Entrevista

Èric Barbero, abellaire: "Vaig canviar la fisioteràpia pel món de les abelles; va ser amor a primera vista"

Cugat Mèdia visita Melvida, un projecte d'apicultura sostenible instal·lat a Collserola


  • Comparteix:

Cugat Mèdia es trasllada al bell mig de la Serra de Collserola per conèixer Èric Barbero, l'abellaire artífex de Melvida, un projecte amb l'objectiu de realitzar una apicultura sostenible i sensible. A Albert Einstein se li atribueix una profecia que diu que "si les abelles desapareguessin del planeta, a l'home només li quedarien quatre anys de vida". Vist això, quin paper juguen les abelles a l'ecosistema? Per què són tan importants per preservar la biodiversitat? Barbero parla de tot això i més en aquesta entrevista.

ESCOLTA-HO

Èric, tu dius que ets abellaire, no apicultor. Quina diferència hi ha?
Per mi, ser abellaire vol dir tenir cura de les abelles. Des de Melvida no ens centrem només en la producció de mel, ho utilitzem com a fil conductor per arribar a la gent, per explicar aquest meravellós món. Les abelles són uns himenòpters molt especials i molt importants que tenen un paper clau en la pol·linització.

Les abelles són unes grans desconegudes per a moltes persones, però tenen un paper clau en la preservació de la biodiversitat.
La natura i la biodiversitat formen una cadena. Si hi ha més abelles, hi haurà més flors i si hi ha més flors, hi haurà més fruits; si hi ha més fruits, hi haurà més aliments... La introducció controlada de poblacions d'abelles en llocs determinats, amb l'estudi previ de biòlegs, forestals i abellaires, afavoreix la flora i la fauna adjacent. Això és el que hem fet al Parc Natural de Collserola. No és immediat, de fet, és un granet de sorra, però millor això que no pas no fer res.

Seria un desastre que les abelles desapareguessin?
La població de l''apis mellifera iberiensis', és a dir, de l'abella negra autòctona, no està en perill. Ara bé, si no hi hagués apicultors, potser estarien en perill d'extinció.

Per què?
Hi ha un paràsit que es diu varroa destructor que ataca les abelles. És el cas de les abelles solitàries, que com que els apicultors no els hi dediquem activitat, cada cop n'hi ha menys.

Les abelles que hi ha als teus apiaris són justament l''apis mellifera', o com molta gent les coneix, les abelles de la mel. Els apicultors construïu una llar artificial per aquestes abelles que són les arnes. Podríem dir que cada arna és una comunitat de veïns?
Correcte, és el seu piset. Els abellaires o apicultors intentem recrear les condicions de vida de les abelles i, en tot cas, millorar-les.

Com s'organitza cada arna? Quins rols tenen les abelles?
Bé a dins d'un niu d'abelles hi trobem la reina, que és la que coneixem tots. La reina es caracteritza perquè és l'única que és capaç de pondre ous. També hi ha els borinots, que són els mascles de la colònia. Aquests, tenen la funció de fecundar la reina quan és verge i d'escalfar la cria. Quan el borinot ha acabat de fer la seva funció, les mateixes abelles el faran fora de casa.

És una comunitat matriarcal, doncs?
Totalment! Ja hem parlat de la reina i del borinot, ens falten les abelles obreres, que tenen moltes funcions. Les més joves alimenten les cries i no surten de l'arna, són les abelles nodrisses. Les podem distingir perquè són molt més blanques perquè han estat a la foscor durant unes quantes setmanes. Fan la funció de germanes grans.

També trobarem les abelles obreres que s'encarregaran d'emmagatzemar la mel i d'estirar la cera, són les que fan una feina estructural. Curiosament, les abelles més velles, són les que surten de l'arna i tenen la funció de pol·linitzar, recollir el nèctar de les flors, agafar el pròpolis i, evidentment, de recollir aigua.

És una comunitat molt ben organitzada. Quin paper hi juga l'abellaire a la vida de les abelles, quina és la teva tasca?
El primer que faig és observar com estan: si hi ha moviment, si estan empipades... El següent pas és començar la inspecció. Mirar l'arna per saber si tot està bé, si està dèbil o, fins i tot, si els falta alguna cosa.

La tasca de l'apicultor no és interferir al 100%, intentem guiar-les una mica. Hi ha una relació molt estreta entre abellaires i abelles, és una relació de simbiosis. Les abelles permeten que agafi una cosa d'una arna, per posar-la en una altra que la necessita per equilibrar-la. Si mirem l'apiari, hi veiem 25 arnes, però realment és una única família perquè estan totes unides entre elles.

A part de la tasca que fan amb la pol·linització i de l'elaboració de la mel, que potser és el que més coneixem, quins altres productes que utilitzem són fruit de la tasca de les abelles?
Els enzims digestius de les abelles són superbeneficiosos per als humans i, fins i tot, alguns animals. És el cas del pròpolis, del pol·len, la mel i de la famosa gelea reial.

