Inicia sessió 
Registra't
Suposo que, per això, quan vaig descobrir el meu propòsit, em va venir al cap que era "Compartir i transmetre coneixement amb passió (i ara, afegiria, humor) per transformar la societat i que cadascú de nosaltres pugui trobar el seu lloc al món". També em vaig adonar que la vida era una successió d'aprenentatges. Que mentre tinguem ganes d'aprendre, de desaprendre, de reaprendre, de créixer, en resum, som vius.També em vaig adonar que podíem posar els aprenentatges en 3 grups: els Aprenentages de CAP, els Aprenentatges de COR i els Aprenentatges de l'ÀNIMA. I que els 3 eren vitals per viure, per viure de sobres, com m'agrada dir-ne. Molta vida en una sola frase.
Els aprenentatges de cap són els coneixements, tot allò que ens fa més savis. M'encanta la paraula savi. Poden ser tècnics, teòrics, pràctics, poden semblar útils o inútils però ens fan sentir vius, ens fan créixer i si els compartim creixem, tots i totes. Fan créixer la humanitat.
Els aprenentages de cor són les relacions humanes. El primer petó, per posar-ne un sol exemple. No només ens mantenen vius sinó que encomanem la vida als demés. Les persones som éssers socials, amb necessitat de contacte. De tocar. D'olorar. De sentir. Aquest moment que estem vivint ens està prenent un munt d'aprenentatges de cor, si bé és cert que podem aprendre del moment, ens estan robant un munt d'aprenentatges. Es hem de recuperar. Els recuperarem. Formen part de qui som, la humanitat, les persones.
Els aprenentatges de l'ànima són aquells que transformen. Passen poques vegades a la vida, o no, depèn. Aprofitem-los. Recordo quan vaig aprendre a viure amb el dolor de la mort dels meus pares. Quan et passa no t'ho creus, però amb la perspectiva de l'espai i el temps, m'adono de tot el que he après, i com ens transforma l'ànima.
I, al final, les persones, som una suma d'aprenentatges de cap, de cor i d'ànima. Tenim la mania de comptar les vides viscudes en anys. Tenim la mania de la quantitat vs la qualitat i potser hauríem de reformular les vides viscudes en anys per vides viscudes en aprenentatges. Potser seria més divertit creuar-se amb algú i t'expliqués quants d'aquests 3 tipus d'aprenentatges té i no tant quants anys fa que és en aquest món, que pot ser molt avorrit.
La meva dèria d'aprendre. La meva dèria de viure gairebé perpètuament en la 'Learning zone' que diu Eduardo Briceño a la seva 'TED talk'. Un lloc on et pots equivocar i equivocar i on les conseqüències de fer-ho són petites, mínimes i ens permeten créixer perquè el dia que haguem de posar l'aprenentage en pràctica ens aplaudeixin. 'Standing ovation' que en diuen els anglesos. Una vida aplaudida. Aquest seria un bon epitafi. "Vull viure una vida aplaudida".
Ai, la meva dèria d'aprendre, en el bon sentit de la paraula.
ENRIC BASTARDAS BONACHI és formador d'[ED]BUILDING, especialista en PNL (Programació Neurolingüística)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.