Inicia sessió 
Registra't
Això és exactament el que va passar al Consell de Barri de Mira-sol del passat 13 de juliol, el darrer presidit pel tinent d'alcalde Damià Calvet. Allà es va tornar a posar damunt la taula el retard històric de la piscina, la falta d'aïllament acústic del soroll de l'autopista de cara als veïns del carrer de Guadalajara de Mas Gener i la urbanització de les rieres, entre d'altres. Però el que realment va calar entre les persones presents al Consell, fins al punt que van manifestar que les seves demandes no eren tan prioritàries, és el drama que està patint una família que viu literalment sobre la riera de Can Cabassa. Entre la incompetència de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la deixadesa de l'Ajuntament, des del 2010 ningú ha netejat la riera. Cada vegada que plou, les deixalles i la runa acumulades en el transcurs dels anys interrompen la circulació de l'aigua, de manera que aquesta s'obre pas menjant-se un tros del terreny de la finca propietat d'aquesta família, fins a l'extrem que a dia d'avui els fonaments de l'habitatge perillen.
Certament un cas tan extrem commou els veïns i veïnes, que són capaços de posar-se al lloc de la família afectada, però també hauríem de fer aquest exercici els representants públics si volem sentir-nos dignes d'ocupar el càrrec per al qual hem estat escollits a les urnes. Jo m'hi esforço cada dia i per això quan me'n vaig assabentar, juntament amb la representant d'ERC-MES al Consell de Barri de Mira-sol, vam visitar la família afectada i vam poder comprovar de primera mà la magnitud de la tragèdia. No som conscients de l'efecte que té per algú que està patint, posar-li la mà a l'espatlla i dir-li que faràs tot el que puguis per trobar una solució. Potser no es resol el problema de forma automàtica, però s'alleugereix. D'això, se'n diu empatia.
Reconec que encara ens queda molt per aprendre a posar-nos al lloc dels altres i vull aprofitar aquesta columna per assumir el compromís de fer-ho cada dia millor i també per garantir que mai respondré a una veïna que la meva agenda està massa plena per acceptar comprovar personalment el malestar de qualsevol dels meus conciutadans i conciutadanes. Si una cosa he après en aquest any de mandat és que una ciutat no es pot governar virtualment sinó que cal ser-hi personalment, i això certament és complicat quan has d'atendre molts càrrecs i compromisos alhora. No qüestiono ni la capacitat ni la responsabilitat d'aquest govern, però el dia té vint-i-quatre hores i els superherois no existeixen.
MIREIA INGLA és portaveu d'ERC-MES
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.