Per l'alliberament sexual, trenquem rols

Èric Gómez

Publicat: el 25/jun/15
Opinió| Columnes

Aquest diumenge, 28 de juny, és el dia de l'orgull LGTBI+. I enguany, un any més, hem de parlar de drets i de la lluita per l'alliberament lèsbic, gai, transsexual, bisexual, asexual, pansexual, intersexual i de tantes altres persones amb una identitat sexual no normativa. Potser moltes etiquetes però, al cap i a la fi, no som moltes les persones que hi ha al món? I, de fet, parlem del mateix: del dret a ser un mateix, lliurement, i d'estimar a qui vulguis, com vulguis i on vulguis.

I és justament això el que volem i hem de reivindicar aquí, a Sant Cugat. Sabem que aquesta mena de reivindicacions no agraden a tothom en un idíl·lic, i sovint excloent, model de ciutat convergent de famílies tradicionals. Des que naixem, diverses normes ens són aplicades per fer-nos representar un paper ideal a la societat, depenent de si el nostre sexe és masculí o femení. En base a aquest arquetip ho fem, sentim i pensem tot. La majoria de nosaltres acceptem el nostre rol. Algunes persones, però, ens veiem obligades a trencar rols, a fugir d'aquest paper marcat. I tot això, simplement, per ser feliç.

La lluita per l'alliberament sexual és coneguda, però no per això avança prou ràpidament. La involució dels drets humans a Rússia, les declaracions de líders episcopals suposadament reformistes, la penalització de l'homosexualitat a Uganda i Gàmbia, la seva recriminalització a l'Índia, no permeten massa optimisme. Tampoc a casa nostra. Cada dia algun nen o nena pateix assetjament al nostre país per raó de la seva orientació sexual, alguns arriben a situacions límit. Encara tenim molta feina a fer per construir uns Països Catalans i un Sant Cugat on el conjunt de la ciutadania pugui viure la seva identitat sexual lliure de discriminacions per raó d'identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere.

Tanmateix, això no pot desanimar la lluita. Al contrari, l'ha d'estimular. En el darrer any, amb l'aprovació de la llei contra LGTBIfòbia, Catalunya ha fet un pas pioner que assentarà les bases de la futura República Catalana. Una eina imprescindible per lluitar contra totes aquestes discriminacions. Però no n'hi ha prou, és en mans de tothom, també d'heterosexuals, la possibilitat d'aconseguir la plena igualtat legal i, especialment, social de les minories sexuals d'arreu del món. I no és una utopia. Tot és possible, però per fer-ho cal que comencem a trencar rols.

ÈRIC GÓMEZ és regidor d'ERC-MES