La cançó enfadosa
Blai Blanquer
Publicat: el 5/ago/14
Opinió|
Columnes
'El pensador que vol convertir-se en orador, l'home intel·ligent que vol moure masses, imposar-se en les assemblees, fascinar amb la paraula, només ha de passar del territori de les idees al terreny dels tòpics'. Victor Hugo.
El tòpic és una idea parcial o amb poca base que sembla lògica i és ben acceptada i que es presenta com autèntica. En el camp social un tòpic freqüent és la cançó enfadosa de contraposar justícia i caritat (en minúscula). Amb la bona intenció de no encobrir les desigualtats, es fa un discurs polit apte per a qui ho té tot resolt. Encara no hem penetrat prou la realitat. Encara no reconeixem que a nivell global o juguem tots des de la base, o tot segueix anant de mal en pitjor: els rics són menys i més rics i els pobres més i més pobres.
El que avui és Caritat (en majúscula) és essencialment promoció i demà ha de ser justícia. Tal com ha fet dir el Papa Francesc a Davos: 'La promoció integral del pobre va més enllà de la simple mentalitat assistencial'. I el Fòrum Català de Teologia i Alliberament: 'La dignitat col·lectiva d'una societat no es mesura per els possibilitats que tenen els sectors econòmicament benestants, sinó pel respecte i l'estima amb què són tractats els sectors més castigats'.
BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià
Columna publicada originalment el 26 de gener de 2014