Bet Paré (SOS Crianza): "La maternitat es mostra o molt idíl·lica o molt dràstica i té moltes vessants"

La fundadora de la web dedicada a la maternitat aposta per treballar en una criança més respectuosa


  • Comparteix:

Bet Paré / Foto: Cedida

Bet Paré / Foto: Cedida

La mare i el nadó són els grans protagonistes de la web SOS Crianza fundada per la santcugatenca Bet Paré, que neix amb la voluntat d'acompanyar i fer costat la dona en el camí de la maternitat. Paré aposta per una criança biològica que pugui conviure amb els aspectes positius de les noves tecnologies. De maternitat, criança i relació de parella parlem en aquesta entrevista amb Bet Paré.

ESCOLTA-HO

Què és exactament SOS Crianza?
SOS Crianza és una web dedicada a la maternitat i a la criança des del principi de la vida i des del punt de vista de dos grans protagonistes d'aquesta etapa, que són la mare i el nadó i, per tant, sempre ho enfoco a que quan parlem d'embaràs també estem parlant d'una gestació, quan hi ha un part també hi ha un naixement i quan hi ha un postpart també hi ha una primera criança d'un nadó. Moltes vegades ens centrem en el que diu la mare -i és molt important-, però també ens oblidem una mica que hi ha un nadó. El meu fill gran va néixer al desembre, feia un fred que pelava fora, i vaig estar tres mesos tancada... i internet em va ajudar moltíssim per a la lactància, perquè vaig marxar de l'hospital amb un biberó i internet em va donar les eines tècniques i la llum (a través d'una web d'un grup de lactància materna) sobre que allò que em passava a mi, ho podia revertir i transformar en donar el pit, només perquè un mare ja ho havia viscut. Veure aquell testimoni em va ajudar molt. SOS Crianza va néixer per la necessitat de tornar a altres mares allò que jo havia aconseguit i après.

Tenies una concepció potser diferent del que era ser mare? Potser tenim la maternitat idealitzada?
Sí crec que tenim els dos extrems. Un està idealitzat amb les fotos, les imatges, la maternitat idíl·lica... i d'altra banda, està com dimonitzat amb el "no puc dormir", "el nen és un desastre", "a veure si comença el cole ja...", la sensació aquesta de voler allunyar-se, de voler separar-ho, i llavors és com molt extrem. És cert, jo justament tinc 7 germans i tenia 11 nebots quan va néixer el meu primer fill, i em vaig adonar que gairebé no sabia res de maternitat. Era com un xoc i vaig pensar que estàvem molt aïllats perquè coneixem parts molt pràctiques sobre l'embaràs, del que necessitem en la primera criança...i tot això és el que envolta, però ho entenem com una vida molt pràctica, però potser hem d'anar a una vida més reflexiva, entendre i viure cada moment i no tant planificar un futur. La maternitat es mostra o molt idíl·lica o molt dràstica i té moltes vessants.

Creus que la manera de viure la maternitat ha anat canviant al llarg dels anys? Creus que s'haurien de tornar a rols més antics? o és millor propostes més modernes?
Hem de conviure amb tot, tampoc no podem trencar amb tot. Estem en un món digital on les mares anem al parc i portem el mòbil a sobre i sembla que no és molt compatible amb una maternitat, però hem d'aprendre a conviure amb això. Sí que hi ha coses d'abans que es feien perquè funcionava llavors, i criar amb braços existia perquè era el que funcionava. A la prehistòria no existien els xumets, ni tampoc fa pocs anys perquè no era una necessitat. Sí que hi ha coses de l'antiguitat que ens serveixen per a una criança molt més biològica, més natural i això ens ajuda a tenir després una educació més fàcil o menys complicada, potser. Però hi ha altres coses amb les que hem de conviure i hem d'aprendre a conviure. Hem d'aprendre que quan estem amb els nostres fills encara que sembla que no ens veuen, sí ho fan, i un nadó que no veu sí percep. La falta de presència es percep molt i un nadó una de les coses que més percep és això.

