Sant Cugat, capital de la desigualtat?

Ferran Villaseñor

Ferran Villaseñor


Publicat: el 10/des/14
Opinió| Columnes

Que Sant Cugat sigui de les ciutats punteres de renda per càpita, segons les dades de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada, significa que ja no tenim desigualtats territorials i socials, i que tots els barris i les seves famílies tenen la mateixa consideració 'top ten'? Aplicant, tal com marca l'estudi de referència, el coeficient de Gini, si cerquem els punts del municipi entre grau de màxima igualtat o màxima desigualtat ens adonem que l'1% de la població de Sant Cugat concentra el 21,01% de la Renda Local. I, per tant, també som campions en desigualtat (en municipis de més de 50.000 habitants ), solament darrere d'Alcobendas ( i la seva Moraleja) i Pozuelo de Alarcón, a la comunitat autònoma de Madrid.

Per tant és evident que no som tant 'top ten', ni de bon tros. Ni per inversions als diferents barris ni per la situació social de la ciutat, que en els darrers 2 anys ha incrementat les sol·licituds d'ajuda social directa a l'ajuntament, situant-se al voltant del 10% de la població.

Des del PSC fa anys que reclamem la territorialització del pressupost municipal amb l'objectiu de buscar un millor equilibri entre allò que els barris aporten a les arques muncipals i el que aquestes els retornen amb serveis i inversions. És evident que Sant Cugat no té el mateix nivell d'inversions entre els diferents barris, i tampoc és equitatiu el retorn, per exemple, de l'impost de l'IBI, aportat pels diferents sectors residencials del municipi.

Dels 50.434 euros de la renda per càpita declarada a l'IRPF de mitjana per part dels santcugatencs, en tenim més d'un 10 per cent (9.000 habitants aproximadament) que no arriben als mínims indispensables per passar l'any sense dificultats econòmiques, havent d'assistir a les ajudes socials de l'Ajuntament. Això significa que aquestes persones ingressen de mitjana per sota dels 10.800 euros anuals, normalment bastant menys. Per tant, emmirallar-nos en unes dades tant optimistes (?) no ens hauria de fer perdre el món de vista, i pensar que a la nostra ciutat tot està resolt. Encara tenim barris i districtes amb mancances importants d'infraestructures com és el cas del barri de Sant Francesc- Monestir, Can Barata, Sol i Aire, o Sant Domènech, entre altres.

Des del grup municipal del PSC hem fet més de 80 al·legacions al pressupost de 2015 amb l'objectiu d'equilibrar les inversions i la despesa corrent entre els barris i districtes, posant l'accent en infraestructures necessàries i improrrogables, reivindicades des de fa més de tres anys, algunes d'elles compromeses i aprovades pel ple municipal, però sense dotació pressupostària per part de l'equip de govern.

Podem esdevenir ciutat modèlica, però també visualitzem que som ciutat puntera en la falta de compromís polític del govern local a l'hora de cercar un reequilibri més just a les desigualtats, tant en les inversions com en fer millors dotacions pressupostàries en les ajudes socials que aquesta crisi ha generat als barris i a les seves famílies.