Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Vaig néixer a Barcelona el 1974, després vaig anar a viure amb els meus pares a Cerdanyola. Des de l'any 2000 visc a Sant Cugat, i des del 2003 també hi treballo. Et diria que Sant Cugat m'ho dona tot i que no necessito sortir fora pràcticament per res.
Entres a RTVE Catalunya el 2003, sempre a la secció d'esports?
Sempre esports, i gairebé sempre a la secció de motor. Jo el 95% del meu temps a RTVE Catalunya el dedico a fer transmissions de motor i programes de motor, com el Ralli Dakar, motociclisme o Fórmula 1. Però des de fa unes setmanes estic substituint a un company del programa 'Desmarcats', que és esport català i en català a La2, que s'emet simultàniament per Ràdio4. I estic molt còmode perquè a la vida t'has d'envoltar de gent millor que tu, i tinc un equip fantàstic que em fa sentir molt còmode i molt segur, encara que el món del futbol no sigui el meu fort.
El periodisme de futbol deu tenir poc a veure amb el periodisme de motor, pel que fa a l'accés als protagonistes, o és més semblant de què ens pensem?
En el futbol cada cop tenim més barreres per poder apropar-te als jugadors i tenir-hi contacte directe, i en el món del motor és una mica diferent. A no ser que et diguis Màrquez o Rossi, els pilots són molt més accessibles, i això ho agraeixes. Ells en tu no és que vegin un amic, perquè s'ha de separar l'amistat de la professió, però sí algú en un qui poder confiar i explicar-li certes coses.
RTVE Catalunya tenia els drets de les curses de motos i els va perdre. És una llàstima parlar d'una cosa sense la matèria primera, no?
Avui en dia els drets esportius de grans esdeveniments, d'esdeveniments prèmium, estan marcats pels diners, i des del 2009 TVE té la política de tenir ingressos per concepte de publicitat. Per tant, el pressupost per anar al mercat a competir pels drets esportius amb Movistar o DAZN, s'ha reduït. Nosaltres sí que diem que el dret a informar no els pot prendre ningú, però també és cert que, tenint un canal com Teledeporte, que viu de les retransmissions, aquella decisió del 2009 ens va fer mal en el seu dia. Però també tenim altres competicions com les Superbikes, el Dakar, el Mundial de rallis... o futbol femení, que ens donen molta vida.
Tinc entès que la teva passió per motor és d'herència paterna.
Sí, és veritat! El meu pare va ser tècnic de so durant 35 anys a Ràdio Nacional, i ell em portava a tot arreu. Encara recordo l'olor dels frànkfurts de les 24 hores de motociclisme de Montjuïc, l'olor de benzina... encara se'm posa la pell de gallina de recordar-ho, és que tot va començar allà! També recordo quan els participants del Dakar baixaven de França per anar cap a l'Àfrica, i un any que van passar per la Diagonal, el meu pare em va pujar a coll, jo devia tenir 6 anys, i... jo crec que em vaig enganxar per moments com aquells.
Tens detectat el moment que vas decidir ser periodista, i més concretament, periodista de motor?
Jo crec que ho vaig tenir clar des del 5 o 6 anys. A casa sempre hi havia hagut per allà un micro de Ràdio Nacional i una gravadora, i el meu pare sempre feia proves amb mi i el meu germà fent veure que fèiem un informatiu. I jo crec que allà se'm va començar a despertar el cuquet. Després em vaig desviar una mica perquè vaig començar a estudiar Física perquè volia ser astrofísic, però el cuquet un dia va tornar a sortir.
A la foto de Whatsapp tens una foto d'un número 58. És per Marco Simoncelli?
Sí, tinc bona relació amb la seva família. És un pilot del qual guardo bons records. Durant 7 anys vaig cobrir totes les curses de MotoGP i era un dels pocs pilots que quan passava pel box sempre em saludava, encara que estigués ple de gent. El dia de la seva mort recordo que quan vaig abandonar el circuit, vaig mirar al seu box, on hi havia el seu pare, i ens vam fer una abraçada molt gran. Gràcies al pare vam obrir al Museu Olímpic de Montjuïc un espai dedicat a Simoncelli amb objectes que ens va cedir del seu fill. I sí, el 58 per sempre.
És cert que una part de la gràcia que té el motor és que té un punt de risc, però tal com va ser la seva mort...
Va ser una mort en directe. Recordo aquell dia molt bé, i com dius, el món del motor du el risc intrínsec.
