Embolica que fa fort

Roser Casamitjana


Publicat: el 23/oct/15
Opinió| Columnes

Fa uns dies l'equip de govern de la nostra ciutat ens sorprenia amb una roda de premsa en la que proposava doblar el pressupost destinat a polítiques socials d'habitatge. Llegint amb detall la notícia una no acaba de saber en què consistiran les actuacions per portar-lo a terme. El que sí que sembla és que fins ara no es podien fer inversions en el parc d'habitatge públic, però ara ja sí.

Ens agradaria recordar que el Ple del nostre Ajuntament va aprovar el mes de juliol del 2012 un Pla Local d'Habitatge per al període 2012-2017, així que encara li queden dos anys de vigència. Dir que aquest pla ocupa 120 pàgines i esta distribuït en els següents eixos: Planejament i gestió urbanística; patrimoni municipal de sòl; promoció i gestió del parc d'habitatges; rehabilitació i millora del parc d'habitatges; recursos, organització i coneixement; accés i ús adequat dels habitatges; calendari; avaluació econòmica i financera; gestió i avaluació del pla; participació ciutadana en el desplegament i seguiment del pla i concertació del pla. No sé si es pot ser més exhaustiu i més detallat.

El nostre grup va fer al·legacions, dues terceres parts de les quals van ser rebutjades. Mala sort! Ja aleshores els números no quadraven deixant palès que una part important de la població es quedaria sense cobertura i que un 46% de les llars que necessitaven un habitatge no tenien un ingrés suficient per pagar-lo.
Doncs bé, resulta que ara hem de fer un pla estratègic amb 10 línies d'actuació que abasten la creació d'un Observatori de l'Habitatge i unes mesures per activar el parc d'habitatges buits. Heus aquí que quan es va posar aquest tema sobre la taula, tot van ser dificultats de com saber si un habitatge estava buit o no i, fins i tot, de com es podia penalitzar el fet de que ho estigués. Però resulta que ara l'equip de govern té 'neguit' per mobilitzar aquests habitatges. Llàstima que el neguit no li hagués vingut fa tres anys i potser ara no estaríem on estem.

No és per ser perepunyetes però si mirem una mica enrere veurem com alguns grups d'esquerres (deixin-m'ho dir així), vam insistir en què calia potenciar l'habitatge de lloguer (només ho és un 31% de tot l'habitatge públic), calien més pisos per a gent gran i per a joves, calia no perdre més patrimoni municipal de sòl, intensificar la mediació per l'adquisició d'habitatges buits i calia una política activa de rehabilitació d'habitatges vells. I no cal dir que aquest pla requeria d'una forta inversió inicial que hores d'ara no sabem d'on sortirà. Justament ara que hem disminuït l'ingrés dels valors cadastrals en un 18% i hem rebaixat l'IBI. Potser pensem que ens tocarà la grossa de Nadal. Però pels que no creiem en les loteries, ens sembla que tot plegat és fer volar coloms, sense oblidar que l'oposició no tenim cap coneixement del com i el què i que, una vegada més, queda palès que els plans discutits i aprovats es queden al calaix i sembla que només serveixin per tenir entretingut al personal durant uns quant mesos.

ROSER CASAMITJANA és portaveu d'ICV-EUiA