Entrevista

Pérez Tornero: 'La crisi del coronavirus és una tempesta perfecta per a les notícies falses'

El doctor en Comunicació de la UAB reflexiona sobre com el coronavirus afecta la informació


Temes relacionats

Els mitjans digitals i públics, els preferits en època d'augment de l'interès informatiu pel coronavirus (14/abr/20)


  • Comparteix:

Pérez Tornero durant una entrevista / Foto: Cugat Mèdia

Pérez Tornero durant una entrevista / Foto: Cugat Mèdia

La crisi provocada per la pandèmia del coronavirus ha comportat la proliferació de les notícies falses, popularment conegudes com a 'fake news'. La capacitat de les xarxes socials d'enviar missatges massivament sense saber qui n'és l'autor ni la seva intencionalitat ha facilitat l'expansió d'aquestes notícies falses, que recorren milions de telèfons mòbils sense control. El doctor en Comunicació i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) José Manuel Pérez Tornero ha visitat el magazín 'Sant Cugat a fons' per parlar sobre el fenomen de les 'fake news' en temps del coronavirus i les mesures que s'haurien de prendre per combatre-les.

Escolta-ho

La situació creada pel coronavirus és un caldo de cultiu perfecte per a la proliferació de les 'fake news'?
La crisi del coronavirus és una tempesta perfecta. Es troben diferents fenòmens de desinformació. El primer és la relativa a l'escassa transparència de la informació al món sobre el tema del coronavirus. Segon, les iniciatives polítiques i demagògiques d'alguns governs com el de Bolsonaro o Trump. El tercer és la capacitat de les xarxes socials de difondre més mentides que veritats. Aquests tres fenòmens es realimenten els uns als altres. Estem patint la potenciació de la irracionalitat en relació amb la ciència, el coneixement expert, la racionalitat en general.

Els àudios que ens arriben a través del WhatsApp, els missatges reenviats... tots aquests missatges que ens arriben són perillosos per a la societat?
És perillós i es nota ara, però ja eren perillosos abans. Hem acceptat un funcionament de les xarxes socials que té dues característiques. Una d'elles és l'anonimat. Podem rebre un missatge que no sabem qui l'ha enviat, ni si és una persona, un bot, un sistema d'intel·ligència artificial. Aquest és el primer problema. El segon és que no són xarxes socials, sinó xarxes de comunicació híper massificada. Els missatges arriben a milers de milions de persones, i això necessita responsabilitat editorial.

Estem convivint en un sistema en el qual es potencia l'anonimat i, per tant, cau la responsabilitat social, i en què no es responsabilitza la gent de difondre massivament missatges. En aquest sentit, Facebook, Twitter, WhatsApp, etc. tenen una responsabilitat plena en la difusió de mentides.

Als mitjans de comunicació se'ls pot demanar responsabilitat, però als individus particulars?
Si és algú en concret, sí, perquè és una persona que signa un missatge, que té responsabilitat i, per tant, pot ser processada, criticada. Però si és anònim, un bot, una màquina, és molt difícil trobar la responsabilitat que hi ha darrere. Fins ara havia estat patent en certs processos electorals, però ara està afectant la salut i està fent molt mal. És un discurs contrari a la ciència.

El control de les xarxes socials comporta un major control de la societat?
Qualsevol regulació és per aconseguir llibertat. La llibertat d'expressió és un dret humà, un dret per a una persona física, concreta. Si nosaltres donem drets a les màquines, les màquines poden no acceptar els drets humans. Qualsevol regulació a la xarxa no es pot veure com un control o com a repressió. Jo crec que serviria per passar de la situació salvatge que vivim amb una irresponsabilitat generalitzada en relació amb la difusió de missatges a una situació democràtica i organitzada, una situació d'alliberament i emancipadora. Jo crec que sucumbir a la pressió de l'anonimat i el discurs de l'odi és renunciar a la nostra llibertat.

Arribarà un punt en què banalitzarem el terme 'fake new'?
Ja ho estem fent. És totalment banal parlar de notícies falses perquè jo crec que és més precís parlar de desinformació. Les notícies falses són un sector de la desinformació, que té a veure amb falta de democràcia en alguns països. Si parlem del tractament de la COVID a la Xina, no sabem realment les estadístiques reals perquè una de les coses que va fer el govern xinès en el seu moment va ser prohibir la presència de periodistes. Ara parles amb qualsevol periodista que hagi anat a la zona i tothom diu que està molt controlat. La informació no és transparent i això és un capítol de la desinformació que no correspon al que habitualment coneixem com a notícies falses.

Hi ha dues estratègies per anar contra la transparència de la veritat. Una és acusar de mentides qualsevol persona. És un joc de miralls del qual és impossible sortir-ne i que només crea nihilisme i escepticisme. La segona són les teories conspiradores. Aquestes estratègies diferents formen part d'una mateixa línia, que és la desinformació que respon a la manipulació de l'opinió pública mundial. És una situació molt perillosa perquè, de la mateixa manera que el virus ha circulat globalment a una velocitat increïble, aquestes contradiccions i desinformacions i operacions de campanyes polítiques de desinformació prosperen al món.

