Inicia sessió 
Registra't
Des que es van instituir aquestes celebracions, a finals del segle XX, les diades commemoratives han patit una evolució. Durant molt de temps, hi havia el convenciment general que, per un dia, ens recordàvem d'aquells ciutadans i ciutadanes que viuen a l'anomenat tercer món, allà on això dels drets humans ningú sabia que volia dir, ja que quan l'únic objectiu de la teva vida és intentar sobreviure a la fam, a la guerra, a les violacions o a l'explotació infantil, ets incapaç de creure que tens cap tipus de dret fonamental.
Però qui ens havia de dir que, traspassada la primera dècada del segle XXI, el 20 i 25 de novembre els dedicaríem, més que mai, a defensar els drets dels infants i de les dones també del primer món, és a dir, del nostre país, de la nostra ciutat o fins i tot del nostre entorn més immediat.
La brutal crisi que estem patint ha colpejat moltíssimes famílies i, com sempre passa amb els col·lectius històricament més vulnerables, les dones i els infants són els que n'estan sortint més malparats. A Catalunya tenim 400.000 infants en situació de pobresa, s'han hagut d'augmentar en 69.000 les ajudes per menjadors escolars; a l'Estat espanyol un de cada tres infants viu en risc de pobresa, això representa l'esfereïdora xifra de més de 2.800.000 nens i nenes. En plena era de la 'play station', mòbils de darrera generació, iPads hi ha infants al nostre voltant que literalment passen gana.
Una situació similar està passant amb les dones. En un moment com l'actual on cada vegada més ocupen càrrecs d'alta responsabilitat en els seus llocs de feina i han assolit quotes importants de poder, lluny d'aconseguir eradicar la violència masclista, aquesta ha sobreviscut i s'han transformat les formes d'exercir-la, de manera que a vegades no es percep com a tal. Les noves tecnologies i les xarxes socials, també aquí hi estan jugant en contra.
Ara bé, no ens oblidem que la crisi econòmica, amb les dramàtiques conseqüències socials que suposa, són a dia d'avui el principal detonant de la violència contra les dones i, encara que aquesta no entengui de nivell econòmic ni de classe social, ser dona i ser pobra és una combinació letal.
En definitiva, aquells col·lectius que al llarg de la història de la humanitat sempre han estat vulnerables, en ple segle XXI, ho continuen sent. Ara, però, les discriminacions es disfressen en forma de Whatsapp, però en definitiva, són agressions als drets humans fonamentals, aquells recollits en la Carta de les Nacions Unides, que ara més que mai cal defensar. O dit de forma més col·loquial, quan pinten bastos, sempre ho acaben pagant les mateixes persones.
MIREIA INGLA és presidenta
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.