Inicia sessió 
Registra't
Carme Talleda, a l'estudi de Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Jo d'entrada nego la major. Música és música. Lo de la clàssica és una etiqueta que li pengem, que és molt fàcil perquè així ens escapolim del fet d'analitzar-la i veure què ens aporta a les nostres vides i a veure com és present amb tots els mitjans. Amb tots els mitjans de les nostres existències, no només els de comunicació.
De fet, tu no fa gaire, en una entrevista publicada al mitjà d'aquí de Sant Cugat, deies, hauria d'existir una eufòria de la clàssica
Vaig escriure al senyor Sigfrid Gras, que és el director de TV3, i suggerint-li que haurien d'haver-hi dues línies d'eufòria. Una, la de música, com es fa ara, i l'altra, la de la clàssica. No m'ho he inventat jo, no és idea meva. Això es feia a França, a principis dels anys 90 del cicle passat. O sigui, el senyor Gras ho hauria de copiar. I llavors valdria la pena, perquè la gent sabria el que costa estudiar una carrera de música, els esforços i els sacrificis per part dels estudiants i de la família. Conèixer com et converteixes en professional. Què fem a Catalunya? Doncs mira res, el senyor Gras està completament perdut i, si em sent, tant millor.
Quin balanç fas del camí?
Faig un bon balanç. He donat 40 anys de la meva vida amb molt orgull i molta joia a la ciutat de Sant Cugat, intentant que els seus fills estimessin la música, practiquessin la música, i això si fos un efecte de comunicació i de formació a la seva vida. Qui és millor músic, no només professional, sinó qui estima la música, practica la música, què fa? Doncs que és millor ciutadà, té llibre arbitri, no el maneguen tant per un lloc o per l'altre. Està lliure. Té una bona vacuna contra els populismes, ja ho deia Pau Casals, perquè sap anar a votar, sap el que vol, sap el que li convé, equivocat o no però té propi criteri.
Tu vas néixer a Barcelona, vas arribar a Sant Cugat als anys 60. Què és el que t'hi va portar? Quina edat tenies, quan vas arribar a Sant Cugat?
Vaig arribar, de veritat, als 7 anys perquè estiuejàvem a una torreta. 10 anys més tard, que en tenia 16 o 17, els meus pares es van decidir mudar en aquesta torreta i la van convertir en residència. Llavors, ens van quedar a viure aquí, que és on encara visc, evidentment.
I com recordes aquella etapa de la vida, la infantesa, la joventut?
Els primers records de la infantesa són quan tenia 4 anys i em poso al piano a improvisar per al meu avi.
Tenies piano a casa?
A Barcelona sí, i després aquí també em vaig tenir, evidentment. Però als 4 anys, allò borrós recordo el meu avi, que estava molt delicat, tenia una mobilitat reduïda, i jo feia música per a ell. O sigui, jo improvisava el que sentia de la meva "tia", de la meva mare, que eren professores de piano, i li tocava en ell. Són els primers record d'infantesa. Després pràcticament, tinc records molt normals. Quan anava al col·legi de monges, a la Divina Pastora, em volien fer deixar la música. Jo tenia 11 anys, perquè jo llavors ja anava al conservatori moltes hores, com ara, igual. I em van dir que ho havia de deixar perquè no era una professió segura. Li vaig dir "mare, oi que vostè ha elegit lliurement servir a Déu? Doncs jo he elegit el que és estimar la música, i a més, els meus pares, perquè jo soc menor, m'ho autoritzen i m'ajuden, i són els primers impulsors. Per tant, vostè ha fet el seu camí i jo faré el meu. Bona tarda, madre".
Vas estudiar al conservatori municipal de Barcelona, et van donar una beca?
Dues. A partir d'aquestes dues que vaig perfeccionar amb un mestre de Terrassa, vaig rebre una altra beca Internacional d'intercanvi de cultura a Flandes. Llavors me'n vaig anar a Bèlgica a estudiar.
Què tal l'experiència?
Fabulosa, ho recomano a tothom. Com a persona i com a música. Va ser una experiència que em va permetre conèixer gent de tot el món i viure moltes experiències musicals i personals. Ho recomano pràcticament a tothom.
Quan tornes de Bèlgica, decideixes obrir l'escola de música
Sí, però això va ser una tasca d'una gran dona. A la meva família hi ha hagut dones molt potents. Hi ha hagut dones potents i fortes. La meva mare n'era una. Mentre jo era fora, em va dir que tot el que estava aprenent tenia l'obligació moral de tornar-ho a la meva ciutat. I quan em vaig arribar, em vaig trobar l'escola muntada.
Quanta gent ha passat per la teva escola?
Centenars. Multipliquem un centenar aproximat d'alumnes per 30 anys. I és això.
De les teves actuacions, guardes algun record especial?
De l'última, un record inesborrable. Tinc molt bon record del primer, que tenia 17 anys, i em van regalar animalets de peluix i aquestes coses. I el darrer, que ha sigut inoblidable per molts motius per a mi.
No sé si et queda algun somni per omplir
Sí.
Sí?
Sí.
A veure, quin?
Molts. De moment, puc parlar d'un que és enregistrar un CD de tota l'obra que he estrenat. I l'altre, encara... Aquest no el puc parlar, no el puc parlar encara.
Que és personal?
No, no. És professional i no en puc parlar.
Per què no s'espatlli?
Perquè no s'espatlli. I ho sabré aviat, però de moment no... És un somni molt maco, però ja ho veurem. Ja ho veurem el mes que ve. El mes que ve serà aviat.
I a banda de la música, quines altres coses t'apassionen a la vida?
Pot semblar una mica friqui, però tot el que sigui art. Teatre, dansa, pintura, escultura, arqueologia i simbolitzacions antigues.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.