Gossos i gats enmig d'un terratrèmol


  • Comparteix:

nuria.sans

Nuria Sans


Publicat: el 23/abr/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La nit del dissabte 16 d'abril semblava com a qualsevol altra fins que de sobte tot va començar a tremolar. Recordo sortir corrent de casa agafant la meva filla i els ulls del meu gos reflectint un pànic indescriptible. En 50 segons tot va canviar, la vida de centenars de persones va canviar de cop per sempre, la vida de centenars de gossos i gats va canviar per sempre, però, tothom és conscient del patiment pel qual passen aquests animals?

A l'Equador no hi ha un cens amb xifres reals de quants gossos i gats hi ha al país, encara menys dels que viuen sols al carrer. Pràcticament tots els animals que corren sense casa per les ciutats pateixen alguna malaltia de tipus parasitari. Poc a poc comença a florir una consciència de respecte vers aquests éssers vius, es comencen a perfilar lleis, la policia ja treballa per a tots els ciutadans de l'Equador, tant si tenen dues o quatre potes, i les adopcions son cada cop més freqüents.

A la zona més afectada pel terratrèmol no només hi ha rescat de persones, gossos atrapats també són rescatats, d'altres vagabundegen sols entre les runes, famèlics i ferits. L'ajut per a ells no presenta la mateixa intensitat que la que reben les persones, però se'ls va recollint i se'ls porta a refugis. Però com sortiran d'aquest refugis? No hi ha recursos suficients per alimentar-los adequadament i les atencions sanitàries que requereixen no troben finançament. Quin destí els espera?: passar els dies en aquests refugis que lluiten com poden per ells. Les adopcions són imperatives per salvar-los. I els gats? Hi ha certes diferències entre els gats de l'Equador i els de Catalunya. Aquí es podria dir que són més espavilats, potser per això les notícies relacionades amb ells no abunden, fet que els deixa en un segon pla, però no per això vol dir que no necessitin ajuda.

Quan la seguretat del terra que es trepitja desapareix, tothom necessita un lloc càlid on refugiar-se, unes mans que acariciïn i calmin. Els gossos de l'Equador són nobles, no abandonen casa seva encara que no tinguin la vida ideal que es mereixen. Ajudem-los a trobar aquesta vida que mereixen, no ens obliden de tots els peluts que també van perdre la seguretat del terra que es trepitja la nit del dissabte passat. Queda molt per fer, aprofitem aquest succés horrible perquè la consciència que floreix no es perdi i continuï avançant, fem que els seus drets siguin respectats. Per a tots els membres (de dues i quatre potes) de les famílies afectades, una abraçada molt forta.

Núria Sans Borràs, estudiant santcugatenca de Veterinària a Equador i membre de la PAS.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.