S'ha produït un desprestigi dels mitjans.
Hi ha un cert populisme mediàtic que consisteix en el fet que la doctrina i el dogma estan per sobre de qualsevol contrast i valoració objectiva. Si el periodisme es practica amb una certa qualitat, l'enemic és sempre un mitjà per a aquests demagogs. Per una raó o una altra no acceptarien cap mitjà que no sigui el defensor de la seva doctrina. Això és una lògica que s'està estenent pel món. S'anomena populisme mediàtic.

El gran mal que estan fent les campanyes de 'fake news' és provocar que la gent perdi la confiança en qualsevol intermediari de la informació, és a dir, els periodistes. En el moment en què ens trobem cal reivindicar el periodisme de qualitat. El periodisme està assetjat no només per les 'fake news', sinó per la sostracció que les xarxes socials estan fent de la publicitat, que era la primera font de finançament dels mitjans. També està acusat per la crítica constant del poder polític que sosté mitjans públics. El problema que tenim ara no és de censura ni repressió, sinó de saturació d'informació. Massa informació i poca validació de la informació circulant.

Com es lluita contra la desinformació i alhora poder estar ben informat?
La millor recomanació és contrastar fonts i distingir-les. Hi ha fonts que tenen responsabilitat, són conegudes, paguen impostos i tenen un cert control de responsabilitat cívica. És molt important no ser còmplice de les teories de la conspiració, de la desinformació, i ser més crítics amb la nostra ideologia i la nostra doctrina. No ens hem d'informar només amb mitjans favorables, ja que això crea el que s'anomena com a càmera de ressò. El primer esforç l'hem de fer nosaltres mateixos i distanciar-nos de les nostres ideologies prèvies. El món va més enllà de la nostra doctrina, filosòfica política o creença religiosa. No hem de censurar la informació que ens arriba, sinó contrastar-la. Aquest esforç es pot impulsar des de l'educació i l'ambient familiar, també per perdre el fanatisme.

Les xarxes socials han potenciat molt el raciocini, el sectarisme i el fonamentalisme. Em preocupa molt què passarà quan acabi el confinament perquè tothom està en una tensió social bastant considerable. Hem de fer entre tots un exercici de distanciament, de crítica, de fredor, de serenitat i de deliberació democràtica per trobar noves sortides. Si ho fem, sortirem bé, si no acabarem en una submissió total a la irracionalitat que circula molt ràpidament per les xarxes socials.

És més còmode llegir els mitjans afins. Ens cal una reflexió personal?
No perdrem el temps si perdre'l significa llegir tranquil·lament les coses i acabar els raonaments. Només llegim titulars i rumors filtrats per les xarxes socials i els nostres amics. Hem d'assossegar-nos, dedicar menys temps a les banalitats diàries. Hem de fer un esforç de comprensió i de profunditat. El món és molt complex, sobretot si tenim en compte que ara és més artificial que natural. Aquesta complexitat continuarà ampliant-se. Si tenim un pensament complex, subtil i més escrupolós acabarem amb els eslògans publicitaris i polítics i en les reduccions que maten el més bo que tenim, que és el pensament i la capacitat crítica.

També hauria de servir per millorar la convivència.
Una societat parla de la mateixa manera que negocia els seus conflictes. Una societat que està dividida en sectors que no s'escolten entre si és una societat avocada al conflicte, al frontisme. En canvi, una societat que sap parlar en comú, assossegar-se, respectar l'altre, és una societat que avança. Necessitem societats que aprenguin. La gent diu saber més del que realment ha validat i comprovat. Hem de fer l'esforç de ser més humils, saber que no sabem és tan important com saber què sabem, confessar les nostres ignoràncies, preguntar i escoltar. Si no, no aprendrem al ritme que hem d'aprendre en una societat canviant com la nostra.

Tard o d'hora el món ens obligarà a afrontar-ho com a societat.
El món ens hi obligarà o nosaltres podem obligar el món. Hem pres consciència que hi ha alternatives i que el pensament no pot ser únic ni podem marxar pel mateix camí que ha dissenyat una classe dirigent que no escolta la gent. Hem de reflexionar i regenerar els nostres costums, hàbits i la manera de fer societat i política. Hem d'incloure el sentiment ecològic que s'aplica a la sostenibilitat del planeta al sistema artificial que estem construint. Hi ha un escalfament de l'esfera pública global, que té dues fonts: la desigualtat i l'agressivitat. Si equilibrem la desigualtat pararem l'agressivitat, i viceversa.

El pacte que ha de fer la humanitat és un pacte de regeneració. Depenem del consumisme, del capitalisme salvatge i del fonamentalisme en general. Això s'ha de canviar de pressa o la sostenibilitat de l'esfera pública global no resistirà i la natura ens castigarà amb l'escalfament global.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.