Opinió

Si fóssim una taula...


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 27/feb/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

...aquestes serien les nostres potes. Com que som una candidatura, aquests són els nostres pilars.

L'Esquerra transformadora. De dalt a baix
El model socioeconòmic vigent és un fracàs social, no és cap novetat. És un despropòsit inassumible que crea fractura i infelicitat. No admet cosmètica ni reformes parcials. No admet reajustos ni edulcorants. Cal refer el sistema des del principi i completament; cal fer un reset i repensar col·lectivament com distribuïm les riqueses que tenim i que generem. Com no descapitalitzem més les intitucions públiques sinó que lluitem perquè tinguin més competències i les adminsitrin sota criteris més justos. Com més a prop estiguin les decisions i els recursos de la mateixa gent, més ajustades seran les decisions dels seus interessos. No cal un Ajuntament com un gerent de recursos externalitzats que no vetlla pels treballadors, sinó un garant del bé i els béns comuns, una casa del poble, en definitiva.

Sobiranistes
D'entrada sempre diem que no volem separar l'alliberament nacional de l'alliberament social, però la veritat, per ser honesta, és que no podem. Són indestriables. Qui els vol contraposar o n'abandera un en detriment de l'altre, pretenent que s'exlcouen fa un esforç tan inútil (i grotesc) com qui pretén separar la sal del mar. Perquè són determinacions polítiques necessàries i germanes. La sobirania real i plena passa per decidir quin model de país volem energèticament, quins models urbanístics, econòmics i productius necessitem, o amb què invertim els recursos i no podrem decidir-ho si estem subjugats als mercats financers, als lobbys turístics i especulatius, a la gula dels bancs propis i internacionals, als dictats de la Troika. Si volem decidir quina inversió fem en educació al nostre país o en salut, no les podem deixar en mans privades.Per decidir-ho absolutament tot, començant pel meu carrer, la meva ciutat, el meu país.

Feu-nos servir, que ens agrada
Un dels baluards més preciosos de la CUP-PC, al meu entendre, és aquest estat anímico-polític semblant al que deu tenir un enginyer quan ha acabat un pont i vol que sigui -és clar- utilitzat i com més millor, doncs seria absurd que l'hagués contruït per a ell sol o per a la seva família, no? Així és com entenem la candidatura: un altaveu de les lluites socials, les iniciatives col.lectives exsitents a Sant Cugat de tots els àmbits; des de la creació de Cultura Popular, a les xarxes de solidaritat o els col·lectius de reflexió i acció politica, a les perones qui lluiten pels drets socials, al poble en general.

Radicals? Sí, gràcies. Radicalitat democràtica i si pot ser dues tasses. Que no en falti. Anar a l'arrel en el fons i demostrar-ho en les formes
Com es podria sinó plantejar una esmena a la representitivitat, a la delegació, a les xarxes clientelars i a la meritocràcia dins els partits sense una pràctica radicalment oposada a aquests vells costums? Doncs fent-ho: rotació de càrrecs. Limitació de sous i mandats. Assemblees obertes. Assemblearisme.

La política no és una vocació de servei, sinó la manera d'entendre tot allò que un fa a la vida. Cal fer-la, doncs, d'acord allò que un pensa i sense excepcions, construint així, dia a dia, persona a persona, a vegades contra tot pronòstic, una nova manera de fer política. Una nova manera per a un nou temps.


NÚRIA GIBERT és la cap de llista de CUP-Procés Constituent a les municipals



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.