Josep Maria Félez (president PBSC): 'Vaig jugar un any al costat del Rexach i Pujolet'

El president de la Penya Blaugrana Sant Cugat ha visitat el 'Connectats' per repassar la seva trajectòria personal i professional

Josep Maria Félez, presidents Penya Blaugrana Sant Cugat

Entrevista

Publicat el 31/mar/23 per Oscar Ollero

Josep Maria Félez és president de la Penya Blaugrana Sant Cugat (PBSC) des de fa més de 20 anys. A més, porta gairebé 50 anys com a soci del Barça. En una entrevista al programa 'Connectats', Félez ha fet un repàs de la teva trajectòria vital, la seva vinculació a l'esport i a la Penya, on ja obre la porta a un canvi a la presidència.

Escolta-ho

Com era en Josep Maria de petit i de jove?
Segons el que em deien els professors que m'he trobat algun encara a aquestes altures de la vida, era un xicot molt formal, molt quiet i molt tranquil.

Bon estudiant?
Molt bon estudiant, moltíssim.

Què vas estudiar?
Mestria Industrial, a Barcelona. A l'escola del Treball.

Què somiaves ser de gran?
Futbolista, era molt dolent i no vaig arribar enlloc.

Com comença la teva relació amb el món del futbol?
Més o menys als anys 80, les primeres eleccions municipals, que el grup del futbol ens vam presentar i vaig veure com anava la cosa. Vaig dir, això no és per mi, m'agrada molt la política i aleshores em vaig decidir pels esports. Va coincidir que vaig tenir un fill que va començar a jugar futbol i em vaig bolcar totalment. Això va ser cap al desembre del 80.

Però, abans d'entrar en la part més organitzativa, vas jugar a futbol?
Sí, vaig començar a jugar a futbol als 15 anys. A Sant Cugat hi havia uns tornejos de futbol de les escoles. Els muntaven els capellans i n'hi havia diversos equips i vam fer tornejos molt macos. Després vaig anar a jugar a Barcelona, amb el Verdi de Gràcia.

I algun altre equip?
Quan era juvenil me'n vaig anar a la plantilla del Barça, vaig estar un any al costat del Rexach i Pujolet, vam estar molt bé. Tinc molts amics que estan actualment a l'Agrupació Barça Veterans.

O sigui, que vas arribar a jugar amb un equip del Barça?
Però, mai vaig jugar oficialment. Vaig estar en plantilla un any, però sense fitxa oficial. Cada diumenge jugàvem, perquè el Barça és tan gran que sempre té partits a tot arreu, amistosos i vaig jugar, però mai federat.

Quina edat tenies?
18 anys.

Quan arribes al Sant Cugat?
Als 18 anys vaig acabar juvenil, vaig jugar a l'amateur del Santcugatenc, després de dues temporades es va passar a dir Sant Cugat i jugàvem a segona regional, vam estar unes quantes temporades i anava alternant jugar partits amb el primer equip.

De què jugaves?
Jo jugava de defensa, a l'esquerra i a la dreta.

Quines eren les teves habilitats?
No en tenia, jugava futbol perquè m'agradava, faltava gent, per això, vaig començar a jugar i em van agafar aquí a Sant Cugat i estic content d'haver jugat amb els meus companys.

Ets soci del Barça.
L'any que ve faré 50 anys de soci, que m'han de donar una insígnia d'or.

Et vas fer soci tu sol?
Em vaig fer soci bastant tard, estava casat. Tenia la sort que el meu pare era soci, llavors entrava gratis al camp del Barça, aleshores quan vaig casar-me vaig decidir fer-me soci.

Quan decideixes penjar les botes com a jugador, continues lligat a la gestió esportiva?
Sí, vaig vincular-me a l'escola de futbol de Sant Cugat, que començava a funcionar. Concretament, el 14 de desembre de 1980 vam fundar un soci i jo l'escola de futbol del Club Esportiu Sant Cugat. A part, del que és el Sant Cugat, però després ho vam ajuntar tot.

