Entrevista

J. Capdevila (Collserola): 'Si no reduïm el combustible a la serra, ho farà la natura'

El cap de Serveis Naturals del parc assenyala que és necessari fer gestió forestal als boscos de Collserola per evitar grans incendis forestals


  • Comparteix:

Cap del Servei de Medi Natural del parc, Joan Capdevila / Foto: Cugat Mèdia

Cap del Servei de Medi Natural del parc, Joan Capdevila / Foto: Cugat Mèdia

L'èxit en la prevenció d'incendis des de fa anys al Parc Natural de Collserola té una cara B. Els focs són una forma natural de netejar el sotabosc regularment i a Collserola, degut al risc sobre la població, s'han sabut controlar molt ràpidament. Això, però genera un perill de cara al futur en forma de gran incendi forestal que podria afectar gran part de la serra i estendre's ràpidament i incontrolada. De tot plegat, n'ha parlat el cap de Servei de Medi Natural del Parc de Collserola, Joan Capdevila, en una entrevista a Cugat Mèdia.

Escolta-ho

Aquest any té pinta de ser excepcional en el bon sentit.
És un any molt humit, ens han plogut més de 550 mm d'aigua, el que cau en un any dolent sencer. La humitat a la vegetació és considerable per l'època que estem i això fa que el risc d'incendi no ha passat de moderat, quan en aquestes alçades ja acumulàvem molts dies de risc alt. Podem dir que pinta bé.

Hi ha altres parcs com el de Collserola arreu del món per emmirallar-vos a l'hora de prevenir incendis?
Segur que hi ha altres espais naturals així, però nosaltres calculem que hi ha al voltant de 3 milions de persones al voltant de l'àmbit del parc, potencials visitants i que pot patir les conseqüències. De fet, més de 18.000 persones viuen dins els seus límits. Evidentment, la prevenció d'incendis és un factor molt important de protecció de tota aquesta població.

Collserola té dues vessants, la de Barcelona i la del Vallès. A l'hora de pensar en incendis la diferència és important?
És molt important. Si tu et mires l'històric d'incendis, el gran nombre d'incendis se'ns mouen sobretot a la vessant de Barcelona. És una cara orientada al sudest, per tant pateix molta insolació i té una vegetació que s'asseca molt ràpid. El propi clima de la ciutat d'escalfament i les marinades, que fan que l'aire vagi sempre a favor de la pendent i tenim tota la població a la part baixa d'aquesta vessant.

Això fa que qualsevol petit inici de foc tingui la pendent i el vent a favor i una vegetació que en aquest cantó és més seca que a l'obaga. És més inflamable i els incendis corren més ràpid per tots aquests factors. Això sí, no són incendis d'una gran intensitat i quan arriben a dalt, s'acaben. A la part obaga hi ha menys incendis i la vegetació està més humida, si un dia les condicions són dures, l'incendi pot ser més problemàtic perquè hi ha molta més vegetació disponible i més combustible. En un dia sec, amb una ponentada amb certes velocitats i més de 30 graus la probabilitat de que hi hagi un gran incendi és més gran.

El Parc treballa amb la possibilitat d'un gran incendi a Collserola?
Sí. Dins del que podem, no deixa de ser un espai natural protegit i no és fàcil no afectar valors naturals. S'ha de saber compaginar aquesta gestió que s'hauria de fer en punts estratègics. Actualment s'està fent un pla de punts estratègics de cara a aquest gran incendi forestal. Els Bombers ho han d'estudiar i ens han de dir quins són els punts clau per evitar un incendi que ens comencés.

Es preveu que el gran incendi ha de venir del cantó de ponent, al Baix Llobregat. Els vents que venen d'allà són perillosos, secs, que facilitarien molt la propagació de l'incendi, que tindria tot el recorregut del parc per expandir-se. S'han de buscar els punts on hi ha oportunitat per no entrar en zones de reserva, però podríem veure a quins punts podríem intentar fer una gestió intensa per trencar la continuïtat de massa forestal. A Collserola no hi ha tradició de gestió forestal, són finques petites i no se'n treu rendiment econòmic. Però l'administració ha de gastar-hi diners i per això també cal buscar punts estratègics perquè sigui més assumible.

Tot i que sembli que hi hagi tots els ingredients perquè hi hagi incendis constants, històricament no s'han produït grans desgràcies.
Només quan a la resta de Catalunya hi havia grans incendis de milers d'hectàrees, aquí se'n van cremar 130. Ara, també és veritat que els mitjans que s'aboquen a un incendi a Collserola són els màxims possibles, perquè se sap les conseqüències que això pot tenir. Aquest èxit, però, fa que es vagi acumulant cada vegada més combustible. El bosc, de manera natural, fa la seva pròpia gestió i es crema de tant en tant, és una dinàmica natural.

Aquí el vigilem i no deixem que es cremi i anem acumulant. Llavors hi ha un moment on o nosaltres comencem a reduir el combustible o ho farà la natura. Tot aquest planteig, a la vegada ens està perjudicant per un altre cantó. Per això els Bombers estan preocupats perquè un gran incendi és possible.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.