Inicia sessió 
Registra't
Joan Casas / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Em sento molt bé, em passa la setmana molt ràpid. No me n'adono i ja som a divendres. A veure, no és que no m'agradés l'ofici, però ara ja he fet 67 anys i arriba un moment que ja en tens prou. Ara he buscat distraccions, coses que abans no feia perquè no tenia temps... Quan treballava, em posava molt d'hora davant de l'ordinador a buscar materials, després baixava al taller i m'hi estava fins al vespre. No tenia hora de plegar, però des de fa uns anys, ben bé des de la pandèmia, em vaig posar un horari i a les set de la tarda tancava la porta.
I on vas començar?
Vaig començar aquí a Sant Cugat, al carrer d'Aymerich, on estava el Josep Bages. Ell va ser qui em va ensenyar. Vaig estar-hi uns anys, vaig donar-ho tot de mi i vaig aprendre molt. Un dia li vaig dir que muntaria el meu taller i així ho vaig fer. L'any 1982 vaig obrir al carrer de Sant Jordi, un carrer normal i tranquil. Però com et deia, ara ja ha arribat el moment de dir ''prou'', estava cansat. Llavors, tinc aficions i em distrec amb moltes coses. Ja fa un any que em preparo.
T'has preparat per a la jubilació?
Sí, fa un any que em vaig començar a mentalitzar i vaig dir ''al desembre tancaré'' i ningú s'ho creia. Em deien ''no pot ser, tens el taller ple de cotxes, cada vegada tens més feina'', però jo ja estava cansat. I així ho vaig fer.
Com és que vas començar a la mecànica i en aquest taller?
Bé, jo soc de Cal Cisteller i el meu pare feia coses de vímet com ara paneres, taules, cadires... Jo veia que era una cosa molt artesanal, molt maca de fer i que ell gaudia fent-la, però veia que no tenia futur. A mi m'agradaven els cotxes i va sorgir l'oportunitat d'anar al taller del Josep Bages. I sí, allà em van tractar molt bé i vaig procurar d'aprendre tot el que vaig poder. Vaig entrar d'aprenent amb 14 anys, cosa que ara resulta impossible; primer, per l'edat, i segon perquè avui dia la persona ha d'estar tecnològicament més ben preparada, però veig la gent que treballa als tallers avui dia i m'adono que els falta la pràctica que he tingut jo del dia a dia. És a dir, tècnicament poden ser molt bons, però els falta pràctica.
En tots aquests anys segur que has viscut experiències de tota mena, però recordes alguna en especial?
Ui, de reparacions n'he fet moltes des que vaig obrir l'any 82, però l'any 1990 em va agafar l'afició per les carreres i vaig estar dos anys voltant pels circuits de tota Espanya. Vaig fer el campionat d'Espanya de clàssics esportius amb un BMW. Unes carreres molt maques, divertides i amb un reglament de l'any 1971. Eren unes carreres molt maques, molt divertides. L'any 91 no vam guanyar res i l'any 92 ho vam guanyar tot. Vam guanyar el Campionat de Catalunya i vam quedar segons d'Espanya. Em passava la setmana arreglant cotxes i arribava el cap de setmana i aquesta era la meva afició. Ho feia amb els meus amics.
Durant quants anys vàreu estar competint?
Això ho vam fer fins a l'any 92. Després, l'any 95, va venir un bon senyor, el senyor Ramon Matas, i la seva il·lusió era tenir un cotxe de carreres i em va dir ''Josep, vull un cotxe que corri''. El vam fer al seu gust, era un BMW 2002, un clàssic, i aquell cotxe el vam acabar 4 anys després. Mentrestant, anàvem als circuits durant el cap de setmana. Ens ho passàvem bé. Vaig deixar de fer-ho a principis dels 2000. Un dia, l'any 2005, la meva filla em va dir ''Papa, podríem fer un pessebre com els que feia l'avi'' i llavors, allà a la casa de les petxines on ho vivia la meva mare, vam fer un pessebre. Hem mantingut aquesta tradició perquè em distreu.
El taller el tanques perquè no hi ha relleu ni ningú que pugui continuar amb la teva feina?
El taller el tanco, en primer lloc, perquè no tinc successor. La meva filla és educadora social i el meu fill és informàtic. Tenen la vida encarrilada i fan allò que els agrada, mai els he dit que havien de ser mecànics. Jo, vaja, quan als 14 vaig decidir que volia fer cotxes no em va dir res perquè sabia que era el que m'agradava fer. En aquest sentit, em sento afortunat perquè estic fent el que m'agrada des que soc ben jove. Però ara ha arribat el moment de dedicar-me temps a mi.
Has parlat de la casa de la teva mare, la casa de les petxines del carrer de Sant Antoni, que és molt popular precisament per això, per les petxines. De qui va ser la idea?
El meu pare tenia un amic que tenia un pati amb uns testos fets de petxines. Aleshores el meu pare va dir ''miraré de fer la façana, a veure com queda''. I abans de fer la façana del carrer de Sant Antoni va començar per la façana del darrer. Com que va veure que li quedava bé va dir ''bé, ara faré la façana del carrer''. La casa era molt antiga, s'havia de reconstruir, i amb l'ajuda d'un paleta i el meu tiet, el meu pare es va posar amb les petxines de la façana del carrer. Les petxines venen de França. Teníem uns tiets a França i quan els anàvem a veure portàvem petxines. És una petxina molt maca, aquí no es troba, però allà n'hi ha moltes. El meu pare va calcular que necessitava unes 20.000 petxines, aleshores va demanar un permís que se li va concedir el desembre del 71 i el desembre del 72 les van posar. Jo recordo que era petit, sortia del col·legi i els veia allà enfilats posant petxines, amb una cullera, una gaveta, ciment i apa. I així s'ha aguantat.
Després d'aquests mesos de jubilació, encara trobes a faltar alguna cosa de les que feies a la feina?
Bé, a veure, he estat desmuntat el taller i sí que és veritat que hi ha moments que m'agafa la nostàlgia. Pensa que m'hi he estat uns 42 anys. El taller el tenia a sota de casa, és a dir, em llevava al matí i ja no sortia ni al carrer, només havia d'obrir la porta. Ara, sortir cada dia i no haver d'anar al taller és una diferència molt gran i una tranquil·litat.
Josep Casas
He estat desmuntat el taller i sí que és veritat que hi ha moments que m'agafa la nostàlgia. Pensa que m'hi he estat uns 42 anys. Ara, sortir cada dia i no haver d'anar al taller és una diferència molt gran i una tranquil·litat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.