De presidències corals i altres somnis


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 3/oct/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Passada quasi una setmana de les eleccions autonòmiques que per a molts eren plebiscitàries i per a altres no (no cal dir que estava a una banda i qui a l'altra), han sorgit una imatge i unes paraules que semblen albirar una solució per aconseguir aquella majoria necessària per prosseguir amb el procés.

Anna Gabriel, l'actual número dos de la CUP, proposa a 8TV i a Catalunya Ràdio, en els dos programes més escoltats del país, conduïts per Josep Cuní i Mònica Terribas, una presidència de la república de Catalunya compartida entre tres o quatre noms i, diu amb insistència, on també hi hagués una dona.

La capacitat d'Anna Gabriel de transmetre les seves idees és colpidora. Està clar que creu de veritat allò que diu i a nosaltres, ciutadans de peu viciats des de fa molts anys pels discursos de paraules que semblen voler dir una cosa però que sabem que en volen dir una altra, ens genera un plaer que penetra per la pell i és gratificant.

Després, passats uns minuts, potser unes hores, experimentem reaccions com els ateus, que basen tota la concepció de la vida en la ciència i que, en no sentir mai que han obtingut totes les respostes necessàries per poder donar sentit a la existència, acaben acceptant que les antigues quimeres religioses tenien una força tranquil·litzadora.

La CUP demana, encara que els seus dirigents siguin circumstancials i passatgers com comencem a comprovar, un acte de fe? Permeteu-me que empri la paraula per entendre'ns tot i que ja sé que les creences religioses estan lluny de la majoria dels membres d'aquesta Candidatura d'Unitat Popular que posa per davant de qualsevol cosa el seguiment d'una coherència respectable.

Perquè finalment, entenent les raons dels arguments de la CUP per no voler oferir el seu suport al Molt Honorable president Artur Mas, la pregunta que sorgeix natural i, fins a cert punt, raonable, és: Poden quatre persones presidir simultàniament un país? I qui diu quatre diu tres o, fins i tot, dos, sense que marxa regular de la governació, el ritme imprescindible per funcionar en el dia a dia pugui ressentir-se en una fase provisional que ens ha de portar a una altra de definitiva?

Plantejar-ho és un somni?. O potser és un somni pensar que si seguim amb els esquemes vigents fins ara no permetran precisament allò que només fa cinc anys semblava impossible? La voluntat d'arribar a una fita volguda per molts hauria de fer que els somnis poguessin passar a ser realitats amb el pensament clar que tot això, si segueix, només acaba de començar.

EDUARD JENER és crític d'arts escèniques



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.