Pepe Rosales (matemàtic NASA): 'El telescopi James Webb canviarà completament la forma en què mirem i entenem l'univers'

El santcugatenc Pepe Rosales és doctor en Matemàtiques i treballar a la NASA


  • Comparteix:

Pepe Rosales, amb el James Webb en segon terme / Foto: Cedida

Pepe Rosales, amb el James Webb en segon terme / Foto: Cedida

El telescopi James Webb està perfectament enfocat. És potser quelcom que la ciutadania corrent donaria per fet, però que, des de la NASA, se li atribueix un valor enorme, ja que permetrà que aquest giny faci la seva feina com cal. Una de les persones implicades en el projecte és el santcugatenc Pepe Rosales, doctor en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, que apunta que l'observatori 'canviarà completament la forma en què mirem i entenem l'univers'. Cugat Mèdia ha conversat el científic sobre aquesta iniciativa i també sobre la seva trajectòria vital i professional.

ESCOLTA-HO

Aquesta entrevista l'enregistrem el 29 d'abril: avui s'han difós unes imatges que demostren que el telescopi James Webb està enfocat, amb una captura del núvol de Magallanes. Quin valor té això?
És importantíssim! Sense els miralls ben enfocats no es poden fer bones observacions. Això és la demostració que els instruments poden fer la seva feina.

Quina importància té el projecte James Webb?
Aquest telescopi és el successor del Hubble. La gran importància que té és respondre preguntes fonamentals per als éssers humans. Des del meu punt de vista, la gran contribució del James Webb serà que canviarà completament la forma en què mirem i entenem l'univers. Obtindrem preguntes a respostes que tenim ara, però el més important és que sorgiran noves preguntes que s'hauran de respondre en el futur.

Quina implicació vas tenir en el projecte?
Jo vaig començar a treballar al projecte James Webb cap al 2013 i vaig entrar al grup de dinàmica de vol. El que s'hi fa són els càlculs de trajectòria i determinació d'òrbita per donar suport a la missió. La part de trajectòria és aquella per veure com ho fem per anar de la Terra, des del moment en què es llença l'observatori, fins que arribem a l'òrbita final. I un cop a l'òrbita, com ens mantenim. Per fer això s'han de fer unes maniobres; i el càlcul d'aquestes maniobres el fem nosaltres.

L'altra part és la determinació d'òrbita: on està l'observatori en un moment donat i cap a on va, saber on estarà en el futur. Això permet a la gent que planifica les observacions saber cap a on orientar l'observatori.

Tu vas néixer als Estats Units, després vas venir a viure a Catalunya, més tard cap a Madrid i ara al continent americà una altra vegada. Com ha estat, aquest viatge d'anada i tornada?
Jo vaig néixer als Estats Units perquè els meus pares van viure aquí durant set anys, però els dos són de Barcelona. Quan van decidir tornar a Catalunya es van establir primer a Barcelona i després vam anar a Sant Cugat, cap a l'any 1984. Els Túnels de Vallvidrera encara no existien! S'havia d'anar per la Rabassada. Després vaig tornar a Barcelona i vaig estudiar Matemàtiques a la universitat i vaig treballar en un centre de recerca. Llavors em va sorgir l'oportunitat d'anar a Madrid, a una empresa que es diu GNV, que té una filial als Estats Units. Així em va sorgir l'oportunitat de tornar-hi.

Vaig estar amb GNV uns tres anys i després em va contractar una empresa que dona servei a la NASA. I és a través d'aquesta companyia que em vaig implicar amb el projecte James Webb. Vaig estar amb ells sis anys i vaig marxar a treballar després a l'Observatori Naval i després vaig tornar-hi de nou el 2020, però ja com a funcionari del govern, com a empleat de la NASA.

I quan eres un nano, ja hi somiaves amb treballar per a la NASA?
Et mentiria si et digués que és la meva gran passió de sempre, un gran somni de petit. Clar que hi penses, perquè són llocs de feina que desperten la imaginació. Sí que m'havia passat pel cap la il·lusió, o preguntar-me com seria. Però et seré honest: si fa 10 anys em preguntes que acabaria treballant a la NASA t'hagués respost que estàs boig.

Un cop vaig entrar en la indústria aeroespacial, sí que és una cosa que m'agradava i m'atreia molt i que era, fins i tot, l'objectiu. I al final va sortir!

I com és treballar a la NASA? És com t'imaginaves?
Et trobes amb gent, projectes i sobretot converses que són molt de pel·lícula. Et pregunten: "Bé, com calculem la trajectòria?", i entres en un món molt de pel·lícula. Però també hi ha un dia a dia molt rutinari, com a qualsevol feina. Has d'anar a reunions, barallar-te amb la burocràcia, el component humà... No és gaire diferent d'altres feines que he tingut a altres empreses.

Ara bé, el tipus de projectes a què t'exposes són únics. En aquest sentit és un privilegi.

En quins projectes estàs treballant ara?
Estic treballant en un projecte que és un observatori del Sol. És una missió per anticipar-se a tempestes solars, que són esdeveniments que poden tenir un impacte molt gran en infraestructures terrestres.

També estic en un altre projecte que és una missió a la Lluna per establir un node de comunicació per donar servei als que vagin al satèl·lit.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.