Entrevista

Moriah Ferrús: "Actualment, hi ha dones rabines, fins i tot a l'ortodòxia"

Aquesta veïna de Valldoreix, i mestra de l'escola Catalunya, explica com és viure seguint la llei jueva


  • Comparteix:

Moriah Ferrús, cantora litúrgica jueva / Foto: Cugat Mèdia

Moriah Ferrús, cantora litúrgica jueva / Foto: Cugat Mèdia

Moriah Ferrús està llicenciada en Filologia Hebrea per la Universitat de Barcelona (UB) i treballa com a mestra d'educació especial a l'escola Catalunya, a Mira-sol. A banda de la seva formació acadèmica, Ferrús és 'hazzan', que traduït de l'hebreu significa cantora litúrgica. En una conversa al magazín 'Connectats', Ferrús ha explicat com és la seva vida sent dona jueva que participa en les litúrgies, i també la història de com va decidir seguir aquesta manera de viure i el perquè de fer-ho, concretament, a Valldoreix.

ESCOLTA-HO

Mestre d'Educació Especial a l'escola Catalunya. Per què Educació Especial?
Bé, perquè em dedico a això, és una de les meves professions i perquè m'agrada molt estar amb els nens i m'agrada molt aquesta mirada diferencial que necessitem tots, però encara més els nens i nenes que tenim a l'aula.

Tenies clar que et volies dedicar al món de l'educació?
No, ni de bon tros. Quan havia de fer la selectivitat, encara no tenia gens clar què volia estudiar. Sabia que volia estudiar quelcom de llengües, però no es va donar el cas i vaig fer Educació Especial com allò que a l'últim moment vaig dir, "mira, això potser està bé", i ara em dedico a això.

Ets nascuda a Terrassa. Quants anys vas estar vivint a Terrassa?
Vaig néixer a Terrassa i hi vaig viure fins als 19 anys. Després vaig estar vivint a diferents llocs: Bèlgica, França i Israel. Després vaig tornar i ara visc a Valldoreix.

I què et va portar a Valldoreix?
Molt fàcil, l'escola de les meves filles. L'única escola jueva que hi ha a tot Catalunya està a Valldoreix, l'escola Hatikva. Per això vam venir a viure aquí.

Quants anys portes a Sant Cugat?
Dec portar uns 13 o 14 anys a Sant Cugat.

Com és la teva relació amb la ciutat? Com és el teu dia a dia?
La veritat és que a Sant Cugat centre baixo, relativament, poc perquè fem molta vida a Valldoreix. A Sant Cugat baixo a comprar, a passejar, per fer un gelat i coses que hagi de fer puntuals, però pràcticament, la vida la fem a Valldoreix.

També ets llicenciada en Filologia Hebrea. D'on sorgeix aquest interès?
És un interès que jo tenia de sempre. De fet, abans quan et comentava que a la selectivitat no sabia què fer, de fet sí que ho sabia. Jo volia fer Filologia Hebrea, però no existia a cap universitat catalana. Només existia Filologia Semítica, però jo, en aquell moment, no tenia ganes d'estudiar altres llengües semítiques i vaig pensar a estudiar Educació Especial. Anys més tard, el Departament de Filologia de la UB va separar el que era la filologia àrab de l'hebrea i m'hi vaig apuntar.

Estàs fent ara una tesi doctoral?
Sí. La vaig començar fa 17 anys, però en quedar-me embarassada de la meva filla gran, que precisament té ara 17 anys, ho vaig deixar. I ara fa un parell d'anys, vaig pensar que com la nena ja és gran, era bon moment de reprendre-ho un altre cop i estic fent una tesi doctoral en Història de l'Art.

