que un bosc sense valoració econòmica (que sí valor i molt) és gratis. El Bosc de Vollpelleres fa temps que està sotmès a un setge urbanitzador continu, del qual l’Ajuntament és protagonista i col·laborador necessari (com fa poc, cimentant un camí de pas natural que era recomanable preservar i que ha erosionat tot el sòl amb desaparició de vida a banda i banda, arbres desarrelats i caiguts que es retiren), per no parlar de l’Institut LdV. Fa més de tres anys que es va prometre una auditoria mediambiental del bosc; potser hi és, però mai l’hem vist, com tampoc l’estudi d’impacte d’una gran escola. La pèrdua va molt més enllà del que ocupa una planta d’un edifici. Tot el voltant quedarà afectat, bona part del terreny del bosc es reconvertirà en pati, zona esportiva o per d’altres usos, conservant o no alguns dels elements de la vegetació original, es farà una reserva d’espai per a prevenció d’incendis, accessos i aparcament, sense parlar dels efectes d’un excés de freqüentació del bosc i de la contaminació (gasos, soroll, llum, temperatura) o de possibles ampliacions futures. Aquí la veritable qüestió, doncs, seria més aviat la de com aturar aquest setge, com minimitzar l’impacte del que ja s’ha construït dins del mateix bosc, com conservar-lo i com recuperar i restaurar les rieres i torrents que el travessen, desfer-nos de les canyes invasores, revisar usos i vegetació dels parcs del voltant (i de pas posar en valor el pont de Can Vernet). Els espais naturals tenen, a més d’una funció ambiental òbvia, una funció social de la qual tota la societat en gaudeix i aquest bosc tindrà qualitat si el preservem. No és just que els que s’han beneficiat dels espais natural per construir habitatges i atraure famílies que cerquen un entorn que aporti qualitat de vida, ara es vulguin desentendre de la preservació d’aquest mateix entorn. Una realitat perversa que cal revertir. Tot plegat dona a entendre que no hi ha una veritable, sincera i honesta defensa d’uns valors mediambientals cada dia més fonamentals. Pel govern de la ciutat, les iniciatives de promoció de la biodiversitat són només obligacions imposades, marcades des de una llunyana UE, per no dir que són pràcticament inexistents. Si voleu exemples d’iniciatives us recomano la lectura del Pla de millora de la biodiversitat a la xarxa de parcs i platges de l’àrea metropolitana de Barcelona, xarxa de la que Sant Cugat no forma part. Potser és que estem satisfets amb les empreses de manteniment de parcs i jardins que tenim i ja llueixen prou en protecció del medi ambient i la biodiversitat, no? Els santcugatencs, no podem confiar en l’expressió de bones intencions ni en les bones paraules d’uns polítics en situació potencial de conflictes d’interessos com els que pot tenir un arquitecte gestionant el medi natural, construint-t’hi sense límit o fent (i desfent) carrers i carreteres que es podrien haver estalviat. Quan sentim coses com ‘planificació d’equipaments al llindar del bosc’, vol dir dins del bosc; quan diuen que es replantaran els arbres i arbusts afectats a altres indrets del bosc, vol dir que també erosionaran altres zones afectant l’evolució natural o que necessiten altres intervencions de millora; quan diuen que són pocs arbres i joves de 40 anys en un bosc que encara està madurant i evolucionant en el temps, estan menystenint el seu valor o potser ignoren que fa 40 anys els que ja hi érem gaudíem d’un bosc dens i madur (i l’evolució dels ecosistemes no para en funció del grau de maturitat, com s’aprèn a primària); quan diuen que la zona de ribera queda preservada (no hem vist cap anàlisis d’aigües), volen dir que tota la resta no; quan diuen que es farà un projecte singular i respectuós, volen dir que l’educació no importa més que construir un edifici ‘xulo’ però sense veure l’impacte que genera un col·legi dins d’un bosc com és el cas de l’Avenç a Collserola; quan diuen que s’han descartat altres opcions per diversos motius, volen dir que no hi ha transparència (i que es van equivocar quan van escollir l’emplaçament actual); quan diuen que no és un bosc si no un parc metropolità, volen dir que hi faran equipaments o permutes per a construir allà on els hi vingui de gust encara que la quota ja sigui molt elevada (Pins del Vallès, Viaró, el CAR i el seu Institut, Leonardo da Vinci, les Dominicanes, dues estacions de ferrocarrils que un dia connectaran, la B30 i accessos...). Al final, els santcugatencs ho perdrem tot. De fet ja hi hem perdut força. Una pèrdua sense reparació possible. Es trepitjaran els valors mediambientals i perdrem en biodiversitat, en retenció de contaminants, en la lluita contra el canvi climàtic, en salut i prevenció de la malaltia, en benestar social i psicològic. Sí, i perdrem a nivell afectiu, com a persones, sobre tot els que gaudim i estimem el bosc voltant, jugant, aprenent i admirant la natura, , fent trobades, desconnectant, alliberant estrès o abraçant arbres i estimant la natura. Aquí trobo a faltar el suport de les entitats culturals per qui sembla que la natura no és cultura o de les pròpies entitats de gaudi de la natura, com són els clubs excursionistes. Uns hi van néixer i altres fa poc o fa molt que som a Sant Cugat, però el bosc de Vollpalleres el tenim arrelat en tots nosaltres, conscients o no. Perdre’n és perdre un poc de nosaltres i del futur de noves generacions. M’agradaria que tots els nous santcugatencs s’hi arrelessin i compartíssim un entorn únic preservant-lo, just aquell pel que som a Sant Cugat.

Xavier Bona Garcia . Enviat el 22/octubre


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.