Entrevista

Mané Espinosa (fotoperiodista): '30 anys de professió donen per molt i moltes imatges que la gent no ha vist'

El fotoperiodista s'ha quedat amb les ganes de plasmar la situació d'hospitals i residències durant la pandèmia


  • Comparteix:

Mané Espinosa seguint l'actualitat a peu de carrer / Font: Cedida

Mané Espinosa seguint l'actualitat a peu de carrer / Font: Cedida

El fotoperiodista santcugatenc Juan Manuel Espinosa, Mané Espinosa, ha cedit a la ciutat els drets de propietat intel·lectual de les instantànies que va fer de Sant Cugat per encàrrec del consistori. Es tracta d'unes 1.500 fotografies fetes des del 2014 fins a l'actualitat. L'any que ve aquest professional de la fotografia complirà 30 anys amb la càmera penjada al coll. En parlem amb ell d'aquests 30 anys.

Escolta-ho

Què ha motivat aquesta cessió?
Ha estat una manera de regularitzar la situació d'aquest fons que ja disposava l'Ajuntament. Totes les fotografies han estat encàrrecs, la majoria de l'àrea de Turisme. Són un tipus d'imatges promocionals de la ciutat en diferents aspectes: arquitectònic, paisatgístic... De tot una mica. L'únic que hem fet és regularitzar aquest fons perquè disposin per promocionar la ciutat, no per fer un ús comercial.

Quines imatges s'hi poden trobar?
Hi ha una mica de tot. El que he intentat és cuidar-les per fer que la gent tingui ganes de venir a gaudir de la ciutat. Has de buscar elements diferents, unes llums maques... Són aquest tipus d'imatges que atrauen. Pot ser qualsevol racó que potser ni t'adones que existeix. Ben captat, ben il·luminat, buscant l'hora i el moment li donen un altre aire a la ciutat. He intentat captar tot el que serveixi per promocionar la ciutat a través dels encàrrecs: un passeig per Collserola, carrers del centre històric i el Monestir.

Són fotografies fetes des de 2014. Si les tornessis a fer ara, potser veuríem coses diferents. Han canviat algunes d'aquestes imatges en aquest temps?
Hi ha coses que sí, d'altres no tant. Però és que aquesta ciutat està canviant constantment. El mateix carrer un dia té unes llambordes i un altre dia unes altres; el que no estava vianantitzat ara ho està, ara estem amb el carril bici. És un constant canvi de situació. Ja em va bé perquè és una manera de renovar-ho tot.

Si ara fessis aquestes mateixes fotografies tindries una altra mirada sobre elles?
És difícil. Quan ja has fotografiat una cosa vàries vegades, l'únic que les distingeix és una millor llum pel moment en què la fas. Aquesta petita variant pot millorar molt la foto. Però angles diferents? Només em falta comprar un dron i fer fotos aèries.

Junts per Sant Cugat ha proposat organitzar una exposició de la teva obra perquè l'any que ve faràs 30 anys com a professional de la fotografia.
Sí, porto tot aquest recorregut a la ciutat i disposo d'un arxiu molt més gran, sobretot com a fotoperiodista. I moltes imatges d'aquest arxiu la gent no les ha vist, clar.

Has fet alguna vegada una exposició teva?
Una fa molts anys, però fa tant que ni me'n recordo. Crec que va ser col·lectiva, amb altres fotògrafs a la Casa de Cultura. Però tampoc no sóc d'exposicions.

I aquesta et faria il·lusió?
Potser sí que em fa il·lusió perquè 30 anys són uns quants i hi ha molt de material. El que em fa por és començar a rebuscar tot això. Tindria un problema de temps, però vaja. Si t'ho diuen amb un any o sis mesos vista m'hi posaria. Algunes les tinc localitzades, altres no tant.

Un problema de temps i també de tria, no?
Sí, sí. Seria un problema de edició. Seria com un concurs on vas descartant fotos. Primer poses 300, després 100 i al final et quedes amb 50.

De moment però és una proposta que l'Ajuntament ha de valorar, oi?
Si tira endavant molt bé, si no... Però que avisin amb temps perquè això no es fa d'un dia per un altre (riu).

Com ha estat la teva feina durant la pandèmia?
Des del primer dia no hem deixat de trepitjar carrer. De fet, hem necessitat els permisos especials perquè pensa que era un servei imprescindible (essencial).

I durant aquesta situació quines imatges has captat que d'una altra manera no s'haurien produït? I quines no?
M'he quedat amb ganes, no he pogut, altres companys sí, d'entrar a hospitals i residències. Aquesta espina m'ha quedat clavada perquè ho he intentat però no he pogut fer-ho. M'hauria agradat plasmar-ho. I del que he pogut fer, les primeres setmanes veure les ciutats buides de cotxes i de gent. Era una imatge brutal. No escoltar res. Tot tancat. Era brutal. I a mesura que la gent començava a sortir o es donaven canvis de fase: la gent fent cues, tothom amb mascareta... Tota aquesta situació era impensable fa uns mesos. Ho veies en imatges que venien de països asiàtics on estan més acostumats, però veure-ho en primera persona, aquí... Impossible d'imaginar.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.