Anna Campmany (soprano): 'Amb 10 anys ja volia ser cantant d'òpera'

La santcugatenca visita el 'Connectats' per presentar la seva cantata, que s'estrenarà el desembre de 2023 a l'Auditori de Barcelona

La soprano Anna Campmany / Foto: Cugat Mèdia

Entrevista

Publicat el 4/ago/23 per Carme Reverte / Òscar Ollero

Anna Campmany és una dona molt curiosa. Afirma que amb 5 anys va compondre la seva primera cançó; amb 10 va cantar la seva primera òpera al Liceu; i amb 15 s'estrenava com a solista al mateix escenari. Fan de Harry Potter i enamorada de la muntanya, sembla tenir una connexió especial amb els animals.

Escolta-ho

(Aquesta entrevista es va publicar el 12 de desembre de 2022)

La teva primera cantata, i l'estrenes a l'Auditori de Barcelona.
Sí, estic molt contenta, serà a l'Auditori de Barcelona amb motiu del projecte canta gran. A més, serà un cor de 300-400 persones grans i serà molt bonic. És la primera vegada que faig una composició d'aquest calibre i estic molt feliç. Ja hem fet la gravació del CD amb l'Àngels Gonyalons. La cantata es diu 'El secret d'Egipte' i s'estrenarà el desembre del 2023, o sigui que convido a tothom que vulgui anar.

Encara queda temps.
Sí, aquestes coses es fan amb temps...

A quina edat vas començar al món de la música? Perquè t'hem vist molt precoç, amb cinc anys feies la teva primera cançó?
Sí, això va ser de casualitat, estava esperant que la meva mare sortís d'una tenda i jo m'avorria i vaig posar-me a inventar una cançó i va ser la meva primera cançó que vaig fer. Tot va començar d'una manera molt curiosa, van apuntar a totes les nenes de la meva classe, jo anava a l'escola Avenç, i les van apuntar a la coral de l'escola menys a mi perquè el meu pare deia que era més útil la informàtica. I una nena em va dir "segur que no cantes al cor perquè tens una veu horrible', llavors em vaig picar i vaig entrar a la coral. A partir d'aquell cor, van avisar a la meva mare, li van dir que jo tenia veu, que m'apuntessin a un altre lloc.

Quina edat tenies?
Sis o set anys. Llavors vaig passar al cor infantil de Sant Cugat, allà vaig estar durant deu anys, és el que m'ha fet ser músic. L'Elisenda Carrasco va ser la meva família a la infància i a partir d'allà va haver-hi un càsting al teatre Liceu per una òpera per a nens quan jo tenia 10 anys. Allà va ser quan vaig dir "mama jo vull ser cantant d'òpera".

Va anar tot rodat no?
Sí, crec que he tingut molta sort a les estrenes. Després, amb 15 anys, va haver-hi un càsting per a una òpera també de nens, hi havia els papers de solista i em van donar un d'aquests papers. I la meva estrena com a solista va ser al Liceu, és que he tingut molta sort.

I a tu t'ha donat temps d'assumir això amb una altra professió que no fos la música?
A mi m'agrada molt tot el que és art, o sigui, m'agrada coquetejar amb il·lustració, de fet, de vegades, treballo com a il·lustradora. M'agrada molt escriure, aprofito aquestes coses per incorporar-les al que faig. Per exemple, a vegades, escric lletra per les meves composicions. També m'agrada molt ballar samba, de fet estic apuntada. Són coses que no faig com a professió principal.

Com es crea una cantata?
Quan m'ho van dir en un principi recordo que els hi vaig dir que mai havia fet això. Al principi em va fer una mica de por, però m'ho vaig prendre com una gimcana, perquè no sabia per on començar, simplement vaig dir, ja que començo per on sigui i en el punt on comences ja t'adones de si falta un pas previ o algun tros, també de com aconseguir-ho investigant o preguntant a algú. I 150 pàgines, una hora de cantata.

Satisfeta amb el resultat?
Sí, molt satisfeta. Sempre estic esperant a veure si funciona la pràctica. Jo crec que està funcionant bé, que també està agradant i m'agrada molt que quan ho estàvem gravant, a les pauses tothom cantava les melodies i és un bon senyal i em fa molta il·lusió.

Perquè clar tot això, s'ha d'assajar. Deies que s'estrenarà el desembre del 2023.
Primer a l'Auditori i després gira per tota Catalunya.

