Ignasi Ribas: 'Estem lluny de poder dir que a Venus hi ha vida'

El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya analitza la troballa de fosfina al planeta veí


  • Comparteix:

Ignasi Ribas / Foto: Cugat Mèdia

Ignasi Ribas / Foto: Cugat Mèdia

S'ha parlat extensament de la troballa de fosfina a l'atmosfera de Venus, un indicador que podria apuntar a la presència de vida molt a prop de la Terra. Cugat Mèdia n'ha parlat amb el director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, el santcugatenc Ignasi Ribas, que rebaixa considerablement l'expectació al voltant d'aquest gas, que obre molts camins en la investigació científica, però dona poques conclusions concloents.

ESCOLTA-HO

En principi no hem de patir perquè ens envaeixin els extraterrestres.
No, no. S'ha anunciat moltíssim aquesta troballa a Venus i potser s'hi ha fet més èmfasi del que hauria de merèixer. Estem encara bastant lluny de poder dir que al planeta Venus hi hagi vida. Això sí, el que podem dir és que no es pot descartar que n'hi hagi.

Es treballava amb la possibilitat que estigués tan a prop?
Hi ha diferents fronts en la recerca de vida extraterrestre, vida en el seu sentit més ampli, no parlem d'homenets verds amb trompetes a les orelles, sinó bacteris. Se'n busca des de fa molt de temps a llocs molt diferents. Al Sistema Solar se'n busca a molts llocs, no només a Venus, també a Mart i a les llunes gelades de Júpiter i Saturn. Per altra banda, en una cerca molt diferent també n'estem buscant a exoplanetes fora del sistema. Que n'hi hagués al planeta més proper a nosaltres és una notícia que ens fa estar a tots molt interessats i apassionats.

Per què és tan important haver trobat la fosfina? Què ens indica?
La fosfina o el fosfà és una molècula molt senzilla formada per quatre àtoms, un de fòsfor i tres d'hidrogen. Quan ens la mirem a la terra només té dues maneres de formar-se, una és en processos industrials, fets pels humans, o relacionada amb la química de la vida. Apareix en reaccions químiques que es produeixen en llocs que no tenen oxigen, com els intestins dels animals o en la descomposició de matèria orgànica.

És el que diem un molt bon biomarcador. És a dir, que la presència d'aquest gas a l'entorn vol dir que hi ha alguna cosa relacionada amb la vida. S'ha trobat aquest gas en força quantitat, molta més de la que tenim a la terra, a l'alta atmosfera de Venus, a uns 50 quilòmetres de la superfície, que és completament inhòspita, passa dels 450 graus centígrads, on no hi ha res que coneguem que puguin sobreviure. Més amunt pot ser un lloc interessant.

Però només ho confirmarem si fem una troballa d'un ésser viu, només hem trobat un indici. Queda sempre oberta la porta a què ens porti a un altre procés químic que no tingui res a veure amb la vida i que ara mateix desconeixem.

Com s'ha trobat? Com s'identifica des de la Terra?
No tenim dades 'in situ', s'ha fet des de la Terra observant la llum que emet el planeta Venus, però no a la longitud d'ona de la llum visible, sinó amb ones de ràdio, d'un mil·límetre, aproximadament. Apuntant dos instruments a Venus s'ha observat que hi ha un lloc determinat on emet una mica menys de radiació del que seria esperable. Mesurant-ho exactament, es pot relacionar amb un compost Estem químic determinat.

I en aquest cas, coincideix exactament amb la longitud d'ona de la fosfina. No és definitiu, tampoc, perquè és com l'empremta dactilar d'un ésser humà. Intentem associar els solcs al dit a una persona i en aquest cas és com si només haguéssim trobat un solc. Podria correspondre a altres substàncies.

Hem vingut a posar aigua al vi, per tant.
És un resultat súper interessant per la comunitat científica però poc madur per a una audiència genèrica. Les perspectives són apassionants, però no està prou clar per a poder fer segons quines afirmacions que s'han fet en alguns mitjans de comunicació.

I com es pot conèixer més sobre aquesta troballa?
Des d'aquí, es tracta de prendre més dades d'aquest espectre i buscar si hi ha més línies que es puguin associar a la presència de fosfina. Ara bé, la informació concloent vindrà d'enviar una missió a l'atmosfera de Venus, fer que baixi algun tipus de sonda i prengui mostres in situ.

La recerca està molt clara, però no serà immediat. Aquest primer pas des de la Terra es pot produir aviat, però una missió allà estem parlant de més d'una dècada. La gent que té certa pressa, s'ho haurà d'agafar amb molta paciència.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.