Una simple idea, tant de bo un inici de debat i d'implementació de noves maneres de fer


  • Comparteix:

Vista aèria de Sant Cugat / Foto: Google Maps

Vista aèria de Sant Cugat / Foto: Google Maps

Segur que l'opinió que ara exposaré no és nova, però potser genera debat i així rebre informacions valuoses d'altres que la matisin, canviïn i, fins i tot, la invalidin. L'Ajuntament de Sant Cugat disposa des de l'any 2021 del Pla d'Acció d'Emergència Climàtica, que recull les accions que es portaran a terme a la ciutat per fer front a l'emergència climàtica, desenvolupant-se en un total de 63 accions amb l'objectiu de reduir un 55% les emissions de CO2 el 2030.

Així, s'ha parlat de reduir i descarbonitzar la mobilitat interurbana, de racionalitzar vers l'eficiència en transport públic, generar zones de baixes emissions, promoure l'agricultura quilòmetre zero, implementar fonts d'energies verdes, tractar de reduir l'impacte de les diferents contaminacions procedents de les autopistes que travessen el municipi, i un llarg etcètera de propostes, de bones voluntats.

Tanmateix, estem quasi on érem i, per tant, hi ha hagut més paraules que no pas accions. En aquest context, potser una proposta holística podria contribuir a desenvolupar aquests objectius, i ajudar a aconseguir-ne de nous.

Així, quan es parla d'alimentació, es fa considerant al mateix temps i nivell la salut, el gaudi i el medi ambient, cosa que és molt important, però anem a pams: centrem-ho per exemple en Sant Cugat i els seus 100.000 habitants.

Si cada dia per esmorzar cada persona pren un got de llet, són necessaris 25.000 litres; si cadascú pren un tall de carn/peix de 100 grams al dia calen 10.000 quilos de carn/peix; si tothom pren una poma al dia calen 16.000 quilos de pomes... I així un llarg etcètera (les xifres són aproximades i orientatives).

Aquests exemples ens ajuden a descriure el marc on ens movem, i, per tant, ha de contribuir a entendre, valorar i considerar conceptes com producció de proximitat, quilòmetre zero o de temporada.

Associat a aquestes necessitats, i estan les relacionades amb el transport i manteniment funcional i sanitari dels aliments, que comporten importants despeses d'energia (petjada de carboni) i econòmiques, amb alts impactes de contaminació.

Així doncs, per què no es planteja un únic centre de recepció, emmagatzemen i distribució d'aliments? Per què no es força que la majoria d'aquests productes arribin per les dues línies de tren que ens travessen (transport de baix carboni)? Per què des d'aquest lloc no es fa distribució de darrer quilòmetre amb vehicles elèctrics?

Aquesta infraestructura estaria al servei del comerç tradicional en la forma i magnitud que sigui, però també a cooperatives de consumidors, cosa que contribuiria a reduir costos tot afavorint preus i, a la vegada, reduiria la contaminació interior i exterior al nucli urbà.

No és una proposta, li falta molt en contingut tècnic, estratègic i en debat, però el que està clar és que el model actual, té problemes i en genera i, per tant, com a mínim cal qüestionar-lo, i més, en el context de compromís "de reduir un 55% les emissions de CO2 el 2030", amb la població actual i la que tant de bo vingui en els nous barris de Can cabassa, Ca n'Ametller...

ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat de Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.