Josep Manuel Prats: 'No cal que els pares anem a l'escola quan hi ha un problema, sinó quan no hi ha problemes és quan és més eficaç la nostra presència'

L'Associació Bastiments, Educació i País s'ha creat recentment com una iniciativa que neix de la preocupació per l'estat de l'educació, des de diferents vessants, tant pel que fa a la seva concepció com als seus objectius. Darrere de Bastiments, hi ha el santcugatenc Josep Manuel Prats, que n'és el seu portaveu i que és també president de la FAPEL, la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya.

Escolta-ho

Qui hi ha darrere de Bastiments?
Som quatre amics una mica bojos per l'educació que fem converses en relació amb temes educatius. Vam pensar que hi havia d'haver una entitat que parlés de l'educació des d'un punt de vista més profund. No només parlar d'educació o parlar d'horaris o de continguts, sinó parlar d'una manera originària. De l'ètica de l'educació. Què estem educant? Per què estem educant? A qui estem educant? I per a què estem educant?. Pensant, sobretot, en quina societat volem. Al final, aquestes preguntes van a respondre quin tipus de societat volem, no només per ara sinó també per al futur.

Aquestes persones estan vinculades totes al món educatiu. Per exemple, Lluís Font havia sigut president del Consell Escolar de Catalunya; Xavier Güell, que és el president de l'entitat, ha estat 40 anys vinculat al món de l'educació a través d'escoles; i també està el filòsof i pedagog Gregorio Luri. Som amics que hem decidit fer sentir la nostra veu i donar veu, evidentment, a moltes iniciatives i persones que pensen d'aquesta manera.

Creieu que la reflexió humanista s'ha perdut amb els anys?
L'hem perdut una mica de vista. Evidentment, tot aquell educador que tracte persones, des d'un pare o mare de família, un tutor o un mestre, té aquest viaix de pensar que té una persona davant i voler saber com és aquesta persona, de quina manera la conec, com l'aprecio, l'estimo...i de quina manera puc fer-la créixer com a persona. El que passa és que ens estem perdent entre la tecnologia, el pragmatisme i el sistema que en el fons és un sistema que dirigeix i gestiona una maquinària molt gran. Per tot això, podem acabant de perdre de vista que el més important de tot és educar persones, éssers humans. La tecnologia està de moda i està a tot arreu, així que hem d'abordar aquest tema des d'un punt de vista humanista.

Us trobeu amb moltes famílies, educadors i docents que veuen aquesta necessitat com vosaltres?
Sí sense dubte. Vam començar amb aquestes converses internes de tertúlia de cafè, diguem-ne, i en els darrers mesos hem abordat converses amb moltes persones a títol individual, representants de col·lectius, representants del món educatiu, persones que han estat en contacte amb el món educatiu, famílies...i no hi ha hagut ningú que ens hagi dit que això és una cosa sobrera, al contrari, tothom ens ha dit que feia molta falta una reflexió sobre tot això. Volem modificar el marc en el qual estem instal·lats actualment. Crec que no hi ha cap institució que vulgui fer aquest tipus de reflexió des d'aquest punt de vista. Totes les que estan reflexionant i fent estudis, fan anàlisis i investigacions sobre aspectes materials, aspectes que afecten directament al món de l'ensenyament dins l'aula, i jo diria que, fins i tot, hi ha molts mestres que estan molt amoïnats.

Bastiments es va crear el passat mes de novembre...quines accions heu fet fins ara?
De moment vam fer una presentació i en aquest moment estem reflexionant i fent una sèrie de contactes per establir unes investigacions al voltant de tot això. Tot des de la filosofia educativa, des del punt de vista ètic i des del punt de vista de quina manera s'aborda la persona humana dins el món de l'educació. Hem publicat un article relacionat amb l'abandonament escolar que creiem que és un problema greu. L'abandonament escolar no és una cosa que sorgeixi de cop, sinó que és una cosa que es va gestant molt abans. Des del punt de vista del professorat sí es pot fer una orientació, però creiem que falten moltes coses. Una d'elles és la tutoria personal i compartida des de ben petits com a eina habitual entre professorat i alumne, tenint la família molt més a prop per conèixer més la criatura, fer plans. No cal que els pares anem a l'escola quan hi ha un problema, sinó precisament quan no hi ha problemes és quan segurament és molt més eficaç la nostra presència per treballar conjuntament amb el mestre.

En un dels punts del manifest parlen del paper dels educadors, a qui consideren s'ha de posar la seva reflexió en el centre. Amb quins problemes i desafiaments es troben aquests educadors?
El context social és el que entorpeix profundament aquesta tasca educativa. Volem defensar i posar sobre la taula que el professorat és el més important de l'educació. No només en el sentit de transmissors de coneixments sinó també de transmetre un model de persona que impacta en els nens. La figura del professorat és molt important per educar en molts aspectes, a banda de la família amb la qual passa un 85% del temps de la seva vida infantil. Veiem que el professorat té una tasca fonamental. Hem de prestigiar la figura del professorat com autoritat educativa i que està ajudant a formar els nostres ciutadans del futur. A Catalunya no tenim petroli, ni urani, ni liti...no tenim recursos naturals més enllà del que són les persones i, per tant, el progrés del país l'hem de centrar en les persones.

Com defensa Bastiments l'escola pública? i com creu que ha de ser la relació amb la concertada i privada?
No fem cap confrontació. Al contrari. És una complementació. Tenim la vocació de defensar tots els centres educatius.

Defensen que la llengua vehicular a l'escola ha de ser el català, tot i que sense que això vagi en detriment de les altres llengües. No els satisfà el model actual?
Hem d'esperar més. Hem d'esperar que els alumnes que acaben l'educació obligatòria i la postobligatòria han de ser hàbils i tenir un C1 (per dir-ho en el marc de llengües europees) en totes les llengües que siguin capaços per poder assolir una millor projecció personal. És evident que les persones que dominen més de dues llengües tenen molts avantatges, no només intel·lectuals i laborals, sinó també socials i relacionats amb la salut. Qui coneix més llengües té més possibilitats de tenir menys problemes de degeneració cognitiva al llarg dels anys. No és un tema, doncs, d'estar a favor d'una llengua o una altra, sinó de que els alumnes siguin plenament competents. Evidentment com estem a Catalunya, el català és la llengua que ha d'estar a l'escola.