Els experts

Famílies i escola

L'educació, el més important?

"Menys paraules i més pressupost per garantir l'equitat, la qualitat, la pluralitat i la gratuïtat"


  • Comparteix:

josep.manuel.prats

Josep Manuel Prats


Publicat: el 10/març
Els experts |
PDF

Això ens diuen tots els que volen governar-nos. Però, verba volant. I els fets són que hi ha un permanent assetjament al sistema educatiu, perpetrat per tots els governants que hem tingut, i no para. Perquè la millor manera d'assetjar el sistema educatiu és no donar-li la importància que té, no prioritzar com a país les polítiques educatives als pressupostos. "Sort" en tenim d'algunes proves objectives externes, que ens mostren la patètica radiografia d'un sistema que va de fracàs en fracàs. Almenys sabem que cal millorar, malgrat els maquillatges als que l'administració sovint sotmet les dades.

Les prioritats d'un govern es concreten al pressupost, i tenim un sistema educatiu dramàticament infrafinançat. Fa molts i molts anys que es denuncia per part de tot el sector: mestres, famílies i titulars. Però ja es veu que els governs que han anat succeint-se no han fet res per millorar realment i substancialment aquest fet, i han anat posant pedaços als parracs.

El Síndic de Greuges ens diu en un informe de 2020 que, per contenir la segregació escolar, el primer que cal és finançar el sistema com necessita. De fet és una bona estirada d'orelles a la conselleria del senyor Bargalló i anteriors responsables. Però ja es veu que el màrqueting i la comunicació són molt eficaces per tapar les vergonyes d'un país que llangueix en tants àmbits, i especialment en l'educatiu. I enlloc de prioritzar decididament el que ens ha de fer tirar endavant, o simplement no enfonsar-nos encara més, el conseller continua posant pedaços malgrat els resultats acadèmics, els informes externs i fins i tot l'auto assumit informe del Síndic de Greuges.

D'un recent estudi de la Universitat de València s'infereix que massa dels nostres alumnes actualment al sistema pateixen greument en els seus resultats, en gran part per la manca de formació dels seus propis pares. Aquests pares i mares no són ja els "educats" durant la postguerra, són pares i mares formats al sistema educatiu dels anys 90 i 2000. I d'aquella pols venen aquests fangs. Si no apostem de debò per l'educació, no és que no progressarem, és que perdrem més del que ja hem perdut. I no tenim alternativa.

Infrafinançament vol dir menys professorat.
Infrafinançament vol dir tenir menys formació inicial del professorat, tant per mestres com per professorat de secundària.
Infrafinançament vol dir segregació de qui no pot triar l'escola que voldria, perquè l'administració no garanteix el dret fonamental a la gratuïtat.
Infrafinançament vol dir no disposar dels professionals i els recursos necessaris per tenir una escola veritablement inclusiva.
Infrafinançament vol dir menys recursos materials per a la inversió i manteniment en instal·lacions, mobiliari, aules, tecnologia...

Però tampoc tindrem futur si no prestigiem els mestres, com a puntal de la societat, i es menysté a les famílies, no proporcionant la informació necessària, la formació imprescindible i la implicació en l'educació dels fills; i es maltracta les escoles del Servei d'Educació de Catalunya, castigant la iniciativa social per la seva pluralitat i la diversitat de projectes, que presten un servei d'interès públic; i no es valora l'esforç de mestres i alumnes, la memòria com a eina de coneixement, o s'arraconen la filosofia, la literatura, la història.

El 2009, la llei d'Educació de Catalunya exigia un nivell de inversió en educació del 6% del PIB, gairebé 12 anys després encara és ara del 2,5% (2,3% el 2016). Que ho maquillin com vulguin, però sense inversió real en educació, no anem enlloc i seguirem jugant a tercera divisió. Al 2016, França (5,46%), Alemanya (5%), Finlàndia (6,90%), Bèlgica (6,55%), els Països Baixos (5,48%) o el Regne Unit (5,49%). Si fins i tot la mitjana espanyola era del 4,21%!!

Doncs ja es veu que ens cal una política pressupostària decidida i clara en educació, doblant el pressupost en els propers anys. No només per tenir una economia forta i pròspera, sinó per tenir una societat educada, plural i que progressi. Menys paraules i més pressupost per garantir l'equitat, la qualitat, la pluralitat i la gratuïtat.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.