Entrevista

Píriz (arqueòleg): "El Castell de Canals era una de les caixes fortes del Monestir de Sant Cugat"

L'arqueòleg al capdavant de les excavacions al castell explica a Cugat Mèdia les últimes troballes


  • Comparteix:

Eduard Píriz / Foto: Cedida

Eduard Píriz / Foto: Cedida

El mur del Castell de Canals a Valldoreix, és, a primera vista, l'únic vestigi d'aquesta construcció del segle XII. És, però, només la punta de l'iceberg, ja que diverses excavacions posen de manifest el valor d'aquest espai, que primer pertanyia a la família Canals i després va passar a ser del Monestir de Sant Cugat, que l'utilitzava per recaptar impostos a la zona. Recentment, amb les excavacions s'hi han trobat nous elements, que ajuden a imaginar quina dimensió tenia. L'arqueòleg Eduard Píriz és un dels responsables d'aquestes troballes i les explica a Cugat Mèdia en aquesta entrevista.

ESCOLTA-HO

Darrerament s'han trobat al Castell de Canals vaixelles, llànties, monedes de l'època de Jaume I i, fins i tot, un picarol. Em deixo res?
És ben bé això, però el més important és que ara el castell comença a tenir una dimensió més gran del que semblava.

Exacte: és que quan passes per allà només es veu un mur, però només és la punta de l'iceberg.
De fet, es tracta d'una domus fortificada que té una planta amb un pati central. A partir d'aquest pati es distribueixen diferents edificis que conformen el conjunt del castell, que fa una mica més de 500 metres quadrats.

I us esperàveu aquestes dimensions?
La veritat és que no. Pensàvem que hi hauria una torre, que es podria conservar alguna part d'un edifici. Però realment és conjunt força interessant perquè des del mateix pati central s'accedeix a dos blocs d'edificis mitjançant una arcada de mig punt (d'això es conserven les parts baixes) i dona accés a uns interiors en planta baixa que conserven gairebé tota l'altura de la primera planta. Realment prens consciència de la dimensió del castell.

Foto: Eduard Píriz
Foto: Eduard Píriz

Ara es podria fer un plànol com déu mana
La veritat és que hi ha parts molt espoliades, però les restes dels murs que trobem a terra ens poden donar la informació per muntar tota la superfície amb tot el perímetre exacte, tal com estava.

També s'hi han trobat unes sitges on s'emmagatzemaven els cereals. Vist això, qui hi vivia allà?
Cal distingir dos moments importants en la vida del Castell de Canals. Per una banda, entre els segles X i XI hi trobem la família Canals, de la baixa noblesa catalana, que controlaven el castell i el seu terme. A mitjans del segle XII, aquesta família fa el jurament de fidelitat al comte de Barcelona i finalment s'emparenta amb els Cervelló, molt més importants durant l'Edat Mitjana. Llavors va ser quan el castell perd importància i a començaments del segle XIV, cap al 1306, el van vendre al Monestir de Sant Cugat.

El Castell va passar de tenir-hi una família noble vivint a què ho fes un delegat del Monestir; la seva feina era de recaptació d'impostos en forma de cereals. Aquí és on comencen a tenir importància les sitges que hem trobat: és la manera de poder emmagatzemar-los i poder cobrar-los. Vindria a ser una de les caixes fortes del Monestir de Sant Cugat, que era un dels poders més importants del principat.

Foto: EMD
Foto: EMD

I què ha passat perquè al Castell de Canals hi quedin només vestigis?
És una cosa ben curiosa: tots els castells, al llarg del temps, s'han deixat de fer servir, han anat caient, s'han espoliat... En aquest cas ens hem trobat que als primers estrats hi trobàvem material dels anys 80 del segle XX: llaunes de Coca-Cola, restes d'ampolles... Però de seguida teníem uns estrats d'enderroc molt important amb materials del segle XV.

Això ho atribuïm a dues situacions: tenim el poder del Monestir, que, com a propietari del Castell, no podia permetre que ningú espoliés el Castell. El que pot passar és que al segle XV, per algun motiu, el Monestir necessités material de construcció (bigues, teules...) i que el Castell de Canals deixés de tenir importància. En aquesta situació potser van desmuntar el castell i aprofitar el material.

L'altra situació que es podria haver donat és que al Monestir no li interessés el castell i vengués els materials constructius. Ens hem trobat un espoli molt sever i sistemàtic, però encara es troben alguns murs.

Per tant, aquestes troballes suposen un pas important. Hi ha marge per descobrir-hi més coses?
A tota intervenció arqueològica d'aquestes dimensions, hi ha llocs on no es podria extreure tota la informació que es podria, excavant fins a l'extrem, per una qüestió de temps; s'han de concentrar els esforços. Amb la intervenció que estem fent ara, que és l'última del pla director de 2017, estem trobant molta informació i recuperant estructures, però hi ha zones que es podrien excavar més. De fet, hi ha sitges que estan plenes! Es podria excavar completament i trobar més informació sobre la recaptació d'impostos.

Hi ha altres zones on, si baixéssim més, podríem trobar vestigis anteriors. En alguns estrats vam trobar sègols d'època romana i fragments de dòria romana. Pot ser que al castell o a prop hi haguessin elements d'època romana.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.