Inicia sessió 
Registra't
Gemma Puig / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Ha estat diferent, la veritat és que sí, perquè en el primer llibre amb la Mònica Usart ens va agafar la pandèmia. Bé, sortíem de la pandèmia, però encara amb precaucions, i com que el llibre era d'entrevistes, la Mònica i jo anàvem fent una mica soles, cadascuna des de casa seva, i anàvem parlant digitalment perquè no ens podíem veure, tampoc amb els entrevistats. Quan fas un llibre amb una altra persona sempre estàs comentant coses, però quan t'hi poses en solitari, amb qui ho comentes? Amb l'editor, amb algunes persones... Però sí que és veritat que la idea te la fas tu, t'organitzes tu, hi ha dies que escrius més, d'altres menys, però m'ha agradat moltíssim fer-ho. Aquest llibre m'ha fet sortir de la meva zona de confort. He hagut de llegir i documentar-me molt.
Què expliques en el llibre?
El llibre no és de meteorologia, és un llibre més aviat científic. Hi ha dades, però del que parlo, sobretot, és de l'aigua. I no només de l'aigua des d'un punt de vista de fenòmens meteorològics, sinó també del cost que té l'aigua sobre les coses que ens envolten. És a dir, no sé si mai t'has preguntat quanta aigua necessites per fer una poma o uns texans. A partir d'aquí vas estirant el fil i vas veient que tot el que ens envolta, nosaltres, els arbres i totes les coses que fem servir, tenen el que s'anomena una petjada hídrica. Hem de ser conscients que tot el que fem servir necessita aigua i, per tant, sense aigua no podem existir.
Parles de l'aigua, precisament, en un context de canvi climàtic, malbaratament i sequera...
Va ser una coincidència. Em van demanar que fes un llibre científic i que no fos de meteorologia. I, casualment, en una xerrada sobre emergència climàtica vaig conèixer el Joan Girona, que és de l'IRTA i es dedica, sobretot, al cultiu per gota a gota amb una tecnificació molt avançada. Ell parlava de com els agricultors aconsegueixen mirar d'estalviar cada gota que cau. Va ser ell qui, precisament, va explicar que per fer una poma calen 70 litres d'aigua. En una altra xerrada vaig coincidir amb una noia que reciclava texans, és a dir, d'uns texans aconsegueix fer-ne uns altres per no haver de gastar ni una gota d'aigua. A partir d'aquests testimonis vaig continuar buscant altres coses i entrevistes. Per exemple, vaig parlar amb un físic de Vilafranca del Penedès que fa 20 anys que viu sense aigua corrent.
Quin missatge vols donar als lectors, doncs?
El missatge és que hem de ser més conscients. Al llibre tampoc és que hi hagi les claus per no gastar gens d'aigua. En cap moment dic que no es pugui menjar vedella perquè gasta molta aigua, ni tampoc que no et puguis comprar uns texans o un mòbil. La idea és ser-ne conscient i repensar cada acció. Aquesta idea de repensar les coses abans de consumir-les l'hem perdut.
Què és el que et porta a dedicar-te al món de la meteorologia?
Una coincidència. Vaig estudiar física perquè m'agradaven molt les ciències. No sabia que m'acabaria dedicant a la meteorologia, però la meteorologia és una branca de la física. A quart, l'últim any de carrera, havies de triar la teva especialitat i jo vaig triar astronomia i meteorologia, ciències de la Terra i el Cosmos. Després, em vaig apuntar a unes pràctiques a TV3 que havíem de fer per acabar la carrera, m'hi vaig estar com a estudiant en pràctiques sis mesos i m'hi vaig quedar treballant. Bé, no vaig treballar exactament a TV3, sinó que abans a la Corporació hi havia Catalunya Ràdio, TV3 i tres empreses tecnològiques, estem parlant del 2001, i una d'aquestes empreses tecnològiques es dedicava a vendre continguts meteorològics per a altres portals i per a altres televisions. Ara sembla una cosa estranya, però en aquell moment, quan va sortir internet, tothom volia el temps a la seva pàgina web.
