No som, volem ser

Blai Blanquer

Publicat: el 7/set/14
Opinió| Columnes

Quan vaig veure per primera vegada enmig dels fidels de sempre, cristians immigrats d'altres continents, no em vaig poder estar de dir: 'No queráis ser como somos nosotros, sino como nosotros tendríamos que ser'. Em va sortir de l'ànima!

He recordat aquell rampell pensant en la diada nacional de Catalunya. Podem presumir del que som? Contents i enganyats amb el 'som i serem' cofoi i acrític, no aniríem enlloc. Siguem francs: en molts aspectes no som com hauríem de ser. Els nobles objectius reclamen molta humilitat i la fortalesa d'adreçar les marrades que hàgim fet en el camí. Reconèixer els errors i les caigudes no ensorra perquè, 'caure no és perillós ni deshonrós. En canvi, no alçar-se és totes dues coses a la vegada' (K. Adenauer).

Els sentiments descontrolats fan perdre la capacitat de raonar amb aquell seny que venç l'arrogància i els complexos d'inferioritat. Més que en les grans batalles, el coratge veritable s'assoleix en el tractament adequat de les petites derrotes i dels grans fracassos. Alçar-se és el veritable heroisme quotidià. Al cap i a la fi la més tensa actualitat també passa. I com diu el poeta: 'Quan passen les novetats, només queda el que és viu. On no hi ha tradició, no hi ha terra ferma'.

MOSSÈN BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià