Opinió

Competències, responsabilitats i mig pal, que podria ser un pal sencer


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 22/mar/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

'Això no és competència municipal'. Ho he sentit diverses vegades, i em causa molta estupefacció.

Aquesta llegenda urbana pretén que allò que passa fora del terme municipal de Sant Cugat del Vallès no preocupa els santcugatencs i menys ha de preocupar la vida política de la ciutat. Com si fos indestriable que Sant Cugat pertany a una serralada, a una comarca, a un país i, per què no, a un planeta.

A tall d'exemple, és divertit com C's, escull a plaer quins temes són d'àmbit municipal i quins no. A vegades hi ha apostes entre el públic, gairebé sempre freguen l'absurd. Sobre la guerra de Síria sí que ens podem posicionar però sobre les rodalies, no.

Una vegada vaig escriure sobre la Teoria del Cercle Moral. Aquesta resa com es pot avaluar una societat i el grau de progrés moral en base quin cercle protegeix (només família, només la classe social, una comunitat més gran identitària o, finalment, tothom per igual). En sóc una ferma partidària i crec que no és idealista; al revés, aquí a Sant Cugat en tenim una bona mostra. Sense anar més lluny, SCAPS i la Casa de l'Esperança van rebre tant suport popular als Premis Sant Cugat que van acabar guanyant, de fet, un premi amb la feina que fan dia a dia en base un cercle moral tan gran que arriba al Sàhara.

Per molt que alguns s'hi escarrassin, Sant Cugat està connectat amb el seu entorn i molts petits gestos sumats ajuden a canviar la història, la força de les imatges d'alguns ajuntaments retirant la bandera europea de les seves façanes, m'ha fet recuperar una mica de fe en la capacitat crítica.

Potser, nosaltres, des de Sant Cugat, lloc on molts s'han organitzat pe ajudar als camps de refugiats a Idomeini, per a portar-los portabebès, amb els periodistes que recentment han anat a documentar la frontera amb Turquia o l'assemblea de refugiats que busca articular la solidaritat i pressionar per tal que els administracions estiguin a l'alçada solidària de la gent, podem col·laborar de manera activa almenys a repudiar la ignomínia i, per fi, no només abaixem aquesta bandera de la vergonya que és la UE, sinó que la retornem.

Repensar l'entorn, el país i el món on vivim dóna perspectiva i és un remei efectiu contra l'irremeisme, tan instal·lat. No n'hi ha prou en assumir gestionar la misèria, cenyir-se a les competències cada cop més minses dels ajuntaments, assumir l'exclusió social com una marca de la casa, sentir amb vergonya com la UE parla en nom nostre per negar l'entrada de persones que fugen de la mort. Potser, el gest d'acabar de renegar d'aquest projecte exclusiu que no recorda quan eren els europeus qui buscaven asil per mig món no fa tant, potser, ara que als europeistes ja sí que no els queda cap argument que tingui a veure amb el progrés, serem capaços de pensar col·lectivament tot el que ens afecta. Potser, de tant rumiar-hi veurem que, al final, per a un projecte econòmic de grans interessos, hi ha un bon grapat de gent que decideix per nosaltres i fins que no posem cota a aquest interessos seguiran perpetuant la barbàries o girant la vista quan aquesta generi dividends. Pensem i reflexionem sobre el que vulguem, que és la millor cura a la indiferència.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.