De petita, què volies ser de gran. Ja t'agradaven les ciències?
M'agradava molt l'astronomia, no sé si volia ser astronauta. I m'agradaven molt les ciències i la física, perquè era la ciència que donava resposta a més coses, però no sabia realment què volia ser de gran... Després d'això, mira, vaig entrar al món de la meteorologia i em va agradar. També és un món que, de vegades, com a totes les feines, té una part que és sempre igual, però en té una altra que cada dia és diferent. A més, sents que sempre estàs aprenent. L'emergència climàtica ha fet que estiguem aprenent constantment, potser a un ritme massa ràpid fins i tot.
Quan vas deixar Berga?
A veure, del tot no l'he deixat, pujo gairebé cada cap de setmana, però me'n vaig anar quan vaig començar a estudiar. A Berga vaig fer fins a l'institut i llavors és quan vaig baixar a Barcelona a estudiar. Des dels 18 anys que no hi visc. Vaig anar a Barcelona a estudiar i ja em vaig quedar a viure aquí. He viscut a Barcelona, a Sant Vicenç dels Horts i ara a Sant Cugat. Ja fa 12 anys que visc a Sant Cugat, la meva filla tenia 3 anys i ara en té 15...
De quina manera us heu vinculat a la ciutat tu i la teva família?
A través dels nens i dels seus amics. N'hi ha que són de Sant Cugat, d'altres no... Però tenen la seva colla aquí i a través dels pares dels nens hem anat fent un cercle una mica més gran. D'altra banda, és clar, ni el meu marit ni jo treballem aquí a la ciutat, per tant, l'única manera que tenim de vincular-nos és a través dels nens.
On portaries a un amic a qui li vols descobrir un racó de Sant Cugat?
Mira, un dels llocs on vaig més a caminar és al Pi d'en Xandri, la veritat és que he portat molts amics meus i molts se sorprenen. La gent té la sensació que Sant Cugat és una ciutat i llavors, de cop i volta, només a molt pocs minuts caminant, tens la natura. Molts amics ens diuen que és com estar allà a dalt a Berga. Aquesta sensació d'estar a una ciutat i de cop i volta estar al mig del bosc és potser el tret que més m'agrada.
Ets l'única dona de l'equip de meteorologia que hi ha a 3Cat. Com ho portes això?
La veritat és que bé. Moltes vegades la gent em pregunta que com és que no hi ha cap més dona. Hi ha hagut altres dones, però la gent pensa que només n'hi ha hagut una. Hi va haver l'Anna Rius, després la Mònica López... Va haver-hi un moment que vam ser dues, la Mònica Usart i jo, que ens quedàvem a l'estiu al 324, però més tard em vaig quedar sola. Em porto molt bé amb els meus companys, no tinc cap problema.
Hi ha algun fenomen meteorològic que t'hagi afectat personalment?
Em va afectar molt el desbordament del Francolí. Vaig anar a aparcar el cotxe, vaig anar caminant fins al punt on faríem la connexió pel TN Comarques i recordo que tot estava ple de fang i com la gent treballava per treure'l. És d'aquelles coses que veus perquè els espectadors t'envien les imatges, però ara ho veia en directe i m'adonava que tot estava destrossat. Les imatges que ens arriben a la tele sempre són espectaculars, però veure-ho en directe, l'endemà d'aquelles inundacions, la veritat és que em va afectar.
Gemma Puig
En el llibre tampoc es troben les claus per no gastar gens d'aigua. Jo en cap moment dic que no es pugui menjar vedella perquè per fer un bistec de vedella es gasta molta aigua, ni en cap moment dic que no pugueu comprar-vos uns texans o un mòbil, que també és un altre dels exemples. La idea és ser-ne conscients.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.