Sobre quin tema en concret?
Sobre el tema jueu. Per contextualitzar, des de fa uns anys que vaig decidir investigar sobre el judaisme català i què va passar amb els jueus catalans a partir del 1391 i després, posteriorment amb l'expulsió final l'any 1492. Jo sempre tenia la impressió com que aquest judaisme català s'havia perdut un cop van sortir de les fronteres de casa nostra, però sempre havia tingut l'interès o la sensació que aquest judaisme havia perviscut en altres llocs de la diàspora, com per exemple al nord de l'Àfrica, Itàlia, l'Imperi Otomà, Egipte o la terra d'Israel. Aleshores, el primer lloc on vaig començar a estudiar va ser Itàlia, pensant "un jueu, si surt d'aquí, on va? Doncs va a Itàlia que és el que queda més a prop si agafes un vaixell". Vaig començar a estudiar aquesta diàspora jueva catalana a Roma i resulta que em vaig assabentar que a Roma hi havia una sinagoga, la sinagoga més gran de la ciutat, que era l'escola catalana, escola vol dir sinagoga. A partir d'aquí, vaig començar a estudiar tot el que havia quedat d'aquesta antiga sinagoga fins que vaig decidir fer una tesi doctoral sobre el tema. I com bé has dit al principi, soc cantora litúrgica, i estic redactant la tesi que es titula 'El llegat litúrgic i musical de l'escola catalana de Roma del 1523 al 1908'.

Tens una previsió de per quan la podràs tenir enllestida?
A mi m'agradaria tenir-la enllestida en un parell d'anys, però això Déu dirà. Perquè entre el treball, ser mare i tot, a vegades, les coses es van posposant.

I si a sobre ens ve una pandèmia com aquesta, encara es complica més la situació, no?
Sí i no. Per exemple, en aquest any de pandèmia jo he viatjat 4 cops, precisament a Itàlia, per la por que em tanquin la frontera, però he d'anar a l'arxiu, necessito aquesta informació. Però sí, la Covid ho ha dificultat tot.

Vas ser Directora d'Educació i Culte de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya. Com va ser aquesta experiència?
Va ser una experiència on vaig aprendre molt, va ser molt enriquidora. Per a qui no ho conegui, la sinagoga Atid és una de les 5 sinagogues de Barcelona, abans hi havia 4, ara hi ha 5 o 6, no ho sé perquè sembla que ens anem multiplicant. Però la particularitat d'aquesta sinagoga, als seus inicis, quan va començar fa 30 anys, és que era una sinagoga reformista. Això vol dir que homes i dones tenien els mateixos drets i obligacions i les mateixes oportunitats dins de la vida litúrgica de la sinagoga. Això va propiciar que jo com a dona, perquè jo soc una dona, pogués fer les funcions rabíniques de la comunitat.

Quina diferència hi ha entre una cantora litúrgica i un rabí?
De fet un rabí s'ocuparia més de temes relacionats amb la llei jueva i el dia a dia i el cantor litúrgic és qui porta la cerimònia.

Hi ha rabines?
Sí, i tant que hi ha rabines.

Com està contemplat el paper de la dona al judaisme?
El paper de la dona en el judaisme és com en qualsevol altre lloc. Vivim en una societat dominada pels homes, des de fa molts segles i són ells qui han marcat les normes i qui han dit què està permès i què no. Òbviament, amb tot el tema religiós, les dones han quedat excloses de la vida pública, no només jueva sinó de totes. Posem l'exemple de la vida, sobretot cristiana i catòlica, i el món musulmà i el judaisme, òbviament. Les dones estan sempre un pas o 100 passos enrere. El bo que ha tingut lloc dins del món jueu, és que com no hi ha una estructura ni una jerarquia, hi ha una plasticitat dins de la vida jueva què hi ha permès que, en determinats sectors, s'acceptés, ja fa gairebé 150 o 200 anys, que la dona, a poc a poc, anés entrant dins d'aquest àmbit públic. Primer, la dona va accedir a aquestes funcions a les faccions més lliberals del judaisme i avui dia ja hi és dins de les faccions lliberals, com a les més conservadores, fins i tot, avui dia, hi ha rabines dins l'ortodòxia.

