Entrevista

Nina: 'Un país ha de protegir i posar per davant els seus artistes'

La santcugatenca torna a l'acadèmia d'Operación Triunfo com a jurat i ho combinarà amb un nou musical amb Àngels Gonyalons


  • Comparteix:

Nina a la roda de premsa de la presentació de la nova edició d'Operación Triunfo / Font: Youtube (OT Oficial)

Nina a la roda de premsa de la presentació de la nova edició d'Operación Triunfo / Font: Youtube (OT Oficial)

El rostre més identificatiu de l'acadèmia d'Operación Triunfo torna al programa després de vuit anys desvinculada. Aquesta vegada, ho farà en un paper diferent: ni directora ni professora, sinó jurat. La santcugatenca Nina ha passat pel magazín per explicar aquest nou repte i amb quins projectes professionals ho està compaginant. D'entrada, l'estudi de pilates i veu NinaStudio ha tret a la llum una formació vocal en línea. A més, l'espectador la podrà tornar a veure sobre els escenaris en un nou musical compartit amb Àngels Gonyalons. Durant una entrevista al 'Sant Cugat a fons', la cantant no ha sigut reticent a expressar la seva opinió sobre la indústria musical espanyola: no acaba d'estar convençuda que el país estigui preparat retenir tant de talent.

Escolta-ho

Com ha estat el retorn a Operación Triunfo?
De la forma més natural. M’ho van proposar, m’ho vaig pensar uns quants dies els vaig dir que sí. OT és un programa que jo m’estimo molt, que me’l sento molt meu, fet per un equip de professionals extraordinari, a qui m’estimo molt perquè hem viscut moltes coses junts i molt potents. Em va costar poc decidir-me.

Ets una de les cares que s'associa al programa. Consideres que la gent encara et reconeix per OT?
Sí, sí, això és així i ho serà per sempre més. Estem parlant d'un programa que en aquell moment, fa 19 anys, tenia unes xifres d'audiència i un share que ara són impensables i els professors sense pràcticament voler-ho ni desitjar-ho vam passar a ser protagonistes quan els veritables protagonistes havien de ser els concursants. Va ser una oportunitat per ensenyar una mica la part més artesanal del nostre ofici i tot el treball que hi ha al darrere.

Com has viscut la proposta d’aquest nou paper, com a jurat?
Preparada me’n sento i per això vaig acceptar, el que passa és que és molt complicat amb aquest jovent que està tan i tan preparat. Allà dins no hi ha 16 persones mereixedores de ser nominades, perquè són molt bons. Però tinc arguments i coneixements tècnics que m'he fonamentat amb l'experiència com per poder dir allò que està bé i allò que no està tan bé.

El format del programa, creus que ha anat evolucionant?
S'ha anat adaptant a l'era digital en la qual vivim immersos, l'any 2000 tot just tot això començava. Quant als concursants, jo el que percebo és la diferència en la formació, tots venen molt més preparats i autodidactes. L’accés a les xarxes i a internet et dona la possibilitat d'accedir a un ventall de músiques, d'estil, de veus que abans no teníem i això es nota molt en la veu perquè la veu xucla, el cervell xucla de tots els estils i de tots els referents i això es nota moltíssim.

El programa tampoc s'ha tancat aquests canvis perquè, per exemple, un tema com 'Atrévete', que és d'un gènere més urbà, o temes en basc i català fins fa poc no s'escoltaven a OT.
Jo crec que Operacion Triunfo està obligat a funcionar i desenvolupar-se sense complexes. A vegades, els grans tenim més complexes que els joves, no? El jovent d'avui en dia una de les coses meravelloses que té és que no hi ha complexos i tant et poden cantar en una llengua com en dues. El programa ha de seguir per força, ha de perseguir el nivell i la situació dels concursants, no pot estar per sota en tot cas ha d'estar una mica per sobre.

Fent de jurat tens més marge per la teva feina i vida privada? T'ocupa menys temps?
En teoria et duu menys feina perquè jo podria no mirar res del que succeeix a l'acadèmia durant la setmana i arribar el diumenge i veure la gala i valorar, però no és així. Jo miro el repàs de la gala, el repartiment de temes, assajos, cada dia miro les classes de tècnica vocal i de moviment. I del que miro vaig prenent nota.

Com combines aquesta feina amb altres projectes professionals?
La veritat és que ni jo ho sé perquè estic en molts fronts; estic amb l'escola a Sant Cugat, al centre de pilates i veu, a més a més ara hem obert la divisió online i fem formació vocal en línia. És un projecte en què fa molt de temps que hi estem treballant. La setmana que ve fem la primera lectura d'una obra de teatre amb música que s'impulsa des de Minoria Absoluta, la productora del Toni Soler, i és una obra que protagonitzarem Àngels Gonyalons i jo.

Com està funcionant aquest nou projecte de formació vocal online?
Justament és per una demanda de gent que ens truca de tota Espanya per venir, i de fet venen a Sant Cugat a formar-se. No és només gent que canta sinó també que necesita la veu per parlar. I de veritat que de moment està funcionant molt bé, però també suposa molta feina perquè això vol dir que s'han de preparar cursos en línia. Però a mi no m'espantava massa perquè tinc l’experiència de ser professora a la UOC, on parteixo l’assignatura d’educació vocal al grau de Logopèdia.

En aquest sentit, cada vegada més la formació per aprendre a cantar és oberta a tothom, però el mercat està preparat per adquirir cada vegada més artistes?
Jo sempre dic que el talent d'aquest país és immens, i el que no sé és si aquest país està preparat per a tant de talent, i quan dic país no em refereixo només a Catalunya, sinó a España. Aquí hi ha un dèficit de la indústria que jo no sé analitzar perquè es produeix, però el que sol passar és que quan la flauta sona, un artista funciona, llavors tothom li va al darrere. En canvi, no som especialistes a construir una indústria potent que generi el que generen altres indústries al món, com l'anglosaxona o l'americana.

Quan hi ha talent hi ha talent i quan un artista connecta amb el públic, hi connecta. El mercat funciona molt diferent de fa 20 anys, per sort els intèrprets tenen accés al públic de forma directa i sense intermediaris, gràcies a Internet. Han canviat moltes coses però un país ha de protegir i ha de posar per davant els seus artistes.

En aquesta nova edició d'OT, els concursants no signen abans del concurs amb la discogràfica, fet que permet que cada artista trobi el seu lloc i no entrin per força 16 nous artistes cada any al mercat. Què t’ha semblat?
És molt millor que ells estiguin lliures i triïn amb quina discogràfica i amb quines persones volen treballar. Mai no saps si el mercat està preparat per absorbir tanta gent, hi ha d'haver alguna plataforma que faci visible tot aquest potencial i, en aquest sentit, em sembla que Operacion Triunfo fa molt aquesta feina d'aparador. Una altra cosa és que tota la gent que surti d'aquí, veurem si troba el seu lloc, i en aquest sentit em sembla molt bé que les discogràfiques apostin per aquells concursants, aquells artistes, que realment els hi interessi i hi vegin potencial.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat