Inicia sessió 
Registra't
Imateg d'arxiu del sopar benèfic d'ASDI
La setmana passada en la darrera assemblea el sector encapçalat per Guarch va demanar la destitució de l'actual junta que va optar per dimitir. Tot i això, finalment i després de converses amb diversos socis la dimissió no s'ha fet efectiva.
L'actual vicepresident d'ASDI, Francesc Carulla, explica les pressions que han rebut des que van arribar a la junta. Són declaracions a Cugat.cat.
Francesc Carulla
S'ha viscut una situació molt difícil i incòmoda a ASDI. Desitgem que això es sol·lucioni.
Un dels motius que ha portat a la crisi ha estat l'acomiadament de l'antic director del centre ocupacional. En aquest sentit, Carulla, ha explicat que es va decidir contractar una altra persona perquè l'actual responsable 'treballava 15 hores setmanals quan n'hauria d'haver treballat 20' i rebia 'una retribució excessiva'.
COMENTARIS
Josep Argoviesse Ex membre de la junta d’ASDI Vaig conèixer en Josep fa aproximadament cinc anys. En aquell moment ASDI cercava un psicòleg, que hauria de fer de director tècnic i reorganitzar ASDI. La junta volia un professional, doncs ASDI estava passant per un moment molt crític i que amenaçava fins i tot la seva continuïtat. Recordo com en Josep em va venir a buscar a la meva feina, com van acordar la meva incorporació, recordo el seu encàrrec, que era el de la junta del moment i algunes coses més. En Josep ja estava malat, molt malat, però jo no ho sabia, es mostrava tranquil, amable, amb la serenitat que correspon a la persona sensata i bona , que ell sempre va ser. El recordo com un home clar que no té por al que pot passar. No vam poder parlar moltes estones, ens vèiem puntualment, a l’entrar a una reunió, al fer una celebració, o coses així. Però recordo que era agradable parlar amb ell. Penso en aquelles improvisades converses, que de vegades s’allargaven una mica. El recordo parlant de la malaltia,, de la vida, del sentit de les coses, de la necessitat de situar-nos sempre sobre una base moral en tot el que fem. Momentàniament en Josep va millorar. Semblava que podia vèncer la malaltia, si més no, deixar-la en un racó perquè no fes gaire mal i ens permetés seguir vivint el que ens toqués, el que ens quedés. Quan és això? Qui ho sap això?, deia En Josep mirava la malaltia de cara en les nostres converses. La seva fermesa em va fer pensar molt, sobre la feblesa de les persones, la immediatesa de les coses que passen, sobre el temps, com cinc anys passen molt despresa, deu també, i com cal viure’ls amb la seva serenitat , amb la seva bondat, i des d’aquesta base moral que ell deia. Hem d’aprendre tots d’aquest amic que se’n va, cal aïllar la malaltia, organitzar-se de manera que no faci tant de mal. Cal fer-ho sempre, en les famílies, en les cases, en les entitats. Perquè si no controlem el dolor , o la bogeria que porta la frustració personal o les histories mal resoltes, la bogeria esdevé l’organitzadora de tot, i es fan coses incomprensibles . Des d’aquí, recordar-lo com un amic, que vaig conèixer i se’n va anar massa aviat, però que vaig sentir a prop. Tots perdem una mica sense en Josep , tots som una mica més pobres: la seva dona, la seva família, el amics de sempre, la seva gran amiga Enriqueta, i potser una mica també jo.- Adéu amic, ja no et farà mal res, ja no patiràs més , ara descansaràs, tot ja estarà bé. Una abraçada Josep Ramón Félez Psicòleg Director tècnic d’ASDI,
Ramón. Enviat el 18/des/08
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.