Syriza, de l'eufòria final a la decepció inicial

Pere Soler

Publicat: el 28/gen/15
Opinió| Columnes

Diumenge la formació Syriza va guanyar de manera sobrada les eleccions a Grècia, tothom s'ho esperava, de fet fins ara ha estat l'avantguarda per la lluita contra la Troika i l'austericisme provocat des de Brussel·les. Òbviament, sense entrar en l'anàlisi econòmica sobre el deute i la situació grega, cal puntualitzar un parell de gestos que des de la simpatia despertada en general per l'esquerra europea no ens han agradat.

En primer lloc, el pacte amb els de la ultradreta d'ANEL, amb notables diferències ideològiques, alguns d’ells ja havien format part del partit conservador de Nova Democràcia, i a destacar el seu posicionament desfavorable sobre la separació entre església i estat, l’homosexualitat o la duresa amb la immigració i els seus drets, per posar alguns exemples. Per tant, d’entrada sobta que Tsipras amb la seva trajectòria política i de moviments socials hagi apostat per aquest acord.

Una altra relliscada, el segon dia, i davant de l’anunci de composició del seu govern, no hi figura cap dona. És possible pensar que un partit titllat de progressista, de rupturista i que defensa la igualtat d’oportunitats, no hagi fet ni tan sols el gest d’apostar per cap dona al front de cap dels dotze ministeris. I per més que la presidència del parlament grec recaigui finalment en una dona no compensa la balança. Què se n'ha fet, de la paritat?

Entenc que les coses a Grècia s’estan precipitant, però ja fa mesos que la victòria de Syriza es veia venir, i home, des de l'afecte, no es podien preveure les coses. O el que és pitjor, si ho havien previst, han fallat. Ara estarem expectants a veure les primeres passes, mesures i negociacions per tirar endavant el país, de veritat que els desitjo el millor.

I com a colofó, ni Podemos, ni IU, ni ICV-EUIA, ni altres que hi donaven suport, n’han dit res (o almenys no els he escoltat ni llegit), ni del pacte, ni de la composició del govern. No està malament per algú amb qui s’ha emmirallat durant mesos. Sabem que en diran ben poca cosa, i que passaran de puntetes i quan hi hagi les primeres negociacions econòmiques amb la UE ja no se’n parlarà.

Per això quan diem que en política també són importants els gestos, és això. Llàstima, companyes de Syriza, reclameu la vostra presència i la vostra igualtat.

PERE SOLER és regidor del PSC de Sant Cugat