Per ser hazzan o rabina quina és la formació que s'ha de tenir?
Hi ha seminaris rabínics i seminaris per cantors litúrgics. Aquí no hi ha cap. Jo els vaig fer a Oxford i a Jerusalem.

Tu ets jueva catalana per tradició familiar o per conversió?
Per les dues coses. Segons la llei jueva, un és jueu si es converteix o si és nascut de mare jueva, això en la seva versió més estreta de mires. Què passa? Vivim en una terra com és la terra catalana, o la península Ibèrica o el sud d'Europa, com vulguem dir-ho, a la qual hi havia molta presència jueva. Uns se'n van anar i altres es van convertir i es van quedar. D'aquests que es van convertir i quedar, han anat travessant la història. Uns de manera més oberta, altres de manera més camuflada i d'altres de manera més natural. I arriba un moment com és avui dia, que hi ha part d'aquesta gent que decideix tornar a les seves arrels i això és el que vaig fer jo, tornar a les meves arrels i fer aquest retorn al judaisme.

També ets cofundadora i directora de la Nova Escola Catalana. Explica'ns què és i quins valors defensa.
La sinagoga de Roma es deia 'escola catalana', perquè a la sinagoga no només es va a resar, sinó que, principalment, es va estudiar. Nosaltres vam fundar la Nova Escola Catalana en honor a aquesta escola catalana romana i en honor a aquests jueus que van estar a Roma fins al 1908, que realment fa 4 dies. Vam decidir, per donar-li honor, també a les seves institucions, anomenar a la nostra nova associació cultural 'Nova Escola Catalana', que vindria a ser com 'Nova Sinagoga Catalana'. És un lloc d'estudi, de recerca i investigació i de litúrgia. Per tant, tenim les tres vessants: la religiosa, la d'educació i la d'investigació.

Quina importància té Sant Cugat per al comunitat jueva?
En aquest moment és bàsic perquè és on està l'escola, i jo que soc mestra per convenciment, l'escola és el lloc on es va a estudiar per tenir uns coneixements que et permetin ser un ciutadà conscient. Per tant, el fet que tinguem a Sant Cugat l'escola jueva és una de les millors coses que li pot passar a la ciutat de Sant Cugat o a qualsevol altra ciutat, tenir una institució tan important.

En el dia a dia, com es tradueix el fet de ser jueu? En el teu cas què t'implica?
Jo intento viure la meva vida al màxim possible amb els valors de la llei jueva, amb els temes del Shabbat, amb el tema de les coses que es mengen i de les que no es mengen, el tema de la comunitat, de poder oferir uns serveis públics a la gent que els vulgui. Jo determino la meva vida laboral a la meva vida com a jueva, no al revés.

Teniu cap aliment prohibit?
No m'agrada utilitzar la paraula 'prohibit', perquè no és que estigui prohibit, és que, per elecció i tradició, tu decideixes que allò no ho menges. I sí, hi ha moltes coses que tradicionalment, la gent que decideix viure el seu judaisme d'acord amb la llei jueva no mengem.

Segurament hi ha molta part de la població que és aliena als costums de la vostra manera de viure. És així? Creus que desconeixem molt?
És completament així. Fins i tot gent amb un cert nivell. A mi, a Sant Cugat, quan s'han assabentat que soc jueva m'han arribat a dir que parlo molt bé el català, o la ximpleria de 'no ho sembles' o coses així. Sobretot el menjar. Aquí hi ha coses que quan vas a menjar ho posen a tot arreu, com per exemple el porc, i el fet de dir que això no ho menjo i em diuen "per què no?" o si em diuen de quedar a una festa un dissabte i jo els hi dic que no. Però jo no m'ho prenc com a cap restricció, al contrari.

