Els experts

Famílies i escola

El desencís dels adolescents i joves

"A l'aula hem optat per parlar de com ens trobem, de sentir, de compartir,... Estem donant espai a treballar les emocions i les habilitats socials"


  • Comparteix:

sonia.diaz.casado

Sònia Díaz Casado


Publicat: el 23/abril
Els experts |
PDF

Fa molts anys que parlem del desencís dels adolescents i joves. Fa 10 anys, perquè ho atribuíem a una manca d'horitzó professional en una crisi econòmica incipient, en fa cinc per les conseqüències d'aquesta mateixa crisi de la que ja en començàvem a veure el final. I avui? Seguim parlant de desencant, tristor, avorriment...

Aquests darrers mesos he vist, encara més, com els alumnes de 16, 17, 18, 19 anys dels cicles formatius circulaven per l'aula virtual i presencial amb especial desencís i apatia. Aquest últim concepte, per cert, etimològicament molt interessant, ja que el terme "apatia" deriva del llatí 'apathia', i aquest del grec, que significa "absència de passions, emocions, sentiments o malaltia". L'apatia és així definida com la impassibilitat de l'ànim i deixadesa, indolència, manca de vigor o energia.

Què està passant? 10 anys més tard, hem hagut de sumar l'impacte d'una pandèmia mundial per la Covid-19 amb unes conseqüències físiques, emocionals i socials que encara no podem avaluar. Però sí podem copsar l'estat d'ànim dels joves que es lleven cada dia i assisteixen a les aules amb una barreja de sentiments d'alegria i eufòria que els propicia l'edat i l'afartament i el desengany que els aporta el context.

Sociològicament, s'ha trobat en el desencís dels joves els motius de la precarietat laboral, l'atur, les poques oportunitats, el no poder emancipar-se, la insatisfacció personal, la inseguretat o la pèrdua del sentit de la seva vida. Déu-n'hi-do, quina motxilla!

I les dades no són encoratjadores i no ajuden a alleugerir aquestes motxilles. Segons l'EPA el 25,3% del joves estan a l'atur, l'edat mitjana d'emancipació a Catalunya és de 29,5 anys, els contractes són temporals i amb salaris especialment baixos.

I què ens queda? A l'aula hem optat per tenir cura de nosaltres (alumnat i docents), de parlar de com ens trobem, de sentir, de compartir,... Estem donant espai a treballar les emocions i les habilitats socials per a gestionar-les. Estem aprenent que les situacions són passatgeres, l'adolescència i la joventut també, i que hem d'estar preparades emocionalment i socialment per combatre les dificultats que el context ens posa.

SÒNIA DÍAZ CASADO és Sociòloga, Coordinadora i docent de CFGS Integració Social i CGM Atenció a Persones en Dependència i Formadora de l'entitat santcugatenca Edbuilding



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.