Miquel Montoro: 'El meu primer record del camp el tinc des que estic a la panxa de ma mare!'

Amb només tretze anys, el youtuber mallorquí, que fa vídeos explicant tasques de la pagesia, acumula 216.000 subscriptors

Miquel Montoro amb el seu tractor a casa seva / Font: Instagram @montoromiquel

Entrevista

Publicat el 7/feb/20 per Anabel Piñar

Un dels vídeos més virals dels últims temps és aquell on apareix un nen de tretze anys que clama 'Hòstia, pilotes!', en veure que la seva mare ha cuinat mandonguilles per dinar. Es tracta de Miquel Montoro, un youtuber rural de només 13 anys i de Mallorca que des de fa dos anys fa vídeos explicant tasques quotidianes del camp, com per exemple com sembrar patates o com pelar correctament 'ses taronges'. La secció del 'Connectats a les xarxes', del magazín Connectats presentat des de Ràdio Sant Cugat ha tingut l'oportunitat d'entrevistar-lo i conèixer-lo més a fons.

Escolta-ho

Ja deus estar acostumat a estar en mitjans de comunicació, no? Quantes entrevistes portes ja?
Doncs no ho he comptat mai!

A part de 'La Resistencia', que potser és la més famosa, on més has estat?
He estat a Sa última hora, al 'Pronto' i al 'Diario de Mallorca', que és un diari que tenim aquí que és molt famós. Perquè si sou seguidors meus de fa temps, em coneixereu per 'Ses taronges'. La veritat és que he estat a bastants llocs i ha anat molt bé. No em desagrada, està bé.

El 'Connectats' s'emet a El Prat, Castellar, Sabadell, Terrassa, Badalona i Sant Cugat. Has estat alguna vegada en alguna d'aquestes poblacions?
A quasi totes les poblacions que m'has dit hi he estat, o una, o dues vegades. He anat per veure gent i per maquinària agrícola, en fires amb el meu pare perquè a la mare no li agrada tant això.

A 'La Resistencia' t'ho vas passar molt bé, veritat? Se't veia molt natural i normal Miquel, com si res. Com t'ho vas passar?
Doncs la veritat és que bastant bé. La gent era molt amable i la veritat és que ho tornaria a repetir perquè va estar molt bé.

Tornaràs a repetir?
Això ja no ho sé.

Com vas començar amb YouTube?
Vaig crear un canal perquè els amics em deien: 'Ho has d'explicar per la gent que no ho sap'. I així, mira, ho he anat explicant i explicant. Jo, els primers vídeos que vaig fer, els feia en castellà.

Com portes el tema dels estudis amb la teva feina al camp?
Tinc molt clar que el primer són els estudis i no ho podem deixar. Però si un dia m'he de preparar un examen, és el meu pare que se n'ocupa del camp perquè els estudis són importants. Jo he repetit, i no vull tornar a fer-ho perquè trobo que és una pèrdua de temps. I sempre he dit el mateix: 'Si jo no puc, se n'ocuparà mon pare'.

Tu tens clar si de gran vols continuar sent pagès? O tens algun altre somni?
Si jo i moltíssima gent més m'ajudessin a aplegar el producte local, potser sí que em faria pagès. Però com que no apleguem el nostre producte local i els preus dels mercats de fora d'illa en general estan tirats molt avall, em faré mecànic. Ser pagès és la il·lusió de la meva vida, però per culpa de moltíssima gent potser ja no ho podré ser.

Quin és el primer record que tu tens del teu pare ensenyant-te a fer alguna tasca del camp?
Des que estava a la panxa de ma mare.

Als dos fills us han ensenyat el mateix, o només a tu?
La meva germana no n'ha volgut aprendre. Ella és més de ciutat, jo no.

Miquel quins productes promocionaries tu de la teva terra?
La fruita, les verdures i la carn, sobretot la carn. En general, tots els productes que es puguin treure fora de vila. Perquè tenint un producte de quilòmetre zero has de comprar el teu producte, no te n'has d'anar a comprar un altre producte del Marroc. Amb això no dic que el producte del Marroc sigui dolent, dic que primer hem de menjar allò que és nostre. Hi ha una frase que diu que primer has de menjar del teu plat abans de menjar dels altres. I ara estem menjant del plat dels altres, tenint lo nostre que està molt bo i no ens ho mengem.

Com et veus tu de gran?
Jo m'imagino tenint la meva família, vivint a la vila, tenint el meu tractor, i sent mecànic. Com a hobby tindria sempre el camp.


Sobre el tema del vídeo de les taronges, quan explicaves el fet d'arrencar la pell blanca que porten, que jo sóc una d'aquestes persones que l'enretira per desconeixement i perquè no m'agrada...
Com que no t'agrada, si no té gust de res!

És que té gust de suro! Escolta, m'agradaria demanar-te algun altre consell d'aquest estil. Coses que tu hagis après al camp i que sembla mentida que la gent no ho sàpiga.
Doncs sobre els plàtans, saps allò que molta gent treu?

El fil?
Sí, el fil. Doncs això no s'ha d'enretirar perquè dóna dolçor i més potassi.