Creus que la societat actual pensa poc en les criatures?
Sí, totalment. Amb la pandèmia ho hem vist molt. Les criatures van estar tancades més de dos mesos en situacions molt crítiques on hi havia pares que teletreballaven, amb pisos petits i els nens no podien sortir i els gossos sí podien sortir. Els gossos sortien a passejar cada dia, però un nen de 3 anys que necessita aire lliure, necessita sol...no podia sortir de casa. És una senyal molt evident de que els nens estan oblidats de la societat en molts aspectes.

Què creus que s'ha de canviar per aconseguir una criança més respectuosa? Les polítiques dels qui governen? Fer més pressió des de la ciutadania?
Crec que s'han de canviar coses des dels dos punts de vista. A vegades és difícil que la política canviï si no hi ha un moviment ciutadà i el moviment ciutadà no es fa si no es veu que la política pugui canviar... Crec que socialment la consciència s'està despertant una mica. Internet ens ajuda molt a veure altres maneres de criar, no només les que tenim més properes, i crec que el moviment ciutadà és molt important. Per exemple, en el moment del part fins fa no gaire no existia la possibilitat de que la mare i el pare participessin en certes decisions i això ha canviat perquè la presió ciutadana ho ha fet necessari, s'ha hagut de crear un protocol i unes necessitats perquè això es pugui donar. Crec que és una mica anar de la mà. La pressió ciutadana ha de ser-hi i els polítics potser reaccionaran.

Alguns aspectes sí han canviat políticament, per exemple, amb igualar els permisos de maternitat i paternitat, però entès des d'un punt de vista econòmic i d'igualtat de gènere, i no pensant en el benestar de la criatura...
Sí, sí. El problema que tenim és que avui en dia el sistema socioeconòmic està pensat en que els pares han de treballar allunyats dels nens. És la manera com la revolució industrial ho va muntar. No fa més de 100 anys els pares podien treballar amb els seus fills al voltant, i no només els camperols, també els artesans...les feines es feien sense haver-se d'allunyar, almenys tant de temps, de les criatures. Avui en dia el sistema evita completament el contacte, el teletreball ho ha demostrat. És molt difícil treballar amb un ordinador i tenir un fill petit. És incompatible perquè ell no pot entendre que tu estàs treballant en alguna cosa i, en canvi, un nen petit pot entendre que la del sastre, per exemple, és una activitat perquè la veu manualment i és més harmònica. El problema és que es basa tot en que has de separar pares i nadons i se centra tot en les necessitats econòmiques de les empreses, que ho entenc i és una realitat, però dificulta molt. És completament incoherent que l'OMS recomani una lactància materna de sis mesos i que la baixa maternal sigui de 16 setmanes. Estem trencant una base biològica i demostrada. Una mare satisfeta és molt més productiva que una mare fustrada per on ha de deixar el nadó, que se li posi malalt...s'ha de valorar una mica més aspectes, no momés el temps dedicat a la maternitat, sinó les conseqüències d'això.

Per SOS Crianza, que està focalitzada només en les mares i les criatures, on queda el paper del pare? (si n'hi ha, perquè entenem que no totes les famílies no estan compostes per mare i pare)
Sí, és una cosa que sempre hi he pensat molt. Em sento molt més còmode parlant del que entenc, visc i conec més proper i, evidentment, a SOS Crianza parlem molt del món de la parella, si es dona, perquè la presència d'un fill és una mena d'intrusió en la parella que passa a viure en trio o en 4 si són bessons...i això està present a SOS Crianza perquè és una realitat i afecta a tot el nucli familiar. Però em sento molt més còmode parlant del que he viscut, des del que reflexiono i, llavors, la vessant mare-nadó és com més natural per a mi. De fet, sempre demano que vingui l'acompanyant (sigui parella, àvia...) perquè la criança és tot una tribu i això ho incentivo en el grup de criança.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.