Què és exactament la gelea reial?
La gelea reial és l'aliment més pur. És una substància que segreguen les abelles durant un període de la seva vida; una barreja de nèctar, aigua, saliva i hormones, segregada per les glàndules hipofaríngies i mandibulars de les abelles obreres joves amb la que alimenten l'abella reina durant tota la vida. La reina pot viure fins i tot cinc anys, molt més que la resta d'abelles.

És un elixir!
És un elixir total.

A més de totes aquestes substàncies que ens has explicat, les abelles també fan cera, com la fan i què és exactament?
La cera és un altre supermaterial que elles fabriquen. T'has fixat que totes les abelles tenen unes franges a l'abdomen?

Les típiques ratlles negres i grogues, no?
Exacte. Doncs això són les glàndules productores de cera. D'aquestes glàndules en surten unes làmines de cera, com si fossin totxos. Quan aquesta cera està a una temperatura d'entre 16 i 20 graus, elles l'agafen amb les potetes i li van donant la forma hexagonal tan característica dels ruscs.

A part dels humans, ara les abelles tenen un altre enemic, la vespa velutina o vespa asiàtica, que fa anys que ha arribat al Parc Natural de Collserola. Es tracta d'una espècie invasora que cal combatre, perquè entre d'altres, s'alimenta d'abelles.
Ja fa uns tres anys, tres anys i mig, que vam començar a veure la vespa asiàtica. Hem provat tots els sistemes que hem pogut a partir d'investigacions, hem fet moltes proves i al final vaig decidir optar pel sistema d'arpes.

És una trampa electrificada en forma d'arpa per evitar que s'acostin a les arnes, no?
Exacte, ara mateix estan desconnectades perquè en aquesta època no hi ha una població molt gran d'obreres de vespa velutina. De fet, ara estan sortint les reines.

Com funciona aquesta trampa?
Consisteix en dues línies paral·leles de fil d'acer galvanitzat de 0,5 cm. Entres fil i fil hi ha una distància de dos centímetres. Està col·locat de tal forma que les abelles hi poden passar entremig sense tocar el cable, perquè obertes d'ales fan aproximadament un centímetre i mig i, en canvi, la vespa velutina no pot passar perquè és més grossa, amb les ales obertes supera els dos centímetres d'envergadura. És una pantalla protectora.

A part d'aquests apiaris didàctics, ara des de Melvida esteu treballant a ampliar el projecte pedagògic per acostar el món de les abelles a les escoles i les famílies, no és així?
Sí i ens fa molta il·lusió. Amb aquests anys hem vist que la gent té interès a conèixer el món de les abelles. És veritat que nosaltres com a fil conductor comercialitzem una miqueta dels productes derivats de les nostres abelles, sempre de forma sostenible, però arran d'això hi ha hagut un interès per part de la societat i sobretot per moltes escoles per conèixer d'on ve aquesta mel i com estan les abelles.

Això és el que us ha fet impulsar aquesta nova branca de Melvida.
Sí, que precisament es diu Melvida Educa. Ara per ara estem acabant els últims detalls, per poder començar a oferir aquesta proposta educativa.

Teniu un nou espai, on fins i tot hi heu fet un hort per poder apropar d'una forma didàctica el món de les abelles a la gent.
A Melvida Educa el que volem és apropar el món de les abelles de forma segura a través de visites molt controlades als apiaris didàctics i a aquest nou espai. Hi podran venir, famílies, escoles i qualsevol persona que hi estigui interessada. Volem que vegin tot el procés.

En definitiva, un espai pedagògic.
Exacte i ho volem fer d'una manera divertida i, sobretot, respectant les abelles. Ja tenim alguns espais per fer-ho prop del Papiol. Ho fem juntament amb altres corporacions, aquí per exemple hem col·laborat amb La Rural.

Suposo que la vegetació que heu plantat en aquest espai és bona per a les abelles. Quines especies podíem plantar, per exemple, als balcons per contribuir en el benestar de les abelles?
Doncs aromàtiques en general: timó, farigola, sàlvia, romaní, calèndula i, fins i tot, margarides. És aportació floral i tot això beneficia no només a les abelles, sinó també a la resta de pol·linitzadors

En el teu cas, què et va portar a deixar la teva feina com a fisioterapeuta per dedicar-te a l'apicultura?
Bé, els boscos de Collserola han estat una mica el meu jardí. He tingut la gran sort de néixer i criar-me molt a prop de la natura, a la Floresta i a Valldoreix. De ben petit ja anava a buscar espàrrecs, m'agradava anar a veure les cuques de llum, els esquirols... Quan vaig veure que cada cop hi havia menys cuques de llum, quan vaig deixar de veure esquirols, em vaig preguntar: "Com puc posar el meu granet de sorra?" Aleshores va ser quan conèixer el fabulós, meravellós i apassionant món de les abelles. Em vaig enamorar, va ser amor a primera vista.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.