Has cantat a molts llocs, tens un escenari que per tu sigui especial?
El Palau de la Música, allà jo canto el cor de cambra del Palau de la Música, és una sala molt màgica per mi, però no et sé explicar el perquè, té una màgia molt especial aquella sala.

Deu ser la seva arquitectura, traspua com història no?
Si, jo he tingut moments d'estar molt nerviosa sobre l'escenari i sentir com si les muses, el cavall, com si hi hagués algú que em digués "tranquil·la, estic amb tu". I jo tinc en el cor alguns dels meus millors amics.

Hi ha altres estils musicals que t'agradaria explorar?
El meu lema és "me apunto a un bombardeo", de moment no m'han demanat coses molt diferents, per exemple vaig gravar una òpera film, era més modern i hi havien moments on deien "aquí volem que facis una veu més Rosalia o d'un altre estil" i m'agrada jugar. En general m'agraden molts estils de música i no em tanco a res.

A més, sembla que tens facilitat per ser tan versàtil i fer totes aquestes coses.
Jo crec que tinc bastant intuïció i això m'ajuda.

Quina música escoltes normalment?
Molt de tot, per exemple, una cosa que m'agrada molt escoltar és metal melòdic. També bandes sonores... moltes coses.

Abans deies que t'agrada tot el que sigui art, a banda, de la il·lustració, també pintes.
Sempre m'ha agradat, tret de treballar en alguns projectes puntuals, he guanyat algun petit premi de pintura. Però, no és el que faig més habitual. M'agrada combinar projectes de fer música amb una imatge.

Quan pintes que t'agrada pintar?
De petita t'hagués dit animals, però ara dibuixo molt coses de la natura.

Quins són els teus passatemps o hobbies?
Pujar pedres a la muntanya, no faig escalada professional, però hi ha trossos rocosos que pujo fins a dalt de tot i m'he arribat a trobar un cérvol acabat de néixer.

On va ser això?
Això va ser a la Cerdanya. Però generalment ho faig molt a La Rioja, al meu poble que es diu Lumbreras de Cameros. Bé, és que m'agrada molt anar a la muntanya.

I t'agraden els animals, no?
Sí. De fet, tinc una llebre.

Com que tens una llebre?
Tinc una llebre que es diu Tambor i que juga al 'pilla-pilla'.

Jugues amb ella?
Sí. És molt graciós perquè l'empaites i marxa i si després tu te'n vas corrents cap a l'altra banda et deixa una estona perquè ja sap que no corres com ella, però després t'empaita també.

I com l'has aconseguit aquesta llebre?
Bé, és una llebre rescatada. Això van ser els meus pares que anant per la muntanya es van trobar a tres llebres bebès d'una setmana, dues estaven mortes pobretes i hi havia una taca de sang per allà. O sigui devien haver matat la mare. I aquesta, la meva, doncs estava a les últimes i, bé, la meva mare va trucar als 'forestals' o a la protectora d'animals, no me'n recordo molt bé. Li van dir: 'És que si el porteu servirà d'aliment a altres espècies perquè aquesta no és una espècie protegida' i la meva mare va dir que ni parlar-ne. Li vam donar biberó...

I quant fa que la tens?
Un any i pico. O sigui, la intenció al principi era salvar-la per tornar-la a deixar, però és que és massa dependent ja.

Tens més animals a casa?
Ara no. Bé, sí. Perdó, sí. És que tinc un jardí on apareix de tot. O sigui, tenim un eriçó, però que no sabem d'on ha sortit, una granota a la piscina que de vegades ve. Va venir l'altre dia una gallina de guinea que no sabem d'on ha vingut i va tornar a marxar. Esquirols tenim també.

El que dèiem al principi, tens com una certa atracció pels animals?
Doncs no ho havia pensat mai així però és que he tingut moltes casualitats, coincidències amb animals, sí.

Mira, ara tornarem a un dels temes que abans comentaves, que balles samba.
Sí.

Com a hobby, com a entreteniment, per passar l'estona, com a exercici físic...?
Amb 4 anys em van plantar davant del sofà perquè m'entretingués una estona amb la televisió i estaven fent notícies. De cop va sortir una notícia del carnaval de Río i vaig veure allò i em vaig enamorar i vaig dir: Jo vull fer allò. I durant el confinament vaig aprendre una mica a ballar a casa veient vídeos i l'any passat m'hi vaig apuntar. I em fa molta il·lusió perquè compliré el somni d'anar a ballar al carnaval de Río en una carrossa.

