Inicia sessió 
Registra't
Laia Fonrodona, directora del Centre Pigmalió / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Si els adults necessitem també un procés d'adaptació per tornar a la feina, els infants també necessiten un temps per tornar una mica a les rutines, sobretot amb els horaris. Hauríem d'anar ajustant-nos a l'horari escolar. A les rutines de les dutxes, sopar i anar a dormir cada dia una mica abans per anar-nos adaptant a aquest horari escolar.
Qui ha de fer aquestes rutines? Els més petits i també els grans?
De fet hauríem de fer-ho tots; també els d'institut. Penseu que porten uns horaris que si els nens se'n van a dormir a les 23 h, els d'institut potser estan fent horaris més enllà. A les tres de la matinada encara estan connectats. Doncs, una mica, sí que hem de tornar tots als horaris habituals, cadascú segons les seves necessitats. Però intentar poc a poc anar fent el canvi d'hora.
Quant temps cal perquè s'adaptin a les noves rutines?
Més o menys en una setmana. Tampoc no cal que comencem 15 dies o tres setmanes abans perquè si no perdem tot l'estiu, encara més començant el curs abans, no? Podem començar una setmana abans i de mica en mica. La setmana que preparem els horaris també és important ajudar-los recuperant carpetes, motxilles, la bata, els estotjos, els llibres ... per anar-los situant sobre el que necessiten per aquest curs. Els infants ens han d'ajudar a preparar tot aquest material, també per preparar-los psicològicament i motivar-los per al canvi.
Els fills han de col·laborar, ser partícips d'aquesta organització, però què passa si no estan disposats a fer-ho?
De fet, tots haurien de participar. Jo diria que fins i tot els de P3, per saber què han de posar dins la motxilla perquè quan arribin a classe han de saber quina bata tenen, quina és la seva cantimplora, quin és el seu material, no?
Què fem si trobem, malgrat tot, una actitud negativa i no es produeix aquesta col·laboració?
Aquí cal un missatge positiu de la família. S'ha d'intentar motivar aquest canvi amb el retrobament dels amics, el professor o la professora que li pot tocar. Reforçar que tot anirà bé i que els ajudem. Normalment la preparació els agrada. Un altre tema és això d'aixecar-se aviat, però preparar-ho és divertit.
Extraescolars sí, no o depèn?
Diria que com més petits, menys necessiten les extraescolars. Si no tens una necessitat laboral potser l'infant no ho necessita. Ja passa moltes hores a l'escola i si en sortir de l'escola t'esperes per fora perquè es relacioni amb altres infants al parc, per a ell, això ja és una activitat extraescolar. A mesura que es van fent més grans diria que depèn molt de cada infant, de cada família, del poder adquisitiu... Però jo sí recomanaria fer alguna extraescolar, però que sigui motivacional. Que no sigui aquella extraescolar que em feia il·lusió fer de petit a mi. Ha de servir per potenciar allò que se li dona bé i que por ajudar a la seva autoestima. Però també sense passar-nos perquè arriba un moment en què, a vegades, veus infants que van sobresaturats d'extraescolars. També es necessita aquest temps per jugar, temps lliure, jugar a casa, parlar amb la família, fer una volta amb algun familiar, estar amb els avis.
Aquestes extraescolars les hem de consensuar amb els infants?
Com més grans, més decidiran ells mateixos perquè no li podrem dir si ha de fer música o esport amb 12 anys. I com més petits siguin ho decideixes tu. Després els hi vens la moto una mica perquè penses que els pot anar bé, també per horari, econòmicament ... els hi vens en positiu.
I si un cop començat el curs no els agrada l'extraescolar què hem de fer?
Això depèn també de l'edat dels infants. Com més grans són més capaços de saber que si s'apunten a una cosa en concret és per a tot el curs. Parlem de nens d'institut, que són capaços de saber el que és un any escolar. Per a un nen d'infantil o inclús els primers cursos de primària, pensar dos mesos enllà els és molt complicat. Per tant, crec que es pot parlar amb el monitor, explicar-li i fer un canvi.
Aquest serà el primer curs de plena i absoluta normalitat des del principi, sense bombolles ni restriccions. Hauran oblidat aquesta experiència?
Penso que una part ja s'haurà oblidat quan tornin d'aquest estiu. Per primera vegada ha estat un estiu sense mascareta enlloc, et relaciones amb tothom, no? Penso que el retorn a l'escola el faran totalment adaptats. Tenen una capacitat d'adaptació molt més gran que els adults i crec que hauran oblidat ràpidament, sobretot com més petits són.
Com s'han de gestionar situacions com el canvi de companys o bé el canvi de centre?
La família ho ha d'anar treballant. Probablement ja sap d'aquest canvi, ha informat l'infant i quan s'aproxima el moment del canvi es pot anar a veure l'escola. Podem veure si coneixem algun infant perquè pugui tenir relació abans, inclús conèixer el mestre ... I des de la família transmetre un missatge molt positiu d'aquest canvi. Com més grans, s'ha d'avisar del canvi abans, però a P3 o a P4 no cal avisar tres mesos abans perquè els infants no són capaços de gestionar aquest temps.
Un canvi d'etapa escolar també és un canvi important, oi?
Penso que els que van a l'institut encara són petits per aquest canvi tan bèstia. En realitat, estem parlant d'infants de 12 anys. També els hem d'ajudar amb la preparació de tot el material, del que necessita. Fer-li un acompanyament físic, si cal. Al principi, acompanyar-lo a prop de l'institut. Ell o ella ja ens anirà fent fora. Ajudar-lo amb els companys. Alguns són nens que fan un salt molt gran a nivell d'autonomia i també cal ajudar-los a fer aquest pas.
I el pas de l'escola bressol a infantil?
Amb els tres mesos de vacances tornen a necessitar aquesta adaptació que normalment les escoles fan amb les famílies. Cal tornar a fer aquest missatge positiu i confiar. Aquí és important l'angoixa pròpia dels familiars perquè li hem de transmetre que confiem en l'escola i que l'infant estarà bé.
I si és la primera experiència de l'infant perquè no ha passat abans per l'escola bressol?
És un pas important per als infants però també per a la família perquè són moltes hores. Aquesta preocupació, la família la transmetem amb el to de veu, amb la comunicació no verbal. Per tant, és molt important que els pares i mares fem una feina de creure que estarà bé a l'escola, que no és el primer infant que passa per això. Veure totes les parts positives. Si ens ho creiem, ho podrem transmetre als infants.
A la majoria d'infants els encanta tornar a l'escola però per alguns és un mal tràngol. Què es pot fer en aquests casos?
El primer és intentar tranquil·litzar l'infant. Cal que li expliquem les parts positives de tornar a l'escola amb els companys. Suposo que estem parlant d'un nen de primària, no de P3 que no té aquest pensament tan anticipatori. Llavors, si cal, podem fer un correu a l'escola o al mestre perquè li faci un acompanyament. També pot ajudar a l'infant si uns dies abans quedem amb algun amic perquè vagi més preparat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.