Davant d'una sala d'actes de la Casa Aymat plena de gom a gom, amb quasi 200 persones, l'alcalde, Lluís Recoder, ha destacat el caràcter emprenedor de la gent que hi va treballar en aquest equipament, i el vincle que van crear amb la ciutat. Recoder però no ha volgut oblidar-se de qui va ser l'impulsor de l'art tèxtil a Catalunya, Tomàs Aymat, del qual ha destacat la gran feina que va realitzar i el paper que va tenir en la transformació del Sant Cugat agrari a un Sant Cugat més industrialitzat.
Lluís Recoder
La gent es va vincular molt amb el nostre poble, i eren persones que ajudaven a tirar endavant. La Casa Aymat era més que una empresa i va tenir molt a veure amb la transformació de Sant Cugat.
Alguns dels extreballadors han fet una balanç molt positiu del que ha estat la seva vida a la Casa Aymat i han agraït l'esforç que s'ha fet per homenatjar-los. També han recordat que per a ells aquest equipament va representar sobretot un sentiment i una forma especial de treballar i veure la vida. Escoltem, algunes de les opinions.
Extreballadors Casa Aymat
A la Casa Aymat he viscut moltes coses, algunes de bones i altres de dolentes. Esitc molt contenta. Estic molt emocionat.
De la seva banda, Adolf Aymat ha volgut agrair la tasca feta per la comissió i l'Ajuntament per organitzar aquest acte, que contribueix, ha dit, a mantenir viu el record del seu pare.
Adolf Aymat
Heu demostrat, tots plegats, tenir un record inborrable d'ell, que era un home bo, senzill, que col·laborava amb tothom. Tomàs Aymat, per tots nosaltres, no ha mort, està en tots nosaltres.
Ara tant l'equip de govern com la comissió d'extreballadors de la Casa Aymat tenen la voluntat de dinamitzar més aquest equipament, convertit en subseu del Museu de la ciutat. En aquest sentit, l'abril del 2007 tindrà lloc a la mateixa Casa Aymat una exposició sobre Tomàs Aymat i sobre la seva relació amb aquest centre.
Recordem que la Casa Aymat va ser una manufactura destinada a la fabricació de catifes i tapissos i va entrar en funcionament l'any 1926. La producció d'aquesta fàbrica va destacar per estar marcada estèticament pel noucentisme. Amb l'entrada de la família Samaranch, el 1956, el centre va iniciar tota una revolució que va acabar eclosionant, a la dècada dels 60, amb l'Escola Catalana del Tapís.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.