De fam i de guerra

Blai Blanquer

Publicat: el 26/abr/15
Opinió| Columnes

Hi ha una antiga súplica que diu: 'De la fam i de la guerra, allibereu-nos senyor'. Aquest pot haver estat el clam dels creients que s'han arriscat a travessar el mar fugint d'aquestes desgràcies i el mateix afany els ha portat a la mort.

Famèlics i perseguits a milers miraven Europa amb un bri d’esperança i en el 'Mare Nostrum' hi ha trobat la sepultura: un mal vaixell, la severitat de la travesia, o l’odi contra els cristians els han llençat al fons del mar amb el sol equipatge dels seus projectes. Els desesperats que s’hi han ofegat són tants, que clamen al cel. I és tan gran l’envergadura de les causes de la tragèdia, que els 'poderosos'- que fàcilment hem acusat d’apàtics – ara es reconeixen impotents. Nosaltres, hem de procurar que no ens deprimeixin els drames pels quals, si hi ha remei, no està a la nostra mà. Però no podem girar full dels patiments i esforçar-nos en imaginar un món irreal. Deia Rabindranath Tagore que: 'La lliçó més important que l’home pot apendre en la seva vida és que en el món hi ha dolor' a condició, és clar, que sàpiga gestionar-lo bé. És ben difícil trobar sentit a aquesta realitat prescindint de la transcedència, digueu-li amor, digueu-li fe. Mentre tinguin la adequada intensitat.


BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià