Un nou pas cap a l'escanyament de la iniciativa social


  • Comparteix:

josep.manuel.prats

Josep Manuel Prats

President de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)


Publicat: el 19/gener
Els experts |
PDF

Catalunya ha estat rellevant a Europa tota l'Edat Contemporània, per l'empenta i la iniciativa de la societat civil que va fer possible una gran i eficaç xarxa associativa i empresarial en els àmbits industrial, comercial, financer, educatiu, cultural i sanitari. Aquest capital, que és el que Catalunya és, no el podem deixar en mans dels polítics alegrement, ans al contrari: hem de recuperar la iniciativa social per posar-la al servei dels serveis d'interès públic, com és el Servei d'Educació de Catalunya.

Mentre estem amoïnats, fins i tot espantats, i distrets amb la Covid, el govern, enlloc de mirar de ser el referent que podríem ser del respecte pels Drets Fonamentals, va reculant. Fa molts anys que ho intenta, i la conjuntura actual li ho està posant fàcil.

Els pares i mares que escolaritzin els seus fills per al curs 2022-23 trobaran encara més dificultats per exercir el seu dret a triar l'educació que volen per als seus fills. La planificació que ha engegat el govern limitarà les opcions i la pluralitat; l'infrafinançament endèmic -volgut pel govern- farà la resta, i pot fer desaparèixer moltes escoles d'iniciativa social -la concertada- ofegades econòmicament i per un context d'assetjament constant.

Els bens protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans, per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, la Constitució, l'Estatut i la LEC són diversos: dret a l'educació obligatòria GRATUÏTA, la llibertat de creació de centres docents d'iniciativa social, i dret preferent dels pares a TRIAR el tipus d'educació que s'haurà de donar als seus fills conforme les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.

I aquests drets i llibertats estan novament en perill per dos motius: primer, per la manca de voluntat real de millorar el finançament del sistema, especialment per a les escoles d'iniciativa social compromeses amb el Servei d'Educació de Catalunya; segon, per la mania persecutòria del govern de posar la seva capacitat a la planificació per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, quan hauria de ser a l'inrevés.

Sobre el primer, el finançament de les escoles d'iniciativa social el marquen els Pressupostos Generals de l'Estat. A l'Annex 4 es fixen els conceptes i quantitats que es dedica per mòdul (aula). Les CCAA poden incrementar aquestes quantitats (com succeeix a País Basc o Navarra, i no a Catalunya). El mòdul cobreix un rati de 1'4/1'6 professor per aula (que a la pública pot ser 2/2'5) i una petita part per a les "despeses generals", que és absolutament insuficient: aigua, llum, gas, lloguers, assegurances, neteja, impostos, despeses financeres, reparacions, manteniment, mobiliari escolar, telecomunicacions, tecnologia i xarxes, maquinari, programari, material d'oficina, impostos i taxes, formació del professorat, indemnitzacions del professorat, etc. etc. Els imports del mòdul no contemplen el professorat de sisena hora, personal administratiu, de suport educatiu o d'orientació, de neteja i seguretat; és per això que existeix un greu infrafinançament de les escoles d'iniciativa social concertades (ho diu el Síndic de Greuges i el govern incompleix flagrantment el Pacte contra la Segregació!!), però la pública ho té tot finançat. I som els pares i mares els que, amb el nostre esforç i compromís amb el projecte educatiu que hem triat, hem de fer front a aquestes despeses de manera voluntària, perquè els governs neguen l'evidència i la LOE-LOMLOE (molt injusta en tants aspectes) en dificulta l'existència.

Enguany s'ha produït un increment de gairebé el 2% d'increment del mòdul del concert, que no servirà ni per eixugar les pèrdues que les escoles han tingut els dos darrers anys per causa de la Covid. Menys és res, però cal un compromís personal, social i polític (i mediàtic) ferm i decidit per superar aquest greuge històric i injust que dificulta que totes les famílies puguin exercir, amb pluralitat i en llibertat, el dret fonamental a triar l'educació que volen per als seus fills.

La proposta que defensem és senzilla: seguir incrementant encara més decididament el mòdul, i avançar amb terminis concrets -4 anys?- fins a assolir que la inversió en el Servei d'Educació de Catalunya sigui del 6% (o més) del PIB, i tenir la gratuïtat real de les places escolars a Catalunya, incloses les concertades, com estableixen els Drets Fonamentals i les nostres lleis. És tan sols una qüestió de prioritats.

I què fan els municipis? Ja veurem com acaba... però de moment no tenen criteri propi, fan seguidisme del departament, i han parcel·lat de nou el territori per dificultar el dret de les famílies a la tria lliure que haurien de fer en breu. Un escàndol. Així que hem de seguir treballant i donar a conèixer la gran tasca que fa la concertada al Servei d'Educació de Catalunya.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.