Inicia sessió 
Registra't
Els éssers amb qui establim aquests primers vincles ens donen la possibilitat de saber que existim. Quan ens miren, quan ens acaricien, quan ens parlen, quan es comuniquen amb nosaltres, ens reconeixen i això ens permet saber que som un altre ser i amb això crear la nostra identitat pròpia. Aquest procés inicial no s'atura mai i es va modulant -al llarg de la nostra vida- a través de les relacions que anem establint. Ens anem definint a través dels altres.
Els vincles i l'aprenentatge
Aprendre és transformar la informació en coneixement a través de la nostra experiència. Amb ell podem créixer i transformar-nos per sobreviure millor. Un procés que hem situat a l'escola, tot i que no només es dona dins d'ella. Hi ha aprenentatge en contextos molt diversos. Però sempre hi ha alguna cosa comú en tots ells: es dona en un context de vincle, de relació. Si els vincles són tan determinants en la nostra vida, és lògic que ho siguin en el procés d'aprenentatge.
Estem dissenyats per aprendre millor a través dels altres, que sols. Progressem així, de manera més eficaç i més ràpida. Ramon Riera, en el seu llibre 'Connexió emocional' afirma que el nostre cervell percep el reconeixement social com el més útil per avançar. Necessitem que les nostres persones de referència ens validin allò que fem.
D'ells aprenem com sentir i avaluar les coses que vivim al llarg de la vida. Si alguna cosa ens fa perdre la seva validació, ens allunyem d'això per por de perdre a les persones que volem.
Dit d'una altra manera, si no puc satisfer als meus referents pels resultats dels meus estudis m'aniré desconnectant del plaer d'aprendre.
Per això, aprendre és més que utilitzar el nostre intel·lecte. Per fer-ho necessitem d'un equilibri entre el nostre sistema intel·lectual, emocional i relacional. Els necessitem als tres per fer de l'aprenentatge una experiència de goig que ens permeti continuar aprenent al llarg de la vida. Aprendre comporta accions implícites com ara equivocar-nos, assumir riscos, acceptar responsabilitats, triar, prendre decisions.
Totes elles suposen un esforç i un risc perquè desconeixem a priori, si els èxits arribaran. Mentre aprenem, ens podem sentir insegurs, poc eficaços i potser frustrats. En aquests moments és fonamental comptar amb vincles segurs que ens donin suport per continuar, que ens donin confiança i seguretat. L'esforç és una feina que requereix molta energia i necessita ser acompanyat.
Amb qui aprenem?
Aprendre és un acte voluntari i ho fem amb les persones que ens acompanyen per descobrir els sabers i coneixements, per nosaltres mateixos. Són aquelles que ens porten fins a la nostra Zona de Desenvolupament Pròxim tal com el va definir Vigotski. Aquell lloc en el qual, quan ho aconseguim, som més savis, més experts en alguna cosa, ens hem transformat i ja no hi ha marxa enrere. Avui sabem que la qualitat del vincle per dur a terme aquest procés, és determinant. Els vincles significatius aconsegueixen aprenentatges significatius.
Podem aprendre sols però som més eficaços quan ho fem a través dels altres. Els docents són a priori els experts en les tècniques que motiven l'aprenentatge, però no són els únics. També hi ha les famílies, agents fonamentals per crear contextos que connectin els seus fills als aprenentatges des d'una posició més informal i menys experta. I hi ha també el grup d'iguals, els companys i amics que des de la proximitat poden contribuir en gran manera, al desenvolupament saludable del procés d'aprenentatge.
Com acompanyar el procés d'aprenentatge?
Un bon acompanyament es construeix des de la connexió emocional: Som éssers dotats per a connectar-nos emocionalment i això ens permet actuar i col·laborar junts, ens permet aprendre a partir de l'experiència de l'altre: Els estudiants aprenen i es motiven quan comparteixen les experiències dels seus adults, quan aquests despleguen les seves fortaleses i les seves capacitats. Els estudiants entenen així, que ells podran arribar a fer el que veuen fer i els ajuda a conèixer les seves pròpies capacitats.
Connectar emocionalment és compartir estats intencionals entre els aprenents i els seus docents o els seus adults de referència. És compartir la intenció que els primers progressin. És mostrar expectatives cap a ells i les seves capacitats. Gràcies als estats intencionals vam arribar al llenguatge, a la cultura, al coneixement.
També és compartir l'atenció conjunta cap a una activitat concreta. És fixar-nos junts en allò que ens envolta i despertar interès i afecte per conèixer-lo.
Richard Curwin, autor de 'Disciplina amb Dignitat' ens diu que per motivar satisfactòriament als aprenents hem d'acceptar que just no és el mateix que igual, la qual cosa ens porta a la conclusió que les estratègies d'acompanyament funcionen millor si es poden personalitzar.
Personalitzar és comprometre'ns a perseguir el que és millor per a cada un dels aprenents. A centrar-nos en els valors de la compassió, la comprensió i la tolerància. És oferir seguretat, construir esperança i creure en ells, acceptant incondicionalment com són i fer-los millor del que ja són.
Personalitzar l'acompanyament és plantejar reptes d'aprenentatge d'acord amb el domini de les destreses i adequar el nivell de dificultat. L'objectiu és augmentar l'aprenentatge, fomentar èxits perquè aquest no es bloquegi i no s'aturi al llarg de la vida.
Els docents i tots els adults que acompanyem als nostres joves en aquest procés, tenim la capacitat de transformar les seves vides. Només quan senten que hi ha la connexió en els termes que hem descrit, ens reconeixen com els seus legítims acompanyants i ens obren les seves vides per deixar que el procés flueixi.
És un repte majúscul i de gran responsabilitat que requereix entusiasme i passió. Mantenir-lo comporta treballar el nostre benestar personal, cuidar-nos per omplir-nos d'energia i continuar fent d'ell una cosa valuosa i fonamental.
TERESA TERRADES és formadora d'[ED] BUILDING (edbuilding.org). Coordinadora Pedagògica i Professora de Secundària de l'IES Escola Intermunicipal del Penedès. Formadora de docents i equips directius en educació relacional i emocional. Llicenciada en Geografia i Història i Màster de Coaching i Lideratge Personal per la Universitat de Barcelona. Especialista acreditada en Coaching Relacional per l'Institut Relacional (Barcelona). Professora del Màster de Coaching i Lideratge Personal i del Postgrau Mentoria i Coaching educatiu de la Universitat de Barcelona
Foto: Inez del Prado
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.