I com et trobes conduint una tertúlia parlant de Koeman i Zidane?
Doncs mira, no em pensava que m'anés a interessar tant. Quan presentes una tertúlia d'esports has d'estar més al dia de tot, i un cop entres a la dinàmica i li agafes el fil, és interessant. Aprenc molt dels tertulians i m'ho passo bé, perquè la clau és passar-s'ho bé fent la teva feina perquè l'espectador vegi que t'ho passes bé i atrapar-lo.
En una redacció periodística, hi ha la secció de política, internacional, cultura, economia... i els d'esports, que sempre estan apartats i són els que fan més xivarri.
Per això el programa es diu 'Desmarcats', perquè sí, fem xivarri. Tu entres a la redacció d'esports i és una olla de grills perquè ens apassiona molt el que fem. L'esport és passió i emoció. Després les has de controlar perquè no pots perdre la veu en una retransmissió. A informatius són més tranquils. Quan entrem nosaltres al plató surt un noi que fa un programa més informatiu i tot està tranquil, i quan entrem nosaltres arrasem. Però ens portem molt bé, la veritat.
Tens la sensació que des que van marxar de l'Àfrica ha perdut l'essència, o l'han aconseguit mantenir?
Més o menys, però no del tot. He viscut dos Dakars a l'Àfrica i un a Sud-amèrica, i no és el mateix. El Dakar va néixer a l'Àfrica, i ni el de Sud-amèrica ni el d'ara a l'Aràbia Saudita seran mai el mateix. Però sí que tractem de mantenir l'essència de l'aventura i el mínim d'ajudes tecnològiques pel participant. Que sigui una cursa menys de velocitat i més d'aventura i de buscar-se la vida.
Algun dia tornarà a l'Àfrica?
No. Abans, l'organitzador del Dakar havia de pagar 'mordidas' als governs africans per obrir fronteres, amb tot el que allò suposava de bo per a la població. I a Sud-amèrica, en canvi, el Dakar cobrava un milió d'euros al dia per país que trepitjava, i l'Aràbia Saudita també paga.
A RTVE Catalunya has tingut altres responsabilitats, com la de subdirector de programes esportius, què recordes d'aquella etapa?
Recordo un any i mig molt intens que em va coincidir amb la presentació dels esports del cap de setmana del TeleDiario. Em passava la vida molt ràpid. Els divendres a les 6 del matí agafava l'AVE cap a Madrid i tornava el dilluns. I aquí a Sant Cugat feia de subdirector de programes esportius, i pràcticament no te n'adonaves i ja era divendres i cap Madrid, sense poder quasi gaudir de la família. Va ser una etapa molt intensa on vaig aprendre molt de drets esportius i sobretot de gestionar un equip. D'això ningú me n'havia ensenyat i vaig passar molts exàmens, però va ser molt enriquidor.
Com és el teu dia a dia de santcugatenc?
Treballo a RTVE Catalunya, els meus fills van al Thau, que està al costat de la tele. Molts dies miro per la finestra i els veig al pati, i això no té preu. En un radi de tres quilòmetres tinc la feina, el cole, la casa, el Club Natació, on vaig a fer crossfit i Collserola. I tot això amb els serveis que té aquesta ciutat que són insuperables i, sobretot, qualitat de vida.
Aquesta part l'has descobert un cop hi vas començar a viure-hi, o ja abans de venir sabies que volies venir a viure a Sant Cugat?
Ja coneixia la ciutat perquè, tot i que vaig néixer a Barcelona i després vam anar a viure a Cerdanyola, des que jo tenia quatre anys érem socis del Setball, i després al Club Natació i la vida social sempre l'hem fet aquí a Sant Cugat. A més, els meus pares quan volien marxar de Barcelona van buscar una casa a Sant Cugat, però al final se la van comprar a Cerdanyola. Jo sí que vaig poder comprar-me un pis a Sant Cugat, i de broma sempre m'ho retreuen. Amb la meva família hem vist créixer aquesta ciutat, que manté moltes coses de poble.
M'ha dit un ocellet que ara mateix estàs a tope amb el crossfit?
Molt, és com una família. Jo abans quan sentia parlar del crossfit m'espantava, però no. Els monitors t'adapten l'exercici del dia al teu estat físic d'aquell dia. El que m'ha ensenyat el crossfit és que sempre pots una mica més enllà a la vida.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.