Rull-Conesa: el tàndem de la nova Convergència

Jordi Puignero


Publicat: el 28/jul/14
Opinió| Columnes

En estat de xoc. Així estem la família convergent i molts ciutadans de Catalunya després de la confessió i autoinculpació del President Pujol per evasió fiscal. A nivell personal tinc un doble sentiment de decepció i tristesa de tal magnitud que he trigat més de mitja hora en poder començar a redactar la columna d'avui.

És lamentable que el President Pujol hagi estat 35 anys sense regularitzar uns diners heretats a Andorra, i és una pena que una persona que ha donat tant per aquest país acabi així. Així em sento. Però Catalunya i el procés estan per sobre de qualsevol persona per important que sigui o hagi estat, també d’en Jordi Pujol i Soley. Tanmateix faríem bé de no oblidar que si avui som a les portes de l’emancipació nacional de Catalunya és també, i sobretot, gràcies al President Pujol. Ho dic perquè durant els propers mesos sortiran de sota les pedres denigradors descarnats i sense escrúpols de la figura de qui va ser durant 23 anys President de Catalunya. Alguns ho faran de bona fe i en la justa mesura, perquè evadir impostos essent President és ètica i moralment 'reprovable' i per tant ha de ser castigat. Però també n’hi haurà uns quants que se n’alegraran i ho aprofitaran per intentar rebentar el procés amb l’objectiu que no puguem votar el proper 9-N. Sense anar gaire lluny en el temps, aquest passat cap de setmana, el nou líder del PSOE, don Pedro Sánchez, ja ha aprofitat per carregar contra l’independentisme comparant-lo a la violència masclista, conceptes ha dit 'que cal desterrar d’Espanya'. Li agafo la paraula Sr. Sánchez (l’inconscient el deu haver traït), si el que vol és una Espanya sense independentistes catalans deixi’ns fer la consulta, accepti el resultat democràtic, i ja no caldrà que desterri a ningú.

Però bé, no voldria acabar la columna sense parlar de la Convergència post pujolista que va començar a caminar divendres passat de la mà i lideratge del tàndem Rull-Conesa. Dues cares noves, però sobretot una nova forma d’entendre la política per una Catalunya lliure i socialment justa. Tinc la gran sort i el privilegi de conèixer i d’haver treballat colze a colze amb la Mercè i el Josep. Per tant feu-me cas si us dic que el tàndem Rull-Conesa es deixarà la pell perquè aquesta nova Convergència continuï sent l’instrument més útil perquè aquest país pugui ben aviat decidir ser independent i ho farà amb una política feta des del cor, preocupada per les persones i els seus problemes.

Hi ha homes i dones que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. Però n’hi ha que lluiten tota la vida, aquests són els imprescindibles. D’aquest darrer grup són en Josep i la Mercè, persones normals, però imprescindibles per afrontar els reptes nacionals i socials de Catalunya dels propers anys.

Jordi Puigneró i Ferrer és regidor de CiU i membre de l’executiva comarcal de CDC.