Les places són de tots

Marco Simarro


Publicat: el 30/set/14
Opinió| Columnes

A qualsevol poble, vila o ciutat hi ha places i carrers que haurien d'estar al servei de tots els veïns. Però és constatable com l'espai públic, que és de 'propietat' col·lectiva, està subjecte, cada vegada més, a ordenances, decrets o lleis que semblen complicar més l'ús dels mateixos que no pas dinamitzar els esdeveniments que s'hi vulguin fer.

Doncs bé, moltes d’aquestes limitacions i traves van ser posades a debat durant les reunions del Pacte per la Nit que es varen donar al llarg del 2011. Personalment, vaig participar juntament amb d’altres associacions, entitats i partits polítics, de la comissió que tractava l’ocupació de la via pública. L'objectiu principal era aconseguir millores per organitzar actes al carrer per al teixit associatiu santcugatenc, sobretot d’entitats sense ànim de lucre. I és que, justament, aquest tipus d’entitats necessita desenvolupar part de les seves activitats en formats més lúdics i de cara al públic per poder promocionar-se i autogestionar-se. A més a més, és clar, de dinamitzar i donar vida a les places i carrers del poble complint, així, una tasca social imprescindible.

Com a tot pacte, totes les parts vam haver de cedir per poder configurar un document que pogués representar a la gran majoria de santcugatencs. És per això que no acabo d’entendre com alguns veïns, a la darrera reunió del Pacte per la Nit (setembre, 2014), el van titllar d’aberració o d'insult al sentit comú. Puc entendre perfectament les queixes i que, a la zona més cèntrica (voltants del Monestir) hi hagi una sobrecàrrega d’actes i concerts, per la qual cosa cal treballar millor la rotativitat dels espais utilitzats. Però no puc acceptar que es retallin acords consensuats i documentats conjuntament de manera unilateral per part de l’equip de govern. Aquesta decisió no respon a cap mena d'argument democràtic ja que s’efectua en funció de les queixes (legítimes o no) d’un grup de veïns i, per tant, passant per sobre de la representativitat que avalava el pacte.

A tot això, és interessant afegir l’apunt que va fer una d’aquestes veïnes quan es parlava sobre els concerts: 'Per què no feu una sala de concerts i problema resolt?' Vet aquí una bona proposta! És més, jo hi afegiria que fos mínimament cèntrica i de gestió pública. De fet, posats a demanar, es podria obrir la gestió als veïns i/o col·lectius que en proposessin un bon ús. D’agosarat em titllaran, en fi.

Amb tot, el Pacte per la Nit mai no ha sigut aplicat del tot i s’han incomplert molts acords en reiterades ocasions, tot i així, encara no s’havien atrevit a retallar-lo. És necessari que aquest pacte funcioni i que el millorem entre tots els veïns del poble. Ja que veïns en som tots i, per molt que alguns insisteixin, els que volem fer vida a les places no som pas uns eixelebrats i, per descomptat, també descansem.

MARCO SIMARRO és estudiant d'Educació Social, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i militant d'Arran Sant Cugat
@MarcoSz4