De veritat?
Sí. Al febrer.

I com ho has aconseguit això? Com ho fas?
Bé, a l'acadèmia ja havia treballat una mica pel meu compte, em van pujar de nivell. No sé molt bé si són tots els nivells però, bé, m'ho han dit d'allà l'acadèmia de ball.

Tu t'imagines amb un sambòdrom?
Doncs no m'ho havia plantejat. No sé què em posaran. No sé, ja et dic, jo m'apunto a un 'bombardeo' altra vegada. Veus?

Ja ho veig, ja ho veig. Doncs l'experiència pot ser brutal, no?
Sí, em fa molta il·lusió.

I a Harry Potter què li passa? És un dels teus personatges cinematogràfics preferits? Ets fan de Harry Potter?
Soc molt fan de Harry Potter. El tercer llibre el vaig devorar en dies i després de llegir-lo em va donar tal buidor que vaig necessitar començar a escriure jo i, bé, també m'han passat moltes coses relaciones amb aquelles pel·lícules. Però, per exemple també vaig tenir la gran sort de poder cantar a la tercera pel·lícula a la banda sonora, en català.

Veus? Si és que s'apunta a un bombardeig, ja ho deia.
Bé, això amb el cor infantil de Sant Cugat. De fet, ho vam fer i és de les coses que més il·lusió m'ha fet, i tant.

Déu n'hi do. Hi ha una cosa molt curiosa que m'ha explicat el nostre productor i és que tu veus a moltes persones d'un color concret. Què vol dir això?
Hi ha gent que li diu sinestèsia, hi ha gent que em pregunta: I quin significat té? No és que en tingui cap. O sigui, simplement hi ha persones i a vegades llocs que em donen com l'energia que transmet un color o la sensació d'un color i el resultat és que miro a una persona i penso: Bua, quina persona més verda o quina persona més groga. Hi ha persones amb les quals no em passa tant, però...

I tu et veus d'algun color especial?
No és de la mateixa manera però alguna vegada he vist... Bé és que és molt 'friki' dir això però sobre la meva pell he vist alguna vegada com una llum blanca i m'identifico molt amb el vermell.

Deu ser per la intensitat, Anna.
No ho sé, no ho sé. Soc una persona de contrastos. Igual per això el blanc i el vermell, no ho sé.

És fantàstic, és fantàstic. I tens una atracció per la cultura llatinoamericana i mexicana.
Sí. No et sé explicar perquè. No tinc ningú que hagi viscut allà però és curiós perquè moltes vegades es pensen que soc llatinoamericana. Mexicana, sobretot.

Sí, tens algun tret que podria ser, sí.
I, bé, no sé. Sentir la música d'allà... A vegades tinc la sensació com d'estar profundament enyorada d'un lloc que no he estat mai però és que és un sentiment tan fort que no sé si en alguna altra vida havia sigut d'allà, si és el poder de la música... No ho sé. Però algun dia hi vull anar, vull agafar la motxilla i recórrer Llatinoamèrica. M'agradaria molt.

Tantes i tantes coses que vols fer. El teu pròxim repte quin serà després de la cantata?
Ara estic 'donde me lleva el viento'. Estic rebent un munt d'encàrrecs que estic molt feliç perquè no m'havia plantejat mai treballar de compositora. També hi ha una cosa i és que m'agrada molt la composició per banda sonora i ara començo a fer alguna coseta per aquest 'carril', diguem.

M'han explicat que li poses formatge a tot arreu. Què et passa amb el formatge?
És que és molt bo, no sé. Tot millora amb formatge. Poso formatge a tot arreu i no m'agrada cap fruita. Són com les dues coses meves rares respecte al menjar. Ja està.

Déu n'hi do. Hem fet un ampli repàs per la figura de l'Anna Campmany que ha fet la seva primera cantata, l'ha compost i la podreu escoltar. El públic pot anar a aquesta cantata el desembre de 2023, oi?
Sí, i tant. O la pròxima peça que estreno també és ara al novembre i de gira per Catalunya al Palau de la Música s'estrenarà al novembre, no recordo la data exacta.