L'arbre i les arrels

Blai Blanquer

Publicat: el 25/jul/14
Opinió| Columnes

Per seguir els passos d'aquell que va passar pel món fent el bé, ens hem d'ocupar dels afers terrenals com ell ho feia. Aquesta fermesa es configura en la intimitat del nostre ésser.

Com els arbres, depenem de les arrels: 'l'home que posa en el Senyor la seva confiança serà com un arbre que arrela vora l'aigua; que enfonsa les arrels ran del torrent: quan ve l'estiu es manté verd, dóna fruit en anys de secada.'

L'ensenyament de Jesús sobre la conducta humana envers Déu i els homes, posa l'accent en la importància del que és invisible: la interioritat de la persona, el seu cor (bíblicament: el centre de les decisions). Per això diu: 'El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes...' i treu del temple els que pretenien 'comprar' el favor de Déu sense convertir-se.

Ser plaents a Déu i útils a la humanitat reclama educar la interioritat apassionadament: 'Amb tot el cor, amb tota l 'ànima, amb totes les forces'. Per aconseguir-ho, cal un exercici humil i silent que passa desapercebut: el de la pregària que modela l'esperit.

Aquesta n'és un bon exemple: 'Doneu-me sentits purs per a veure-us, Senyor. Doneu-me sentits humils per escoltar-vos. Sentits d'amor per servir-vos. Sentits de fe per romandre amb Vós (Dag Hammarskjöld)'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià

Columna publicada originalment el 16 de febrer de 2014