Acompanyar als fills i filles en el divorci

Els experts animen a viure el procés amb la mirada posada en el futur


  • Comparteix:

Una família mediant amb l'ajuda d'un expert / Foto: Adobe Stock

Una família mediant amb l'ajuda d'un expert / Foto: Adobe Stock

La dissolució de parelles amb criatures o joves a càrrec no és un fet aïllat en la nostra societat, i sovint el que més preocupa als pares i mares són les conseqüències que pot comportar per als fills i filles. Carme Trinidad, psicòloga vallesana i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), recorda que 'no hi ha dos divorcis, dues separacions ni dues famílies que siguin iguals'. És sota aquesta premisa de diversitat i pluralitat que tant ella com l'advocat de família santcugatenc Albert Fontanet ofereixen algunes claus sobre com afrontar el canvi cap a una nova etapa.

Els dos experts coincideixen en que el divorci o la separació és una transició que s'ha de fer amb la mirada posada en el futur. Fontanet senyala la transcendència de "regular les pautes que serviran per organitzar la vida després de la separació perquè introdueix ordre i unes normes de joc clares", quelcom "molt important per a l'estabilitat dels nens". "Preguntar-nos com volem viure el futur que tenim al davant ens pot ajudar a viure el procés de la millor manera possible", recomana Trinidad, de la seva banda.

Donar les respostes que calguin
Per comunicar als fills i filles la fi de la convivència cal que la decisió sigui ferma i les persones adultes se sentin anímicament preparats per respondre a totes les preguntes que puguin sorgir. La psicòloga Carme Trinidad anima a tenir la conversa amb els dos integrants de la parella i tots els fills junts i adaptar el llenguatge el més comprensible possible a les criatures. "Dir-los que la parella està feliç de tenir-vos com a fills, que és una qüestió que afecta a tota la família i que per això ho voleu parlar", explica. "Preguntar-los si tenen preguntes, que si no apareixen llavors en qualsevol moment poden fer-les i que se'ls respongui de la manera més clara possible. És un procés que comença i que ens portarà un temps parlar de la nova situació i acostumar-nos-hi", conclou.

L'edat és un factor que determina com veuen els fills i filles el divorci. Malgrat les particularitats de cadascú, els més grans tenen la capacitat de posar-se al lloc de la parella. "Als més petits els costa fer aquest exercici cognitiu de comprendre que qui se separa són els pares i els pot portar a culpabilitzar-se", afirma Trinidad. "Els joves i adolescents tenen molta més capacitat empàtica però també són molt més explosius emocionalment, els haurem de deixar temps", afegeix.

Una mirada al futur
Tant un divorci com una separació es poden regular legalment, i l'advocat de família santcugatenc Albert Fontanet insisteix en la importància de que el procés "es faci de manera ordenada i estableixi pautes concretes". "El que acaba perjudicant als fills de manera seriosa és que els seus pares tinguin un nivell de conflictivitat sostinguda en el temps i no siguin capaços de mantenir-los al marge", alerta Fontanet.

Per a l'advocat la mediació és una de les millors eines per organitzar la vida futura. "D'entrada, obliga a una certa flexibilitat. Les persones parteixen de la voluntat de posar-se d'acord i de la convicció que per fer-ho hauran de fer concessions i no podran imposar només la seva manera de veure les coses", diu.

Demanar ajuda
La complexitat emocional i logística del procés fa que a vegades es requereixi l'assistència de professionals que orientin i ajudin a culminar el procés. Fontanet creu que "s'ha de desterrar absolutament la idea de que una entesa és possible només entre els propis implicats al divorci. El risc de que amb el pas del temps les coses no funcionin i es deteriorin és molt gran, i això incideix de manera directa en els nens: el conflicte, la desorganització, etcètera". A nivell legal es pot buscar tant una persona que faci de mediadora com un representant per cadascuna de les parts.

A nivell psicològic, Trinidad apunta que és difícil donar unes pautes clares sobre quan demanar ajuda de professionals. Podem considerar indicadors "un canvi significatiu en el caràcter, en els hàbits de comportament o en la relació amb els fills i filles". "Tot allò que els pares detectin com a significatiu i que vagi més enllà de les primeres reaccions, que ja hem dit que poden ser molt variades", resumeix.



Contingut realitzat amb la col·laboració d'EdBuilding

Carme Trinidad

La nostra mirada com adults ha d'estar posada en el futur i en el millor futur possible per als nostres fills. Si tenim aquesta mirada en aquest horitzó, segurament facilitarem molt aquest procés de canvi.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.