Opinió

La casa nostra


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 19/jul/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ahir al ple, el grup CUP-PC va presentar una moció per a la creació de la Casa de la Dona. Ho vam fer perquè creiem que les problemàtiques col·lectives han de tenir solucions col·lectives.

La problemàtica col·lectiva mundial a la qual fem front és la següent: les dades de violència masclista i els indicadors d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones mostren que estem molt lluny d'aconseguir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i d'eradicar la violència contra les dones (que augmenta de manera alarmant entre la població més jove).

Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l’escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins les llars... i, per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo. La violència física, que suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però, no és més que la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes (psicològica, econòmica, institucional, simbòlica, estructural...), que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen i discriminen dia a dia.

Sabem que les violències vers els dones, en el seu sentit més ampli, són una estratègia clau de perpetuació del sistema capitalista i patriarcal per mantenir el control sobre nosaltres. Per això totes les iniciatives són benvingudes per desmantellar aquest sistema patriarcal i antropòfag. Una bona eina que l'Ajuntament pot esmolar és la de facilitar i destinar recursos i esforços, tant polítics com tècnics, per a la igualtat de gènere, la coeducació i l’eradicació de les violències masclistes,

Ara bé, les administracions no ho poden fer tot. No poden crear llaços de suport mutu i sororitat (busqueu la paraula, que el significat és preciós), no poden crear comunitat artificialment... A vegades han de fer una passa al costat i posar els mecanismes perquè aquesta passi.

És per això que la nostra decepció va ser majúscula en veure que als pressupostos participatius es poden fer propostes d'inversió però no es pot dir res sobre la gestió d'aquestes. Els elements que apuntàvem abans d'apoderament no es poden substituir amb una gestió cultural a l'ús. No ho pot fer una empresa. No ho pot fer l'administració. Ho han de fer les dones. Les usuàries que es trobin lliurement a la nostra casa i decideixin quines mancances tenen i com les afronten de forma conjunta.

Amb els pressupostos participatius, l'Ajuntament ens deixa dir que podem fer una casa, però no com ha de ser aquesta. No ens deixa escollir l'ànima ni el sentit. Ens deixa comprar una eina, però no ens deixa decidir quina, si una serra o un tornavís. Una desbrossadora o un martell. I convindreu que una no serveix per a fer la feina de l'altra.

Ahir, vàrem retirar la moció, amb l'alegria que una proposta molt semblant havia passat els últims filtres i serà sotmesa a votació popular. Esperem que prosperi i, en aquest cas, tornarem a insistir que hem de ser les dones qui decidim quina forma, mida i textura ha de tenir l'eina. Perquè al capdavall els cargols que volem posar són a les nostres vides.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.