La PAH ens recorda cada dia que la crisi no s'ha acabat

Mireia Ingla

Publicat: el 1/nov/14
Opinió| Columnes

Ara deu fer deu mesos aproximadament que vaig dedicar una de les meves columnes quinzenals a la desigualtat social que estem patint. Ja aleshores, l'Estat espanyol ocupava la segona posició del llistat de països més desiguals de la Unió Europea, per sota de Letònia.

La notícia avui és que continua encapçalant la llista d'estats que han arribat a aquest punt i, en gran mesura, és per culpa de la poca protecció social a les persones més desfavorides. Tot això, enmig d'unes polítiques fetes a base de retallades en sanitat, educació i serveis socials. Avui, ja podem afirmar que hem retrocedit en justícia sociaL i equitat tant que la temible fractura ja s'ha produït. Allò que ens ha costat dècades assolir, ens ho hem carregat en poc temps.

Les comparacions són dramàticament eloqüents. A l'Estat espanyol les vint persones més riques, tenen igual que els 14 milions amb menys recursos. O bé que l'1% de les persones més riques tenen tant com el 30% de les més pobres. I així podríem fer un llistat de comparacions horroroses que no acabaria mai. Tot això, enmig d'un context on les entitats financeres no paren d'obtenir beneficis. No fa pas massa dies que hem sabut que Bankia i CX han millorat tant els seus resultats que han superat, amb nota, els 'stress test' fets a la banca europea. Però s'han oblidat de destacar que ho han aconseguit a costa dels diners públics injectats pel FROB. D'altra banda, el president del govern espanyol va presumint que Espanya és l'Estat que més creix de l'eurozona, sense esmentar que el Banc d'Espanya ha indicat que el consum de les famílies s'ha estancat.

Però la realitat és tossuda i la crisi que va esclatar el 2008, a dia d'avui, encara s'acarnissa amb moltes persones i famílies i, desgraciadament, això va per a llarg. Una de les seves cares més crues és, sens dubte, la que representa la PAH. Potser ja no encapçala els titulars de diaris i telenotícies tan sovint com abans, però la PAH continua viva, perquè encara és imprescindible.

Fa més d'un mes que la PAH de Rubí està acampada davant d'una oficina de CX a Sant Cugat. Representen 20 famílies que estan vivint el drama de perdre casa seva i, per això, reclamen la dació en pagament i un habitatge en règim de lloguer social. Una de les famílies afectades té quatre fills, tots menors de quinze anys. Mentre això passa, l'Ajuntament de Sant Cugat els multa amb 375 euros per ocupar i manifestar-se sense permís a la via pública.

Intentem fer tots plegats un exercici de crua realitat. Per una banda tenim famílies que porten més d'un mes vivint a la intempèrie i tenen poc a perdre, si ho comparem amb el drama que significaria quedar-se al carrer per sempre. De l'altra, una entitat bancària, que recordem que va haver de ser rescatada i nacionalitzada per l'Estat, és a dir, amb els diners de tothom, per intentar salvar la nefasta gestió d'uns directius que, per cert, avui estan tots recol·locats en d'altres entitats financeres cobrant sous milionaris. I, per si això no fos poc, l'Ajuntament de Sant Cugat es converteix en el tercer en discòrdia i els diu que com que cap dels afectats és del municipi i que les hipoteques en qüestió tampoc van ser subscrites en oficines santcugatenques, no entén que hi fan a la nostra ciutat. I els multa!

Ara només cal dir-los o que vagin a Rubí, que per això són d'allà, o més ben dit, que acampin davant la seu central de CX a Barcelona. Ai no, que ara és del BBVA. Doncs que agafin l'AVE i cap al Paseo de la Castellana, que allà segur que se'ls escolten!

MIREIA INGLA és presidenta i alcaldable per ERC