D'on va sorgir la necessitat de crear l'escola de futbol?
Dels 400 nens aproximadament que hi havia a Sant Cugat, que no jugaven i anaven pel carrer cada dia, que trencaven papereres, donaven puntades als miralls dels cotxes. I es va decidir fer un club, aleshores el Sant Cugat tenia primer equip, un juvenil, un infantil i un aleví. I vam fundar l'escola de futbol base amb 14 equips escolars, i el nom de cada equip, eren els noms dels primers 14 socis. A partir d'aquí, a l'any següent ja van començar la lliga el primer equip i el futbol base. Es van començar a fer dos alevins, dos benjamins, dos infantils, cadet no hi havia, dos juvenils. La situació del primer equip del club, en aquells moments, era dolenta. Estàvem a primera regional i era bastant dolenta.

La teva vinculació sempre va ser amb l'escola de futbol o vas passar a formar part de la directiva?
Sí, quan vam fundar l'escola de futbol, automàticament, el president d'aquells moments, em va fer vicepresident del Sant Cugat. Després, al cap d'un any, el primer equip va baixar a segona regional i vam decidir un grup d'amics agafar el primer equip i la presidència. I vam pujar de segona regional a tercera divisió sense parar.

Quan arriba la teva vinculació amb la Penya Blaugrana?
Estava a la Penya Blaugrana i al Sant Cugat, als dos llocs. Vaig demanar una excedència a la Penya Blaugrana per estar aquests anys amb el Sant Cugat. Des d'allà ja treballava fent equips, que es va fundar l'any 1986.

La Penya Blaugrana, al seu origen, era un equip de futbol sala?
Sí, aquest equip ja existia abans que la Penya i al Josep Camacho, era el que portava aquest equip. Jo vaig agafar aquest equip i el vaig incloure a la Penya Blaugrana.

Quin balanç fas de la trajectòria de la Penya Blaugrana?
Hi ha un treball des del primer president al penúltim, hi ha sigut un treball d'anar escalant posicions, en tots els sentits, tan social com esportivament i el que he fet és agafar totes les coses que he vist dels presidents anteriors, i he posat a la pràctica, amb l'experiència d'haver-los conegut a tots i ha tingut una pujada amb línia ascendent molt bona, molt positiva.

Ocupar un càrrec com aquest, durant tant de temps deu desgastar molt.
Bastant, tinc la sort que tinc una família que m'ajuda, la meva dona, i per tant això és importantíssim, perquè ja estic jubilat fa molts anys i dediques més temps en el que puguis.

En algun moment t'has plantejat deixar-ho?
Sí, sí, hi ha moments de més cabreig, però no mai de plegar per cabreig, sinó buscar un successor per la penya, penso que seria hora d'un relleu.

Hi ha relleu?
No, de moment no. En aquests moments estem amb fase electoral, ja portem un mes. Ho volem fer bé, però de moment, no hi ha cap candidat. La meva candidatura tampoc hi és.

En algun moment, la teva família no t'han dit que ho deixis?
Sí, alguna vegada m'han dit que potser va sent hora per estar més temps amb la família, però és que tinc la sort que he estat per la família i pel futbol. I, a més, socialment la penya és coneguda a tot el món, per això, et punxa per darrere, perquè no podem deixar perdre-la. Està catalogada com una de les millors penyes del món, gràcies a la gestió que han fet els meus antecedents i la gent que som ara. Per exemple, tenim la Penya Barcelonista la Polska, que és la primera del món, segons estadístiques dels diaris. Aquesta penya pertany Finlàndia, Noruega i Polònia.

Des que ets avi, t'hi dediques una mica més a la família?
Sí, perquè he tingut la sort que tinc dos nets que juguen a futbol.

Juguen a la penya?
Un sí, i l'altre, està jugant a un altre club a cadet preferent.

La penya no té equips femenins, però havia tingut.
Sí, som els pioners del futbol femení del Vallès Occidental. Nosaltres i una entitat de Cerdanyola que no recordo el nom. Vam tenir un equip a primera divisió durant cinc anys, competint amb Barça i Espanyol, en aquella època el futbol femení eren solament dues edats, petites i grans. Aleshores, el problema de l'equip gran és que es casaven o plegaven i, les petites havien d'anar subministrant a les grans i no es va fer un bon relleu. Actualment, ja hi ha totes les categories i la cosa ja va en marxa.

Et queda algun moment del dia per fer altre tipus d'activitats?
Si tinc temps escolto música, llegir i programes d'esport.