Inicia sessió 
Registra't
Josep Casadellà / Arxiu
Montserrat Turu
Un gran company, senzill, sensible i cult. Estimat per la gent de Valldoreix. És un home que sempre ha anat més enllà dels seus interessos personals. Lluitador.
Turu també ha volgut recordar la seva feina al capdavant de diferents àrees de l'EMD.
Montserrat turu
Ha fet una important tasca a l'EMD de Valldoreix. És una tasca reconeguda des de tots els sectors.
La cerimònia laica ha comptat amb diferents lectures i cançons per acomiadar a Josep Casadellà.
COMENTARIS
Aquestes declaracions de la Sra Turu deuen d\'ésser una INOCENTADA !!!.Pel respecte que es mereix l\'amic Josep Casadellà, és inadmissible que ara surti aquesta \"Sra\" fent aquest tipus de declaracions.En Josep Casadellà ha patit en aquets ultims anys el maltracte, la persecució,la indiferencia etc, per part no tant sols de la Sra Turu sino tambe de la resta de membres del seu grup(C.P.C.V.).Ara tots ells CíNICAMENT es lamenten de la seva pèrdua.Les declaracions són veritat pero mai poden fer-les \"persones\" que no les senten i no les creuen, i menys quan aquestes van arribar anar fins i tot al seu partit a demanar la seva DIMISSIÓ !!!.PER FAVOR UNA MICA DE DIGNITAT I RESPECTE A UNA GRAN PERSONA I UN GRAN AMIC.(qui tingui dubtes que ho pregunti als seus familiars més propers, i veuran que trista és la misèria humana que des.tila certa gent).Gràcies Josep per tot el que ens has donat.Fins sempre.
Incrèdul.. Enviat el 28/des/08
Benvolgut/a Incrèdul/a Quan algú tant estimat ens deixa, hem de ser prou sensibles com per fer una valoració global de la seva persona al llarg dels anys que l'hem coneguda. En el cas del Josep Casadellà, sense cap mena de dubte, la valoració sempre és positiva. Ara bé, cal tenir present que els esdeveniments professionals no sempre van lligats als personals. Que el Josep era una persona sensible, culte, educada i molt intel.ligent ho sap tothom. També sabem que no sempre s'han tingut les relacions de treball ideals, en tots els moments i en totes les circumstàncies. Això no ens fa enterbolir el que pensem d'ell i de la seva gran tasca a dins de l'EMD de Valldoreix. Més enllà dels estira i arronsa que dóna les relacions de treball, que tothom sap que varien amb el temps, siguem justos amb la seva persona i amb aquells amb qui va compartir estones de treball. Estic segur que els vocals de la CPCV, la Presidenta de Valldoreix i els membres de l'associació de Veïns Progressistes de Valldoreix l'hem estimat i l'estimarem moltíssim SEMPRE (i ja el trobem a faltar!) Àlex Santigosa
ALEX SANTIGOSA. Enviat el 29/des/08
El que resulta trist i patètic, en relació al senyor incrèdul -que, per cert, oculta la seva identitat de manera covarda- és el fet d\'utilitzar la mort d\'una persona com a pretext per fer política en favor d\'uns determinats interessos partidistses. Això és intolerable i s\'ho hauria de fer mirar.
Feliu. Enviat el 29/des/08
Us vull explicar una de les aventures del Josep que sé que sempre ha estat molt important per ell, i que hem corregut plegats. Fa molts anys, una colla d’amics que, a part de l’amistat, que ja és prou, ens movien l’interès per les coses de la comunitat, de Valldoreix, ens vàrem proposar que totes les forces d’esquerres ens uníssim per aconseguir un Govern de progrés. A tots ens unien les velles idees de solidaritat, de justícia, d’igualtat, de legalitat i de catalanitat, i les ganes de treballar perquè es fessin realitat, almenys en el nostre entorn més proper, a Valldoreix. El repte era que nosaltres sabíem que les diferències entre uns i altres no eren sinó matisos, i que en tot allò que era fonamental estàvem d’acord i així ho havíem de fer veure a tothom. Manteníem llargs debats en el que les escasses diferències eren font d’enriquiment personal, en els que en Josep brillava per la seva gairebé dèria per l’objectivitat. Segur que li venia de la seva formació científica, que li era absolutament consubstancial i que impregnava tot el seu discurs. Recordo una de les primeres vegades que ens vàrem trobar, a mitjans dels 80. Xerràvem de política i ell em va preguntar “i tu, què ets?” volent saber a quines idees m’adscrivia. “Jo sóc químic”, em va sortir de l’ànima. Em va mirar sorprès i em va dir “i jo físic”. Crec que aquest va ser l’inici d’una llarga amistat fonamentada en unes fortes coincidències més enllà de la casualitat. Anys després ho vàrem aconseguir, i vàrem treballar junts al Govern de l’Entitat Municipal. Així vàrem tenir el privilegi de treballar colze a colze amb ell per tirar endavant aquest carro tan feixuc que avança malgrat tants impediments. Els que ens quedem, continuarem l'obra conjunta. Aquest és el millor homenatge: a més de recordar-lo per sempre, el reconeixerem en el que ha deixat fet o endegat. Ens esforçarem a seguir el seu llegat. Ens hi comprometem.
Joan Gaya. Enviat el 29/des/08
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.