La polèmica d'una Festa Major reivindicativa

Èric Gómez

Èric Gómez


Publicat: el 14/jul/16
Opinió| Columnes

La Festa Major és la plasmació del poble viu, participatiu i reivindicatiu que tantes persones fan possible davant les més que evidents dificultats, suposa la ruptura amb la ciutat dormitori idíl·lica que algunes persones s'esmercen en construir. És també la manifestació que Sant Cugat és encara avui un poble amb identitat i personalitat pròpia i que no ha esdevingut, treballarem perquè mai esdevingui, un barri residencial de Barcelona. A tot això, cal sumar-hi que la d'enguany, ha estat una Festa Major especial. Una festa llarga com pocs anys passa, sis dies de Festa Major; amb un Ajuntament on hi era ben visible la bandera de l'arc de Sant Martí com a mostra de suport a les persones LGTBI+; amb un nou protocol de seguicis festius; i amb la protesta unànime de les entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat.

La pèrdua de la majoria absoluta de Convergència ha possibilitat que s'assoleixi una fita històrica de la mà de les esquerres de la ciutat: la bandera de l'arc de Sant Martí ha romàs penjada a la façana de l'Ajuntament pel 28 de juny, dia de l'orgull LGTBI+, coincidint també amb l'inici de la Festa Major. Certament, ha estat una penjada una mica maldestre –la bandera fou penjada del revés, invertint l'ordre de colors de l'arc de Sant Martí– i l'equip de govern no sabia ben bé que reivindicava –amb tuits fent referència al dia contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que en realitat és el 17 de maig–. Tampoc s'ha acomplert la moció aprovada pel Ple municipal en què s'acordava programar actes adreçats a persones de totes les edats per commemorar el 28 de juny i fomentant l'organització d'esdeveniments per donar visibilitat a la lluita LGTBI+. No es va programar ni un sol acte, entre els centenars dels previstos. Malgrat tot, podem estar molt satisfets de la fita assolida: després d’anys reivindicant-ho, la bandera fou penjada a la façana de l'Ajuntament.

On no hem fet història és en el caràcter laic de la nostra Festa Major. La missa major continua formant part dels actes institucionals de la festa com si d'una ciutat catòlica es tractes. De fet, i al marge de qüestionar al seu caràcter institucional, el nou protocol de seguicis regula des de la rebuda del seguici per part del representant eclesiàstic fins al lloc on han de seure, dins l'Església, els membres de la corporació municipal. Un matís, això sí, només hi entren els membres de la corporació que ho desitgen –cap representant d'ERC-MES, CUP-PC, ICV-EUiA i PSC hi acudeix– mentre que, en canvi, sembla que hi han d'entrar tots els balladors del Paga-li Joan; cosa que, de fet, no passa. Veient l'aglomeració que es forma davant de l'Església mentre té lloc la missa, m'atreviria a dir que hi ha més membres que han participat del seguici fora de l'Església que dins, potser ja va sent hora que laïcitzem una mica les tradicions i, des del respecte a les persones que acudeixen a missa, rebaixem el pes de l'Església. A mi, ja em perdonareu, però voleu dir que això de la missa no ho hauríem de preveure d'una altra manera?

Finalment, ha estat una Festa Major gens exempta de polèmica. N'hi ha que no s'han pres massa bé que les entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat aturessin l'esclat de la festa per fer-nos palès, al conjunt de membres de la corporació, que se senten menystingudes. No puc dir que comparteixi al 100% la reivindicació però, tanmateix, en prenc bona nota. M'ha sabut greu que equiparessin oposició i govern, però quan la totalitat d'entitats expressa quelcom amb aquesta contundència i en un moment vital per a la Festa Major, com és aturant l'esclat, és que potser no hem fet prou bé les coses o, almenys, la comunicació ha fallat. El govern municipal i tots els partits de l'oposició ens hem de sentir interpel·lats i treballar per resoldre-ho. Pensem que sense totes aquestes persones que de forma altruista treballen durant tot l'any per mantenir vives les tradicions a la nostra ciutat, ja hauríem esdevingut un barri residencial de Barcelona. I si el manifest de les entitats va ser un segrest de la Festa Major, com de forma vergonyosa n'hi ha que han manifestat, que vinguin molts més segrestos. Treballem per una Festa Major viva i participativa, però també reivindicativa i, és clar, treballem amb les entitats per posar remei al seu malestar i possibilitant-los que segueixin treballant per una ciutat en què em sento orgullós de viure.

ÈRIC GÓMEZ és regidor d'ERC-MES