Quina creus que és la causa d'aquest desconeixement?
Jo crec que és a causa dels 500 anys d'inquisició, 40 anys de franquisme i 40 més de com vulguis dir-li a aquests últims 40 anys. Espanya, Catalunya, també, Portugal, el sud de França i Itàlia, han estat països molt influenciats per la mala cara de la doctrina catòlica que és antisemita, així de simple. Basen part de la seva doctrina en què el poble d'Israel és el poble 'teocida', el poble que va matar a Déu. A partir d'aquí és possible que el jueu no sigui ben vist. No és que la gent ho faci expressament, però sí que ha quedat a l'imaginari col·lectiu, que el jueu és com tots els tòpics i els típics que s'atribueixen als jueus. I és molt difícil, perquè la major part de la gent no ha conegut mai un jueu, no té ni idea de com és un jueu o es pensen que som totes com l'Unorthodox' i clar, la pobra gent no entén res. És difícil entendre-ho.

Ara que parlaves d'aquestes sèries, les has vist?
Oh, i tant. A mi m'agraden molt i me les miro amb tendresa perquè, realment, aquestes sèries tenen molt de cert, són sèries que estan molt ben fetes i amb molt bon coneixement de causa, però clar, quan ho mira algú que no és jueu o que no coneix, deu pensar que aquesta gent estan completament tarats, però bé, és una manera de viure i una elecció que ells fan, de viure així.

Quins tòpics que tenim sobre els jueus t'agradaria trencar?
La història d'occident està construïda sobre tòpics. Canviar això és complicat. Però, el fet que Sant Cugat sigui una ciutat amb molts jueus, vol dir que també hi ha la possibilitat que molta gent de Sant Cugat pugui dir que té un amic jueu, això genera una naturalització del món jueu a la ciutat.

És difícil introduir-se en el vostre col·lectiu, a través del dia a dia, si no és, per exemple, amb una celebració que comparteixin amb les persones properes i amics?
Sí, és difícil. Nosaltres, com a mínim, per la nostra part a la Nova Escola Catalana, per exemple, totes les activitats que fem són obertes al públic en general. Les litúrgiques no tant, però fem moltíssimes activitats culturals. Recordo que fa dos anys vam realitzar un cicle de miniconferències a la biblioteca del Centre Borja, perquè en aquesta biblioteca hi ha molts manuscrits jueus i vam organitzar aquests petits cicles per mostrar-los. Va tenir molt d'èxit. Sí que és cert que és una cosa que no la trobes aparentment, però hi ha molta gent que té molt interès pel tema jueu o gent que et pregunta per si el seu cognom prové del món jueu.

Què t'agrada fer quan disposes d'una mica de temps?
Quan disposo d'una mica de temps, que no passa gairebé mai, el meu 'hobby' preferit és tombar-me al sofà i no fer res, perquè estic tot el dia amunt i avall. Bromes a part, m'agrada molt llegir i la música. M'agradaria poder anar a més actes culturals, que per sort, la ciutat de Sant Cugat ofereix molts i amb la pandèmia he anat a pocs llocs i m'agradaria poder fer el que fèiem abans.

Deies que t'agrada la música i com que, normalment, tanquem les entrevistes amb un tema musical que trieu els convidats, ens hauràs d'explicar quin és el tema, el motiu i el sentit d'aquesta cançó.
He escollit una cançó que es diu 'Yerushalayim Shel Zahav' ('Jerusalem d'or'). És un tema molt bonic que parla sobre la ciutat de Jerusalem i crec que és una cançó prou representativa. Per exemple, hi ha molta gent que quan escolta aquesta cançó s'alça. No és l'himne nacional d'Israel, ni de bon tros, però sí que és una cançó molt representativa de la ciutat de Jerusalem, del que representa, i és una cançó que m'agrada molt.



Tall incrustat: Moriah_Ferrús_tall

Primer, la dona va accedira a aquestes funcions a les faccions més lliberals del judaisme i avui dia, ja està ales faccions lliberals, com a les més conservadores i fins i tot a l'ortodòxia hi ha dones rabines.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.